dimecres, 11 de desembre de 2019

Arrels, 30 anys a peu de carrer

|

A la Barcelona preolímpica de 1987, mentre la ciutat es preparava per obrir-se al món i donar una bona imatge internacional, un grup de persones va veure la necessitat d'atendre un col·lectiu que quedava oblidat de les transformacions urbanístiques: la gent que vivia al carrer.


Fils Trencats Arrels Fundaciu00f3



Sota el convenciment que dormir al ras era una injustícia inacceptable, uns pocs voluntaris vinculats a les parròquies de Sant Pere Claver i Sant Miquel de Port, ubicades als barris del Poble-sec i la Barceloneta, respectivament, van crear el 'Centre Obert Arrels' al carrer Sadurní. Trenta-dos anys més tard, Arrels Fundació ha canviat de seu i ha atès a la capital catalana més de 14.000 persones, per a la qual cosa han col·laborat més de 15.000 voluntaris i donants.


La història d'aquesta entitat que va començar per donar aixopluc i afecte als invisibles de Barcelona ha quedat plasmada en 'Fils trencats, 30 anys acompanyant les persones sense llar', escrit per la periodista Sònia Pau i publicat per l'Editorial Claret.



Des dels seus orígens, Arrels ha intentat guanyar-se la confiança de les persones ateses, anant a buscar-les al carrer, assessorant i convidant-les a conèixer cada un dels recursos de la fundació amb l'objectiu de millorar la vida de l'usuari i aportar dosis de dignitat als sense sostre.


L'HABITATGE, EL PROBLEMA PRINCIPAL


La dificultat per accedir a un habitatge continua sent, en els ja 32 anys de trajectòria d'Arrels, el gran problema. "Les entitats eren el pont idoni per arribar a les persones, perquè hi havia por i reticències cap a les administracions", assenyala el llibre quan parla dels primers anys de funcionament i del tancament de pensions amb preus assequibles que van portar al carrer famílies senceres que no podien pagar un altre tipus d'allotjament.


En aquella època, també Càritas i el Banc dels Aliments, entre d'altres, treballaven conjuntament en paral·lel a les institucions per atendre els qui no tenien casa. A més de donar resposta a les necessitats materials, intentaven conversar i escoltar per comprendre, sense jutjar, als destinataris dels ajuts.


Elisa Fàbregas és una de les voluntàries més antigues d'Arrels, i encara segueix en actiu. Recorda que "era una meravella estar a la porta per rebre a tothom. Somriure a algú i veure com et contestava amb un altre somriure era joia per a tota la setmana".


Fils Trencats

FILS TRENCATS


El títol del llibre, 'Fils trencats', té a veure amb un exemple que acostuma a donar-se en el sector per explicar per què una persona acaba al carrer. Parteix de la idea que tots estem en una teranyina sostinguda per fils forts que poden afeblir-se. Aquests fils serien la família, la feina, la salut, les relacions afectives i l'entorn social i cultural, entre d'altres. Si un fil es trenca, podem seguir endavant, però si va caient un darrere l'altre, no se sosté. Arrels intenta teixir de nou aquests fils, a força de crear confiança amb l'entitat i de generar autoestima en l'usuari. Ho fa acompanyant-los al metge, per exemple, intentant trobar una casa que es converteixi també en una llar i establint relacions d'amistat.


Miquel Fuster portava quinze anys al carrer quan va conèixer a Arrels, i ja fa més de quinze anys que viu en un pis de la Zona Franca. El "malson" de dormir al carrer el resumeix amb el fred i la por a patir agressions físiques quan un dorm sobre l'asfalt. "L'infern el portes per dins, pel mal que t'has fet i pel mal que has fet a les persones que estimes", afegeix quan narra la seva experiència en la presentació del llibre.


Tal era l'estat en què es trobava, que les primeres nits que va dormir en un matalàs es va orinar en ell, quan ni tan sols de petit havia tingut problemes d'aquest tipus. Miquel Fuster va aconseguir, a més, deixar la beguda i, tot i que assenyala que viure al carrer és una cosa que mai s'oblida, va aconseguir teixir de nou una teranyina amb fils sòlids: "Ho he superat, Arrels m'ha ajudat i jo he posat de la meva part".


Presentaciu00f3 de l'llibre 'Fils trencats' Foto de Juan Lemus Arrels

Presentació de 'Fils trencats' a la llibreria Claret. Ferran Busquets, Sònia Pau, Francina Alsina i Miquel Fuster. Foto de Juan Lemus / Arrels


APRENENTATGE


Arrels ha anat adaptant-se a les necessitats de les persones ateses i, a força d'assaig i error, ha après com ser més eficient. Un dels aprenentatges va ser sortir als mitjans. Va haver-hi tot un debat sobre si havien d'entrar al centre obert les càmeres de TV3 o no, ja que un periodista s'havia posat en contacte amb l'entitat per fer un reportatge. Alguns voluntaris i treballadors temien que no es preservés la intimitat dels atesos, però el resultat va ser molt positiu, ja que els comunicadors van tractar el tema amb respecte i Arrels va arribar a un públic més ampli, augmentant així les possibilitats de sensibilitzar la ciutadania sobre un tema tan delicat i sovint ple de prejudicis.


El llenguatge ha anat modificant-se amb el temps i, de parlar d''indigents' a la dècada dels 80, va evolucionar a 'transeünts' als 90, més endavant a 'sense sostre', que segueix utilitzant-se, i últimament a 'sense llar'. Aquesta última menció fa referència a aquelles persones que no poden accedir o conservar un allotjament adequat, sigui per una economia precària o per incapacitat de recursos personals.


Arrels disposa ara de diferents locals, com el centre obert del carrer Riereta, amb servei de dutxa, consergeria i rober; la residència Llar Pere Barnés (carrer Puig i Xoriguer), amb habitació i menjador; el Pis Zero (carrer del Carme), que ofereix allotjament nocturn; o La Troballa (carrer Ample), un taller en el qual realitzen des de mobles de fusta fins enquadernació de llibres.


'HOUSING FIRST'


Entre les prioritats d'Arrels figura el 'Housing First' ('Primer, l'Habitatge'). Aquest model es basa en proporcionar un habitatge a la persona, qui a canvi s'ha de comprometre a tres coses: aportar el 30 per cent dels seus ingressos al lloguer, respectar els veïns i acceptar un mínim d'una visita setmanal de l'equip de suport d'Arrels.


El 'Housing First' compta amb un èxit del 85 per cent en les ciutats de la Unió Europea on s'ha implantat. Entre els casos de més èxit, figuren Amsterdam, on gairebé no hi ha gent dormint al carrer, i Lisboa, que ha reduït en un 99 per cent les visites a urgències hospitalàries.


DRETS VULNERATS


Amb aquesta trajectòria i aquestes dades, el director d'Arrels, Ferran Busquets, sosté que el lema de l'entitat, #NingúDormintAlCarrer, és tan difícil com possible. És conscient que la problemàtica va lligada a la dificultat de l'accés a l'habitatge, i considera indispensable fiscalitzar de manera "educada i intel·ligent" a les administracions, així com aportar solucions viables: "Hem d'aconseguir que la política ens faci cas".


Ferran Busquets està convençut que la ciutadania és clau per canviar la mirada cap al sensellarisme, que és el reflex de la suma de vulneració de drets. 'Fils trencats' posa en relleu que a més del dret a l'habitatge, milers de ciutadans invisibles veuen vulnerats el dret a la seguretat, la intimitat i la salut.


DADES ACTUALS


A Barcelona, hi ha més de 3.800 persones sense llar, fet que suposa un augment del 81 per cent en deu anys. D'aquestes, 1.195 dormen al carrer, segons el cens organitzat per Arrels al juny de 2019. Un total de 2.099 persones s'allotgen en recursos públics i privats i 536 ho fan en assentaments, tal com indica la Xarxa d'Atenció a Persones Sense Llar de maig de 2018.


En l'actualitat, Arrels compta amb 64 treballadors, prop de 400 voluntaris i més de 4.700 socis i donants.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH