CaixaBank crida al diàleg pacífic a Catalunya per evitar tensions

El president de CaixaBank, Jordi Gual, ha fet una crida al diàleg entre les forces polítiques i socials per intentar solucionar les tensions polítiques i socials a Catalunya, si bé ha apuntat que el seu impacte en l'economia i l'empresa no serà preocupant mentre no es cronifiquin en el temps.

Així ho ha assenyalat després de la seva intervenció en l'esmorzar informatiu Fòrum Europa celebrat aquest dimarts a Madrid, on Gual ha estat preguntat per la seva posició respecte a les recents tensions a Catalunya i l'impacte en el negoci bancari i el conjunt de l'economia.

El directiu ha assegurat que l'entitat té un compromís absolut amb tots els territoris en què opera i advoca per promoure el diàleg i el progrés social a través de la confrontació d'alternatives polítiques dins de la llei.

"Hem viscut moments difícils en els últims anys. Fem una crida al diàleg, perquè sense dubte aquestes dificultats, aquestes tensions, no afavoreixen el desenvolupament", ha assenyalat.

D'altra banda, Gual ha sostingut que l'entitat no ha valorat l'impacte que ha tingut en el negoci de CaixaBank la situació política a Catalunya des de l'1 d'octubre de 2017, ja que malgrat que les situacions de tensió política i social no són positives i provoquen alteracions en la vida diària i en els negocis, el que realment "fa mal" al sistema socioeconòmic i empresarial és la cronificació d'aquestes tensions.

"Mentre siguin episodis puntuals, que no són positius i han de ser rebutjats, la seva incidència en l'economia i l'empresa comença a ser preocupant quan es perllonguen al llarg de el temps, i esperem que aquesta no sigui la situació", ha assenyalat Gual, qui confia en el diàleg entre les forces polítiques i socials per evitar que aquestes situacions es perllonguin en el temps.

El president de CaixaBank ha reclamat que s'impulsin les reformes estructurals i les polítiques fiscals necessàries per poder restablir una situació de tipus normals, ja que considera que els efectes col·laterals adversos el manteniment dels tipus negatius en el moment actual "superen als seus hipotètics beneficis".

Tot i que ha reconegut que els tipus d'interès negatius han ajudat a estabilitzar la situació econòmica durant la crisi financera, ha assegurat que el marge de la política monetària "està esgotat" i l'estímul addicional que pot oferir és "escassíssim", ja que el que frena la inversió no són els tipus, sinó la incertesa geopolítica.

"És el món a l'inrevés: el deutor cobra interessos i el prestador els paga. Hem arribat a aquest punt perquè la zona euro ha espremut al màxim la política monetària, l'absència d'una autoritat fiscal europea que complementi la política monetària ha obligat a aquesta última a realitzar uns esforços extraordinaris", ha explicat.

De fet, Gual ha assegurat que moltes famílies poden respondre a un tipus més baix augmentant l'estalvi i gastant menys, el que pot tenir un efecte contractiu en l'economia.

Així mateix, ha advertit que això podria provocar la recerca de rendibilitats lligades a "una major assumpció de riscos i posant en qüestió la sostenibilitat financera". Preguntat per si els bancs espanyols començaran a cobrar als petits estalviadors pels dipòsits "en 2020", Gual s'ha limitat a negar-ho.

En aquest context, el president de CaixaBank ha insistit que la banca ha d'adaptar el seu model de negoci i estructura de costos, "sense deixar de remar ni un sol instant", al temps que la política fiscal ha d'"assumir el seu rol" i posar-se en marxa reformes estructurals.

"És urgent dissenyar una estratègia de sortida que eviti la cronificació d'aquesta situació de tipus negatius; cal replantejar aspectes de el marc d'actuació de la política monetària i és convenient atorgar un major pes en les decisions de política monetària a les consideracions relatives a la situació financera, a més de als objectius d'inflació: no hauríem d'intentar assolir l'objectiu d'inflació del 2% a qualsevol preu", ha postil·lat el directiu.

Pel que fa a la possibilitat que el pròxim Govern imposi un impost a la banca o l'anomenada 'taxa Tobin', el president de CaixaBank ha destacat la importància que la política fiscal "sigui prudent", tingui en compte el teixit productiu i la càrrega impositiva es reparteixi de manera equilibrada entre tots els sectors.

"Crec que la banca contribueix de forma significativa als pressupostos nacionals i que s'ha de mantenir aquest grau d'harmonia perquè siguin tots els sectors econòmics els que contribueixin a el pressupost. És importantíssim que al sector públic es mantingui l'equilibri pressupostari entre impostos i despeses", ha sostingut.

El president de CaixaBank també ha expressat la seva opinió sobre la proposta d'Unides Podem de fusionar Bankia amb l'Institut de Crèdit Oficial (ICO), ressaltant que Espanya va tenir una banca pública al passat que després es va circumscriure a l'àmbit de l'ICO, que és " efectiu "i té la funció de banca pública.

"Els que tenim uns anys de trajectòria hem viscut episodis de banca pública, i aquesta experiència acumulada s'ha d'utilitzar en l'adequada valoració de mesures de política econòmica. Confio que el pròxim Govern d'Espanya, que ja veurem com acaba configurant-se, tingui en compte aquesta experiència", ha assenyalat Gual.

Durant la seva intervenció, el president de CaixaBank també s'ha referit a les fusions paneuropees entre bancs de diferents països, que comportarien balanços més diversificats i diluirien el vincle entre el risc bancari i el risc sobirà.

No obstant això, Gual ha assenyalat que "aquesta visió ideal" de la banca paneuropea és molt difícil que es converteixi en realitat mentre no es resolguin "alguns dels problemes de regulació bancària que fragmenten el mercat europeu", com el sistema europeu de garantia de dipòsits, un actiu segur comú i la major convergència normativa en la protecció del consumidor i la lluita contra el rentat de diners.

"Amb tots aquests avanços, estic segur que veuríem més fusions europees. Mentre no els tinguem, sóc escèptic amb que succeeixin", ha explicat.