Més de 500 acadèmics i intel·lectuals reclamen diàleg sense "taules de partits" ni estructures paral·leles

 

El col·lectiu Foro de Profesores, plataforma de professors i professionals amb compromís amb la unitat d'Espanya i respecte a l'Estat de Dret, ha promogut un manifest en què es reclama als representants polítics catalans dins de les institucions democràtiques de Catalunya.

Amb motiu de la reunió prevista per al dimarts 10 de desembre, s'han reafirmat en el seu comunicat, signat per 577 persones.

Ho fan davant el debilitament de l'Estat de Dret que s'aprecia en aquesta comunitat autònoma.

L'escrit respon i matisa a la coneguda com "Petició Pública a favor d'una Negociació Política sobre Catalunya" promoguda pel professor Joan Vergés Gifra, catedràtic de la Universitat de Girona.

Els signants del manifest defensen que la situació a Catalunya s'ha de resoldre per mitjà dels representants polítics, democràticament elegits, dels diversos partits que conformen el parlament català per trobar una solució a la inestabilitat i creixent fractura social creada.

A més, consideren que aquest diàleg s'ha d'efectuar dins de les institucions i sota les vies democràtiques prescrits per la Constitució Espanyola i per l'Estatut d'Autonomia Català. En conseqüència, sense "taules de partits" ni estructures paral·leles a les ja existents, ni creant una mena de bilateralitat artificial.

Davant dels que demanen que s'ha d'evitar la judicialització de la política, els signants del manifest reclamen que en el cas que els representants polítics incompleixin les lleis, aquests siguin jutjats amb totes les garanties que facilita un sistema judicial independent. Així mateix, reclamen que es condemni als qui violin les lleis, sempre que es demostri que ha estat així.

Nombroses personalitats dels mons acadèmic i cultural d'Europa i Hispanoamèrica han donat suport al manifest. També ho han fet molts acadèmics, juristes i polítics espanyols.

Així, per exemple, John Elliot, Francesc Frutos, Joaquín Leguina, Félix Ovejero Lucas, Maite Pagazaurtundua, Gian Maria Piccinelli, Paul Preston, Carlos Solà i Mario Vargas Llosa. Cal destacar la signatura de Riccardo Guastini i Jaume Lanaspa Gatnau, els que van signar la petició a què es respon.

El manifest s'articula al voltant de següents 6 reivindicacions:

1. Els representants polítics, democràticament elegits, dels diversos partits que conformen el parlament català han d'iniciar un diàleg per trobar una solució a la inestabilitat i creixent fractura social creada a Catalunya. Aquest diàleg s'ha de fer dins de les institucions i sota les vies democràtiques prescrits per l'Estatut d'Autonomia Català i per la Constitució Espanyola.

2. Així mateix, volem recordar les paraules de Kennedy: 'es pot no estar d'acord amb les lleis, però no es poden desobeir'. A la nostra democràcia, cap individu està per sobre de compliment de les lleis. Per tant, no podem admetre que els representants polítics tinguin privilegis sobre els seus representats, els ciutadans.

3. En el cas que els nostres representants polítics incompleixin les lleis, exigim que aquests siguin jutjats amb totes les garanties per un sistema de justícia independent i, si es demostra que han incomplert les lleis, siguin condemnats.

4. Sol·licitem l'estricte compliment de la neutralitat ideològica de les institucions catalanes, incloent centres d'ensenyament, mitjans públics de comunicació, col·legis professionals i el govern autonòmic, entre d'altres.

5. No és possible viure en democràcia sense tenir llibertat de premsa. Per això, condemnem els assenyalaments i agressions de periodistes en l'exercici de la seva tasca com a informadors a Catalunya. Sumant-nos així a les condemnes ja efectuades per Reporters sense Fronteres i OSCE, The Representative on Freedom of the Media.

6. Finalment, demanem que el Govern Espanyol garanteixi els drets i llibertats dels seus ciutadans i que vetlli per la convivència dels ciutadans catalans".