Cop de mà de Luxemburg al jutge Llarena: "s'ha de confiar en les garanties" de qualsevol soci que activi una euroordre

 

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TUE) ha dictaminat aquest dimarts en una sentència que un jutge encarregat d'executar una ordre europea de detenció i entrega emesa per un jutge d'un altre país de la UE "s'ha de confiar, en principi, a les garanties" que aquest ofereix que la persona lliurada no patirà cap tracte inhumà o degradant per les condicions d'empresonament en el país que l'activa.

La sentència, publicada aquest dimarts, es refereix al cas d'un ciutadà romanès, el lliurament del qual --que va sol·licitar Romania per delictes contra la propietat i la falsificació de documents-- va denegar, en un primer moment, el Tribunal Superior de civil i penal regional alemany d'Hamburg davant l'existència d'"indicis concrets de deficiències sistèmiques i generalitzades en les condicions de reclusió a Romania".

L'òrgan jurisdiccional alemany va suspendre posteriorment el procés sobre el seu cas i va elevar una qüestió prejudicial a la justícia europea per aclarir les "condicions mínimes de reclusió" que poden exigir-se en virtut de l'article 4 de la Carta Europea de Drets Humans que prohibeix la tortura i un tracte inhumà i degradant.

En la sentència, aclareix que quan el jutge que emet l'euroordre "hagi donat o, almenys, aprovat la garantia" que la persona "no patirà cap tracte inhumà o degradant a causa de les condicions concretes i precises de la seva reclusió, qualsevol que sigui l'establiment penitenciari en el qual hagi de ser empresonada en l'Estat membre emissor, l'autoritat judicial d'execució haurà de confiar en l'esmentada garantia".

En aquest sentit, precisa que el jutge encarregat d'executar l'euroordre "ha de confiar, en principi, a les garanties ofertes" pel jutge d'un altre Estat membre que l'activa "mentre no hi hagi dades precises que permetin considerar que les condicions de reclusió contravenen l'article 4 de la Carta dels Drets Fonamentals "i que a efectes d'apreciar aquest extrem" ha de sol·licitar a l'autoritat judicial emissora la informació que consideri necessària".

El Tribunal de Justícia europea incideix que "únicament en circumstàncies excepcionals i basant-se en dades precises" podrà el jutge encarregat de tramitar una euroordre "constatar" que malgrat aquesta "garantia" hi ha "un risc real que la persona de què es tracti sigui sotmesa a un tracte inhumà o degradant" per les condicions de reclusió en el país que sol·licita la seva extradició.

Segons aquesta sentència, si el jutge encarregat d'executar una euroordre disposa de "dades objectives, fiables, precisos i degudament actualitzats" que acreditin que pot haver deficiències en les condicions de reclusió, haurà de tenir en compte les condicions de l'establiment penitenciari en el qual es preveu que ingressi el presumpte delinqüent per al qual se sol·licita l'euroordre.

Així, assenyala, que el jutge haurà de tenir en compte l'"espai personal per a cada reclús a la cel", les condicions sanitàries i l'abast en la llibertat de moviments al centre penitenciari. D'aquesta manera, podrà "apreciar" si hi ha "raons serioses i fundades per creure que la persona que és objecte d'una ordre de detenció europea, després del seu lliurament a aquest Estat membre, correrà un risc real de ser sotmesa a un tracte inhumà o degradant".

En tot cas, precisa que "el maltractament ha d'assolir un llindar mínim de gravetat", per al que cal apreciar la durada del mateix, els efectes físics o mentals i l'estat de salut de la persona. Però deixa clar que donada "la confiança recíproca que ha d'existir entre els estats membres, en què es basa el sistema de l'ordre de detenció europea" i els terminis fixats per a la seva execució, el jutge encarregat d'executar l'euroordre activada per un altre país només està obligat a examinar les condicions de reclusió de l'establiment "en concret" on es prevegi l'empresonament.

DEMORAR L'ENTREGA PRIVA D'UTILITAT A L'EUROORDRE

No obstant això, la sentència del TJUE precisa que examinar el conjunt d'establiments penitenciaris "resultaria manifestament excessiu" i "podria demorar de forma substancial el lliurament", privant amb això la utilitat de l'euroordre. "D'això es derivaria un risc d'impunitat de la persona buscada", adverteix el tribunal.

Pel que fa a les condicions de reclusió, el Tribunal de Justícia europeu aclareix que no hi ha actualment "normes mínimes" a la UE per regular l'espai personal per als reclusos i per tant s'han de tenir en consideració "les exigències mínimes" previstes en el Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals.

En aquest sentit precisa que no cal tenir en compte l'espai que ocupen les instal·lacions sanitàries però "sí s'ha d'incloure en el càlcul de l'espai ocupat pels mobles" i "els reclusos han de conservar la possibilitat de moure amb normalitat per la cel·la".