Alarma de salut pública: el 35% dels menors de 16 anys a Espanya estan grassos

Un 34,9 per cent dels nens, nenes i adolescents (de 8 a 16 anys) a Espanya tenen excés de pes, dels quals un 20,7 per cent tenen sobrepès i un 14,2 per cent obesitat, ha advertit el Comitè Espanyol del Fons de l'ONU per a la Infància (UNICEF), que ha elaborat un informe sobre la situació a Espanya, juntament amb la Gasol Foundation.

La presentació d'aquest informe coincideix amb la publicació de l'internacional, on UNICEF alerta que un de cada tres nens menors de 5 anys en el món no està rebent l'alimentació adequada per al seu bon desenvolupament com a adults, així s'observa una creixent "triple càrrega de malnutrició" a nivell mundial, amb cada vegada més nens desnodrits però també obsessos.

Les dades nacionals són les darreres dades disponibles, recollides aquest any dins de l'estudi Passos a 3.803 nens de tot Espanya, que a més mostren que el percentatge de població infantil i adolescent amb obesitat abdominal és del 23,8 per cent és pràcticament un 10 per cent superior al percentatge d'obesos segons l'IMC (14,2%).

No obstant, els investigadors -més de 50 pertanyents a 13 centres de recerca repartits per tot el territori- alerten que a Espanya es pot estar infradiagnosticant l'epidèmia de l'obesitat infantil si només fem servir com a indicador l'IMC. Segons la seva opinió, s'evidencia la necessitat d'incorporar el mesurament de la circumferència de la cintura com un indicador de l'obesitat en la infància.

En qualsevol cas és una dada descoratjador, si es té en compte que els nens espanyols estan per sobre de la mitjana europea que se situa aproximadament sobre el 25 per cent amb pes. Així mateix, l'estudi PASOS ha evidenciat que la prevalença d'obesitat abdominal s'ha incrementat en un 7,9 per cent en les dues últimes dècades.

POBRESA I SOBREPÈS

Les dades també assenyalen l'existència d'una associació entre la pobresa relativa i les xifres d'excés de pes a Espanya. Així, la prevalença d'excés de pes és menor (31,9%) entre els participants que assisteixen a un centre educatiu ubicat en una zona amb un percentatge de pobresa relativa inferior al 10 per cent.

Per al següent rang de pobresa relativa (entre el 10% i el 15%) la prevalença és lleugerament superior (32,3%), i la xifra va creixent considerablement a major percentatge de pobresa relativa assolint el valor màxim (39,5%) per als participants que assisteixen a un centre educatiu ubicat en una secció censal amb un percentatge de pobresa relativa d'entre el 30% i el 40%.

No obstant això, s'observa una menor prevalença d'excés de pes (34,2%) entre els que assisteixen a un centre educatiu amb un percentatge de pobresa relativa superior al 40%, trencant així la tendència lineal creixent observada en estudiar l'associació entre la pobresa relativa i la prevalença d'excés de pes.

Diverses hipòtesis s'han formulat al voltant d'aquest resultat, per exemple, probablement es tracta de població beneficiària programes saludables com el de beques menjador o per contra que la seva situació econòmica de la família bloqueja l'accés fins i tot als aliments de menjar escombraries que promouen la obesitat infantil.

FACTORS DE RISC

D'una banda, assenyalen els hàbits alimentaris. El problema és l'actual sistema que afavoreix un entorn en què els aliments processats i begudes ensucrades estiguin permanentment accessibles a casa, en l'entorn educatiu, en els espais d'oci, en els comerços i en els restaurants. A més, i en massa ocasions, a preus més assequibles ("calories barates") que els aliments més sans i nutritius.

Tot i que les xifres d'exercici físic entre els infants i adolescents en l'última dècada semblen haver-se incrementat encara estan per sota de la recomanacions internacionals. Segons l'estudi PASOS de la Gasol Foundation, el 63,6 per cent dels nens i adolescents no compleixen la recomanacions de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) de 60 minuts al dia d'activitat física moderada o vigorosa.

L'excessiu temps dedicat a les pantalles (TV, ordinadors, telèfons i tauletes), juntament amb l'escassa disponibilitat d'espais (per exemple, parcs) i instal·lacions esportives adequades, segures i accessibles, són factors que formen part d'aquest entorn obesogènic. "Aquestes circumstàncies es donen especialment en les ciutats i per als nens i nenes amb menor capacitat adquisitiva", alerten en l'informe publicat aquest dimarts.