dilluns, 21 de setembre de 2020

Vist per a sentència: el judici contra Torra marcarà el futur immediat de la política catalana

|

Una única vista, un únic condemnat i un calendari polític endimoniat. Aquestes són les tres claus que marquen el judici contra Torra per no haver despenjat els símbols independentistes dels edificis públics tal com li va ordenar la Junta Electoral Central (JEC) en període electoral.


Encara que la publicació de la sentència per part del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya no tindria per què retardar-se, Torra podria estirar l'assumpte presentant recurs davant el Tribunal Suprem, que al seu torn podria trigar fins a onze mesos a resoldre el recurs de cassació.


No obstant això, l'escenari que deixaria una sentència condemnatòria podria ser aprofitat pel tàndem Torra-Puigdemont per a avançar eleccions. Davant les negociacions que ERC manté amb el PSOE per a investir a Sánchez i la falta aparent d'un successor per al Molt Honorable, el nucli de Waterloo podria decidir tornar a les urnes per a bascular el pes de l'independentisme al seu favor.


La figura d'un president de la Generalitat condemnat i obligat a deixar el seu càrrec podria mobilitzar a un electorat pel qual pugnen tant posconvergents com a republicans. La bala en la cartutxera de Puigdemont sembla clara: com més desori, quanta més confusió, millor per als seus propòsits. Anar a eleccions en plena investidura del Govern central encaixa perfectament en els plans del expresident fugat.


LA DEFENSA


El president de la Generalitat, que al respostes del seu advocat, Gonzalo Boye, ha reconegut que "va desobeir" de manera efectiva l'ordre de la JEC, ja que entenia que era una "ordre il·legal".


Durant el torn de la defensa, Boye ha defensat que la JEC no tenia competència per ordenar a Torra que retirés els llaços grocs dels edificis de la Generalitat al març i ha criticat dos membres de l'òrgan electoral per emetre opinions crítiques amb el president de la Generalitat.


El lletrat ha insistit en acabar d'exposar el seu informe, durant una mica més d'una hora, que el compliment de l'ordre de la JEC era inassumible per part de Torra, i ha dit que "el volien seure a la banqueta fos per desobediència o fora per prevaricació".


LA FISCALIA


El fiscal superior de Catalunya, Francisco Bañeres, ha conclòs que el president de la Generalitat, Quim Torra, va cometre un delicte de desobediència i ha valorat que, a mesura que passaven els dies després de la primera ordre, de l'11 de març, va ser intensificant la seva falta de respecte institucional i finalment "es va animar" en canviar la pancarta de Palau per una idèntica.


"L'acusat va anar intensificant aquesta falta de respecte institucional, fins al punt que es va animar" i va substituir el matí del 21 de març la pancarta del llaç groc per una idèntica amb el llaç blanc, i en aquesta espiral va acabar presentant una querella contra tota la JEC, ha explicat Banyeres de Mariola en el seu informe final.


En la seva intervenció la tarda d'aquest dilluns, Banyeres de Mariola ha retret a Torra seva "nul·la disposició d'acatar l'ordre" de la JEC, que, segons el Ministeri Públic, era un organisme competent i superior per donar-li ordres.


El president Torra en el judici dels llaços (imatge d'arxiu)


FETS


El fiscal ha recordat que l'11 de març de 2019 la JEC va dictar l'ordre de retirada de símbols dels edificis de la Generalitat a 48 hores a l'ésser període electoral, una decisió que no va ser recorreguda i va guanyar fermesa, si bé posteriorment es va presentar un recurs de reposició i la JEC va confirmar l'ordre el 18 de març.


A la vista de la "persistència de l'incompliment" de Torra, el 21 de març la JEC va acordar ordenar al conseller d'Interior, Miquel Buch, la retirada, el que finalment es va fer efectiu.


Per al fiscal, la JEC "no feia sinó reiterar una doctrina consolidada i confirmada pel Tribunal Suprem", i ha citat diverses resolucions en aquesta línia com la que va servir per condemnar l'alcaldessa de Berga (Barcelona), Montse Venturós, a les que es recordava que la llibertat d'expressió és un dret dels ciutadans però no per a les institucions.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH