Calvo assegura a la premsa belga de lliurar Puigdemont és una "prova de foc" per a la cooperació judicial

 

L'extradició de l'expresident català Carles Puigdemont a Espanya per part de Bèlgica suposaria una "prova de foc" per a la cooperació judicial europea i per a l'espai europeu de llibertat, seguretat i justícia, qüestionat pels moviments populistes, ha defensat la vicepresidenta de Govern en funcions, Carmen Calvo.

En una tribuna publicada al diari belga 'Le Soir', Calvo demana a la justícia belga que mostri "el mateix respecte" cap a les decisions dels tribunals espanyols que Espanya té cap a la independència del poder judicial belga.

"El funcionament correcte de la cooperació judicial a Europa no és un assumpte que concerneixi exclusivament a Bèlgica i Espanya. És una prova de foc per a l'espai europeu de llibertat, seguretat i justícia en el seu conjunt", adverteix la número dos de l'executiu de Pedro Sánchez.

Calvo dedica bona part de l'article a explicar els motius pels quals la justícia espanyola reclama el lliurament de Puigdemont i dels exconsellers Lluís Puig i Antoni Comín, els que no poden ser jutjats en absència. Una vegada que el Tribunal Suprem va condemnar per sedició als dirigents que van impulsar el procés sobiranista, el jutge instructor va reactivar les euroordres contra els fugats.

"Malgrat les informacions falses i la propaganda difoses pels secessionistes, aquesta sentència (del Suprem) és el resultat d'un procediment judicial transparent, públic (retransmès en directe en la seva totalitat i accessible a més de 170 mitjans de comunicació acreditats) i dotat de totes les garanties de l'Estat de Dret", subratlla.

Calvo necessita que no se'ls reclama per haver convocat un referèndum, sinó per una "successió coordinada d'actes que van portar a la declaració unilateral i inconstitucional de la independència de Catalunya el 27 d'octubre de 2017".

Per a això, continua la vicepresidenta, el Parlament va adoptar al setembre de 2017 una llei per convocar un referèndum d'autodeterminació, i "una altra per a l'abolició de la Constitució espanyola i l'Estatut d'Autonomia de Catalunya".

"Aquestes lleis van ser adoptades en absència de parlamentaris d'oposició no nacionalistes, els quals, a l'ésser privats, de fet, de la possibilitat de presentar esmenes, es van retirar de la Cambra", recorda.

Una vegada que aquestes lleis es van publicar en el Butlletí Oficial de Catalunya, van ser declarades nul·les pel Tribunal Constitucional, de manera que el procés, adverteix Calvo, es "va posar en pràctica menyspreant l'estat de dret i la independència de les decisions de la justícia".