dissabte, 17 de abril de 2021

Camí al 10-N: els indicadors 'macro' que posen dels nervis al Govern espanyol

|

Els disturbis a Catalunya estan acaparant tota l'atenció dels analistes polítics. Les legions de politòlegs i demòscops que assessoren els partits sostenen que els greus aldarulls viscuts als carrers de Barcelona seran un element que decantarà l'elecció dels votants el pròxim 10-N. No obstant això, la situació econòmica està donant senyals que serà un altre factor important en la pròxima cita electoral.


Nadia Calviu00f1o, ministra d'Economu00eda (imatge d'arxiu)


Els indicadors 'macro' no estan sent massa favorables per a les perspectives de creixement econòmic plantejades pel Govern central. De fet, a principis d'octubre la ministra d'Economia, Nadia Calviño, ja va suggerir que potser l'Executiu hauria de revisar a la baixa la previsió de creixement per a Espanya.


"No estem parlant d'un canvi substancial de la realitat, més enllà d'una dècima amunt o avall l'important és quines són les tendències", va assegurar la ministra. Les dades semblen anar en direcció contrària.


RÈCORD DEL DÈFICIT PÚBLIC I EL FORAT DE LA SEGURETAT SOCIAL


El dèficit pressupostari d'Espanya es va situar al final del 2018 al 2,5% del PIB, la qual cosa suposa una rebaixa de mig punt percentual respecte al desequilibri registrat l'any anterior, però representa el segon més gran entre els països de la zona euro, només per darrere del 4,4% de Xipre i en el mateix nivell que França, segons les dades publicades per Eurostat.


En xifres absolutes, el desequilibri negatiu dels comptes espanyols es va reduir al 2018 a 30.495 milions d'euros, davant del dèficit de 35.138.000 de l'any precedent.


A l'extrem oposat, Luxemburg va comptabilitzar el 2018 un superàvit pressupostari de l'2,7% del PIB, mentre que Alemanya i Malta van registrar un saldo positiu de l'1,9%.


Du00e9ficit superu00e1vit en els pau00edses de la Uniu00f3n Europea octubre 2019

A més, la situació financera de la Seguretat Social també afegeix preocupació al gabinet, en aquest cas a la ministra de Treball, Magdalena Valerio. El deute de les administracions de la Seguretat Social ha superat per primera vegada els 50.000 milions d'euros, en tancar el mes d'agost a 51.193.000 d'euros, xifra un 46,8% superior a l'existent un any abans (34.863.000 d'euros) , segons dades del Banc d'Espanya.


En valors mensuals (agost sobre juliol), el deute de la Seguretat Social es va incrementar un 2,5%, des 49.944.000-51.193.000 d'euros. D'aquesta manera, en finalitzar l'exercici del 2019, el deute de la Seguretat Social superarà previsiblement els 55.000 milions d'euros.


ELS EFECTES IMPREVISIBLES DEL BREXIT


Davant d'aquests indicadors macroeconòmics que assenyalen un rerefons de crisi que no ha acabat de desaparèixer, se sumen incerteses d'origen internacional que compliquen encara més l'horitzó.


La guerra aranzelària desencadenada per Trump o les conseqüències imprevisibles del Brexit caòtic podrien tenallar les exportacions espanyoles o el turisme estranger, factors especialment sensibles als vaivens de l'exterior.


Davant d'aquest panorama insegur respecte al futur de l'economia nacional, la ministra Calviño ha volgut deixar clar que el Govern espanyol tindrà com a "prioritat número u" elaborar un projecte de pressupostos generals de l'Estat, document que enviarà a les autoritats europees perquè "el puguin avaluar en profunditat".


Calviño vol donar mostres d'assossec a tres setmanes de la trobada dels espanyols amb les urnes. El Govern en funcions ha de considerar que ja en té prou amb la intranquil·litat als carrers de Barcelona, com perquè la prima de risc també s'alarmi als electors.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He llegit i accepto la política de privacitat

No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH