La factura de la guerra aranzelària podria enfonsar l'economia mundial

L'economia mundial ha entrat en una fase de "desacceleració sincronitzada" com a conseqüència en part de la paralització del comerç arran de les tensions comercials, l'impacte acumulat en l'economia mundial podria suposar la pèrdua de 700.000 milions de dòlars (637.000 milions d'euros ) el 2020, segons ha advertit la nova directora gerent del Fons Monetari Internacional (FMI), Kristalina Georgieva, que ha indicat que un deteriorament més gran del previst de l'activitat pot fer necessària "una resposta fiscal coordinada".

En la seva intervenció prèvia a la reunió anual que l'organisme internacional celebrarà a Washington durant la setmana que ve, Georgieva ha destacat que actualment s'espera un alentiment del creixement en el 90% del món, fenomen per al qual ha encunyat l'expressió "desacceleració sincronitzada" en contraposició a l'"auge sincronitzat "de fa dos anys, quan el 75% de l'economia mundial s'expandia.

"Aquesta desacceleració generalitzada significa que el creixement caurà aquest any a la seva taxa més baixa des de principis de la dècada", ha apuntat la directora de l'FMI, que donarà a conèixer la setmana que les seves noves perspectives econòmiques, anticipant que aquestes mostraran revisions a la baixa per 2019 i 2020.

Entre les causes d'aquesta pèrdua generalitzada d'impuls econòmic, la búlgara ha advertit que el creixement del comerç mundial "pràcticament s'ha paralitzat" com a conseqüència de les tensions comercials, el que ha provocat el deteriorament substancial de les manufactures i la inversió, amb el risc que serveis i consum també acabin veient-se afectats.

De fet, la directora de l'FMI considera que, tot i que el creixement repunt en 2020, les esquerdes actuals podrien provocar canvis que durin tota una generació, incloent el trencament de cadenes de subministrament, la compartimentació de sectors comercials i un "mur de Berlín digital "que forci als països a triar entre sistemes tecnològics.

En aquest sentit, Georgieva ha advertit que "en una guerra comercial, tots perden" i ha avançat que les estimacions de l'FMI apunten que l'efecte acumulat dels conflictes comercials per a l'economia mundial "podria suposar una pèrdua d'uns 700.000 milions de dòlars per al 2020", al voltant del 0,8% del PIB.

"Això és aproximadament la mida de tota l'economia de Suïssa", ha afegit.

RESPOSTA FISCAL SINCRONITZADA

En la seva anàlisi, Georgieva ha deixat clar que les polítiques monetària i financera no poden donar resposta per si soles a un empitjorament de la conjuntura econòmica davant el qual les polítiques fiscals hauran d'exercir un paper central, aprofitant l'espai generat pels baixos tipus d'interès .

Referent a això, ha reclamat que aquells països, com Alemanya, Corea del Sud o Països Baixos, que compten amb marge pressupostari, escometen un augment de la despesa pública, sobretot en infraestructures i R + D, per impulsar la demanda i el creixement, mentre que als països amb una elevada relació deute/PIB està justificada la moderació fiscal.

"Si la desacceleració de l'economia mundial és més pronunciada del que es preveu, pot ser necessària una resposta fiscal coordinada (...) O, dit d'una altra manera, si la desacceleració sincronitzada empitjora, possiblement haurem de donar una resposta de política econòmica sincronitzada", ha recomanat Georgieva, recordant l'eficàcia d'aquest enfocament en el compromís del G-20 el 2009 per realitzar un estímul conjunt.

REFORMES ESTRUCTURALS I IMPOSTOS MEDIAMBIENTALS

La nova directora de l'FMI ha tornat a posar sobre la taula algunes de les velles receptes de la institució per impulsar el creixement, incloent la necessitat d'emprendre reformes estructurals que permetin incrementar la productivitat.

"La pèrdua de llocs de treball derivada de l'automatització i dels canvis demogràfics requereix que els països reformin l'estructura de les seves economies", ha assenyalat la búlgara, per a qui si no s'actua ara, molts països es veuran estancats en un "creixement mediocre". Així mateix, Georgieva ha assenyalat que el canvi climàtic representa una crisi a la qual ningú és immune i sobre la qual tots tenim la responsabilitat d'actuar.

En aquest sentit, l'FMI considera que els impostos sobre el carboni poden ser una de les eines més poderoses i eficients, encara que ha subratllat que la clau està en modificar els sistemes tributaris, i no simplement en establir un nou tribut.

D'aquesta manera, la recaptació addicional podria utilitzar-se per retallar altres impostos i finançar l'assistència als milions de llars afectats. Així mateix, aquests nous recursos podrien recolzar també inversions en infraestructures d'energies netes.

"Mans plegades té un preu massa alt", ha conclòs Georgieva, per a qui és el moment de cooperar front a aquest desafiament i treballar conjuntament per infondre una confiança renovada en el multilateralisme.