Patronals, sindicats i entitats del sector social demanen al Govern més pressupost: "És urgent"

Dotze patronals, sindicats, entitats socials i col·legis professionals del sector social i d'atenció a les persones de Catalunya s'han unit per reclamar al Govern més recursos en els Pressupostos de 2020 per revertir urgentment la "infrafinançament crònic" que pateixen des de fa més de deu anys, en una taula unitària que ha fet públic aquest dilluns un manifest.

Reclamen un 2% del PIB enfront de l'0,5% que es destina actualment a al sector, que integra serveis com els de dependència, gent gran, infància, menjadors escolars, discapacitat i salut mental, entre d'altres: "Això ja no té espera, és urgent", ha afirmat la secretària de Polítiques Socials d'UGT, Enriqueta Durán, en roda de premsa.

Alerten que cada vegada han d'atendre a més persones, i que ni tan sols es veuen recuperats de les retallades de la crisi de 2008: "En el cas de la gent gran, ve un tsunami demogràfic molt gran, i estem advertint a l'administració que no hi ha recursos suficients per atendre'l", segons la presidenta de l'Associació Catalana de recursos Assistencials (Acra), Cinta Pasqual.

El manifest reclama assegurar la cobertura del que són drets socials, així com la qualitat de l'atenció, la sostenibilitat dels serveis i la millora de les condicions laborals dels professionals, que alerten que s'han vist afectats per la manca de recursos, en un sector en què el 75% dels treballadors són dones.

També veu necessari una revisió a fons del model actual per "avançar en una cartera de serveis socials i d'atenció a les persones innovadora" que s'adapti a la realitat canviant, així com assegurar la qualitat i la transparència en la gestió dels serveis públics, i que es compleixi el Codi de bones pràctiques de contractació pública en el sector que van signar el 2015.

Aposten per l'equiparació de condicions laborals de tots els professionals, independentment que els serveis tinguin gestió directa pública o externalitzada a entitats o empreses, com la que té el Sistema sanitari d'utilització pública (Siscat): "Una gerocultora d'un centre públic cobra uns 600 euros més que una a una entitat de gestió delegada" al mes, ha criticat Durán.

La taula ha conclòs que una correcta inversió en el sistema de serveis a les persones revertirà en la millora de les condicions laborals, "possibilitant aconseguir en les taules de negociació col·lectiva l'objectiu compartit de no tenir cap salari per sota dels 14.000 euros" anuals, diu el text.

SIGNANTS

Signen el manifest l'Associació Catalana d'Empreses del Lleure, l'Educació i la Cultura (Acellec), Associació Catalana de Recursos Assistencials (Acra), Associació Estatal d'Entitats de Serveis d'Atenció a Domicili (ASADE), CC.OO., UGT, la Confederació de Tercer Sector Social, la Taula de Tercer Sector Social, La Unió - Associació d'Entitats Sanitàries i Socials, i la Unió de Petites i Mitjanes Residències (Upimir).

També el subscriuen el Col·legi d'Educadors Socials de Catalunya (CEESC), el de Treball Social de Catalunya (TSCAT), el de Pedagogs de Catalunya (Copec), en una taula unitària que els integrants han reconegut que "no és habitual", i que per al secretari de Política social de CC.OO., Toni Mora, hauria d'avançar en donar a sector social la importància que es dóna als d'educació i salut.

El president de La Confederació, Joan Segarra, ha destacat que a més d'un increment de recursos, que accepten que sigui gradual, demanen a la Generalitat un pla de treball i una agenda, i esperen que aquest els proposi una reunió, després que han enviat aquestes peticions en una carta al conseller d'Economia, Pere Aragonès, i al de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani.

En els propers dies faran arribar la missiva als grups parlamentaris per exposar-los les seves peticions, que no han concretat en xifres totals d'inversió perquè treballen per àmbits, en estar a l'espera de revisions dels mòduls d'alguns, i de signatures de convenis col·lectius.

Segarra ha observat que la congelació actual de mòduls "preocupa" en sectors com el d'atenció a la infància vulnerable, que ha vist un increment de demanda sense que s'hagi correspost en ingressos proporcionals, i en menjadors socials, que reben el mateix preu per alumne que fa més de deu anys, encara que el cost ha augmentat.

Pasqual (Acra) ha urgit a la Generalitat a abordar aquestes demandes en els Pressupostos i en el Pla estratègic de serveis socials en els quals treballa actualment, i ha reflexionat sobre que o que, si amb una taula d'aquestes característiques i aquesta unitat del sector, no s'augmenten els recursos, significarà que hi ha "un problema de fons".

LLEI ARAGONÈS

Preguntats per la seva opinió sobre el Projecte de llei de contractes de serveis a les persones que prepara la Generalitat (conegut com 'Llei Aragonès'), han dit que tenen opinions diverses, i mentre des Acra veuen bé que faci que la qualitat passi per davant del preu en la contractació, des ASADE consideren que no s'hauria discriminar per tipus d'entitat.

El representant de CC.OO. ha considerat que l'executiu català, com "progressista, s'haurien de replantejar" alguns aspectes, i ha vist necessari més control de l'administració en alguns serveis, mentre que des de La Confederació, ha demanat que es garanteixin les bones condicions.