Premi Nobel de la Pau 2019 per al Primer Ministre d'Etiòpia

 

El Premi Nobel de la Pau 2019 és el del primer ministre d'Etiòpia, Abiy Ahmed, anunciat aquest divendres 11 d'octubre a Oslo (Noruega), que es lliurarà el 10 de desembre per un valor de nou milions de corones sueques, és a dir, uns 830.000 euros.

"El primer ministre Abiy Ahmed Ali ha estat guardonat aquest any amb el Premi Nobel de la Pau pels seus esforços en favor de la pau i la cooperació internacional, en particular per la seva decisiva iniciativa per resoldre el conflicte fronterer amb la veïna Eritrea", ha dit el President del Comitè del Premi Nobel, Berit Reiss-Andersen.

Decidit a porta tancada per un comitè de cinc persones nomenades pel Parlament noruec, aquest va ser un dels premis més esperats d'aquesta temporada de premis Nobel, donades les especulacions sobre el possible guanyador.

El primer ministre etíop va ser, en alguns casos, el segon dels favorits per guanyar el Premi Nobel de la Pau. S'ha valorat el seu treball per enfortir la democràcia a Etiòpia des que va assumir el càrrec a l'abril de 2018, amb l'alliberament de presos polítics i el nomenament d'un govern conjunt, així com la signatura d'acords de pau amb la veïna Eritrea (posant fi a un conflicte de 20 anys que ha deixat més de 70.000 morts).

La carta de nomenament de Abiy Ahmed, publicada en diaris locals, afirma que aquest polític de 43 anys d'edat és "un símbol de pau i justícia en una regió on els líders polítics han fallat a favor de la violència, la tirania i les violacions dels drets humans" i per ser "un líder transformador de l'equitat i els drets humans a Etiòpia".

Fill de mare cristiana i pare musulmà, Abiy Ahmed, va arribar al poder el febrer de 2018, després de la dimissió de Hailemariam Desalegn en el context d'una profunda crisi política. Es va convertir en el líder més jove d'Àfrica. Quan va arribar al poder, va intentar contenir els enfrontaments, va posar en llibertat a centenars de presos polítics, va retirar l'estat d'emergència i va permetre que els líders de l'oposició que s'havien exiliat tornessin a Etiòpia.

En resposta al premi a través de Twitter, l'oficina del cap de govern d'Etiòpia va declarar: "Expressem el nostre orgull per l'elecció del Primer Ministre d'Etiòpia per al Premi Nobel de la Pau de 2019. Aquest reconeixement és un testimoni de les idees de unitat, cooperació i coexistència mútua que el primer ministre ha defensat sistemàticament".

"La pau no ve de les accions d'una sola part. Quan el primer ministre Abity va estendre la mà del President Afwerki, la va prendre i va ajudar a formalitzar el procés de pau entre els dos països. El Comitè Noruec del Premi Nobel espera que aquest acord de pau produeixi canvis positius per a totes les poblacions etíops i eritrees (...) Sens dubte algunes persones pensaran que aquest premi s'està atorgant massa aviat. El Comitè Noruec del premi Nobel creu que els esforços d'Ahmed Abiy mereixen reconeixement i han de ser encoratjats", ha dit el president d'aquest comitè als periodistes a Oslo.

En el passat, s'ha criticat el Premi Nobel de la Pau atorgat a l'expresident nord-americà Barack Obama fa exactament deu anys. Alguns han considerat aquest premi precipitat i fins i tot l'han anomenat el Premi Nobel de la Pau Preventiu. Quan els periodistes presents a Oslo aquest divendres li van preguntar si el premi no s'havia precipitat, ja que el jove líder etíop encara no ha introduït reformes democràtiques, el president de la comissió va respondre:

"Reconeixem les seves intencions de celebrar eleccions democràtiques l'any que ve i no estic d'acord amb la premissa de la seva pregunta, perquè sense dubte s'ha aconseguit durant molt de temps en termes de reformes democràtiques a Etiòpia, però encara queda molt camí per recórrer. Roma no es va fer en un dia i la pau i el desenvolupament democràtic tampoc s'aconsegueixen en un curt espai de temps".

La candidata favorita era la sueca de 16 anys Greta Thunberg, una activista del clima, però no ha estat escollida pel Comitè Nobel aquest any.

Entre els noms es trobava també el de la cap del govern neozelandès, Jacinda Ardern, per la seva resposta a l'atac terrorista contra les mesquites de Christchurch. I la d'organitzacions com Reporters sense Fronteres o el Comitè de Protecció de Periodistes.

El 2004, el Premi Nobel de la Pau va recaure en una ecologista kenyana, Wangari Muta Maathai (morta en 2011), la primera dona africana a rebre aquest premi. Maathai es va fer coneguda per la seva lluita per conservar els boscos i el medi ambient. Com a activista, va fundar el moviment Cinturó Verd a Kenya en la dècada de 1970, una iniciativa en què es van plantar 30 milions d'arbres. Abans de morir el 2011, estava ajudant a l'ONU amb el projecte de plantar mil milions d'arbres.

Aquesta és la vintena quarta vegada que el Premi Nobel de la Pau es concedeix a l'Àfrica. Líders africans i àrabs, com el President de Somàlia, van estar entre els primers a felicitar Abiy Ahmed per la seva Premi Nobel a Twitter. En la mateixa xarxa social, Amnistia Internacional va instar el dirigent etíop a utilitzar la distinció per repetir els drets humans. "El primer ministre d'Etiòpia va rebre el Premi Nobel de la Pau, el que hauria de motivar a fer front als grans desafiaments en matèria de drets humans que podrien revertir els avenços aconseguits fins ara.

El nou guanyador passa als guanyadors del Premi Nobel de la Pau de 2018, el Dr. Denis Mukwege, que va dedicar la seva vida a defensar les víctimes de la violència sexual en temps de guerra al seu país, la República Democràtica del Congo, ja Nadia Murad, la Yazidi que va ser víctima de la violència sexual per part de l'Estat islàmic a l'Iraq. Nadia Murad va aconseguir escapar i va denunciar al món les atrocitats que ella i molts altres joves i dones del seu grup ètnic van patir.

El dilluns 14 d'octubre serà conegut com el guanyador -o guanyadors- en l'àrea d'economia, l'últim Nobel d'aquesta temporada.