Atrium: Mireia Izquierdo denuncia la imposició del cànon de bellesa femení

 

No cal anar molt lluny, perquè està present a tot arreu, en la publicitat i en la moda principalment, però també a la feina i fins i tot en el cercle més proper de la dona. Ens referim al que pogués denominar-se el "cànon de bellesa femení" que es presenta com a esquer per suscitar l'atenció de la població masculina, però que esdevé un insuportable exercici de pressió psicològica. Així ho va advertir Mireia Izquierdo quan, preocupada per aquesta qüestió, va voler comprovar empíricament les seves sospites. Va entrevistar durant dos mesos un seguit de dones que havien experimentat algun tipus de sensació de rebuig al seu propi cos al llarg de les seves vides i que es van oferir a explicar la seva experiència personal. Amb el resultat d'aquesta enquesta es va treballar durant mig any en assajos per traduir el material rebut en forma dramatúrgica i d'aquesta manera va sorgir un muntatge teatral titulat 'Eat me: Ana' que es presenta al teatre Atrium i que està basada en casos reals.

"És -ens va dir Mireia- una peça dura i intensa, amb una crítica forta que commociona i no deixa indiferent a ningú i que comença en el propi àmbit de les arts escèniques quan l'actriu sent que es converteix en un 'tros de carn' sobre l'escenari. Tot això pot arribar a provocar confusió mental sobre la pròpia identitat personal de la dona". "Crec que aquesta obra -afegeix- és profundament necessària i molt en particular per a les joves, perquè sobre ells és molt més evident aquesta pressió social que els impedeix acceptar i gaudir amb el seu propi cos, tal com és".

En el muntatge d''Eat me: Ana' s'han inclòs diferents eines. La primera d'elles, la interpretació in situ, però així mateix la dansa, el moviment escènic i el vídeo, la qual cosa suposa, amb la mera presència en escena de Mireia Izquierdo, un espectacle bastant complex. Amb ella han col·laborat Andrés Liévano en la creació, Mark Bergwerff en els visuals, Sergio S. Gómez en l'espai sonor, Beatriz Fernández a la fotografia i disseny gràfic i Ana Sareen i Cintia de Luis en altres tasques.

El projecte ha estat obra de la Companyia de Mireia que té com a objectiu apostar pel risc i les formes escèniques multidisciplinàries, amb especial dedicació a la investigació de nous llenguatges i canals de comunicació escènica. Va sorgir a Amsterdam el 2017, va passar per Portugal i es va traslladar després a Barcelona. Fins al moment ha produït, a més del que ens ocupa, un altre espectacle, 'Esperar' i es troba en preparació un tercer titulat provisionalment 'Cierra los ojos, Prometeo'.