divendres, 24 de gener de 2020

El corrent "rojos" recordarà a la cúpula de PSC que Catalunya "no" és una nació

|

El XIV Congrés el PSC tindrà lloc del 13 al 15 de desembre en un moment de màxima expectació política. Tots els ulls estaran posats en les seves conclusions que aparentment neden sobre una bassa d'oli. Però res més lluny de la realitat perquè hi ha corrents interns, com "rojos" que exigiran als seus dirigents posicionaments clars davant de temes de rabiosa actualitat.


Miquel Iceta psc


Entre les consignes amb les quals arriben, volen recordar-li al seu primer secretari, Miquel Iceta, que "Catalunya NO és una nació" i que cal apostar per un model territorial de l'Estat, federal i republicà, davant de postures "plurinacionals".


D'aquesta manera, el Congrés escalfa motors amb veus disposades a fer-se sentir amb força. Perquè segueixen sent moltes les "ànimes" que cohabiten en el PSC. I algunes no tenen complexos a l'hora de parlar que SÍ es produeix "un adoctrinament escolar" a Catalunya i que cal una "recentralització de la dependència política dels Mossos". A més, creuen que aquest govern ha d'apostar clarament pel "laïcisme" en la seva forma d'actuar i que el PSC ha de seguir impulsant Barcelona des d'"un model de governança metropolità".


El XIV Congrés el PSC serà un dels històrics per a la cerca de solucions en el ja denominat, fins i tot pels socialistes forans, "conflicte polític a Catalunya" que requereix de les perceptives respostes polítiques clares i concises.


ÉS IMPOSSIBLE SER AL MATEIX TEMPS SOCIALISTA I MONÀRQUIC


Per als corrents més crítics dins de PSC, com "rojos", la premissa de la igualtat d'oportunitats entre ciutadans lliures i iguals, passa per deixar de ser "serfs de la gleva". Així, defensen que "les 7 monarquies que encara subsisteixen a Europa són vestigis d'un passat despòtic que cal superar definitivament. Les monarquies són un vestigi medieval incompatible amb una societat de persones radicalment lliures i iguals".


Això és el que fa que "fa impossible ser progressista i monàrquic al mateix temps" i tot i que "el debat sobre la conversió de la Monarquia Parlamentària en una República no és urgent, de cap manera ha de ser una qüestió tabú per a l'esquerra".


Però deixen clar que, segons ell, "socialista i monàrquic són conceptes antitètics" perquè "si et regeix el principi d'igualtat, no pots acceptar el principi de privilegi per origen de bressol, que limita el concepte de ciutadà i impedeix aspirar a la Prefectura de l'Estat".


L'INDEPENDENTISME HA ENGANYAT LA GENT


Davant l'independentisme, molts corrents socialistes catalans ho tenen clar: "Els moviments secessionistes de les modernes nacions de segle XX i XXI, estan fonamentats en l'egoisme econòmic i en el supremacisme social. A la insolidaritat explícita entre les comunitats".


És a dir, per a ells, clarament "els moviments secessionistes trenquen la cohesió social i la convivència pacífica entre els ciutadans i els pobles. I precisament per fidelitat als seus principis fundacionals, el Socialisme com a ideologia és contrari a tot moviment polític que pretengui la divisió entre els pobles".


De fet, parlen que "el moviment nacionalista a Catalunya, es va tornar en independentista al 2012 per tapar la seva corrupció i el seu propi enriquiment personal, a costa de buidar les arques públiques". De fet, afirmen que "aquest moviment secessionista a Catalunya ha aconseguit paralitzar la vida pública a Espanya, imposant la seva agenda de conflicte social, des de fa 8 anys".


Deixant fins i tot eclipsada "la clàssica diferència programàtica sobre polítiques socials entre les forces de la dreta i esquerra política", perquè "el focus des de llavors està centrat en com resoldre el conflicte polític provocat per la burgesia nacionalista catalana" que en algun moment "haurà d'acabar reconeixent la seva derrota, després d'haver enganyat i frustrat a una bona part dels ciutadans de Catalunya, amb falses promeses en el camí cap a una insolidària i inexistent 'Terra Promesa'".


LA DEFINICIÓ DE NACIÓ INDEPENDENTISTA NO ÉS L'ACCEPTADA INTERNACIONALMENT


Per a aquesta part del català "la visió que el nacionalisme té de la nació no permet en un mateix espai l'existència de més d'una nació. I, des de l'esquerra, no podem seguir acceptant entrar al paraigua d'un marc mental nacionalista. Cal definir bé les paraules i els seus significats. i en un món global, el terme nació està reconegut quan conté 3 elements jurídics: territori; població i sobirania. Si falta algun d'aquests 3 elements, la comunitat internacional no els pot reconèixer com a nacions".


D'aquí que reivindiquen amb insistència davant la cúpula de PSC que ha coquetejat públicament amb la "plurinacionalitat" que "Catalunya entesa com un territori amb població i sobirania no és una Nació perquè no conté aquests tres elements jurídics bàsics"; pel qual si es reconeixen els 194 països que conformen l'ONU.


CAL REVISAR EL MODEL DE BILINGÜISME A CATALUNYA


Per aquest corrent socialista, "en l'actual situació política, la relació llengua i classe no és precisament un indicador que es pugui mantenir fora de l'anàlisi i menys per a qualsevol força que es consideri d'esquerres. De fet, l'actual model educatiu està sotmès al que en definitiva són consignes i dogmes provinents d'una determinada ideologia, no precisament d'esquerres".


De fet, afirmen que "si l'objectiu és el bilingüisme, llavors hem de plantejar la necessitat de qüestionar tot, en tant que el que s'observa és un conscienciós afany de fer desaparèixer la llengua espanyola, la majoritària en les classes populars, de l'espai públic, educatiu i social. Una cosa caldria dir des de l'esquerra. I des d'aquesta òptica, el model anomenat 'd'immersió' ha de ser adaptat a la realitat actual, que reculli la voluntarietat com a premissa, i que busqui la consecució de seguir amb el bilingüisme com a objectiu". Així, afirmen que amb "nous models, d'immersió inclosa, i voluntària, s'han de tenir en compte característiques lingüístiques poblacionals territorialitzades".


Perquè afirmen "només des d'un canvi gradual però profund podrem fer front a una situació interna que és brou de cultiu de forces que utilitzen la identitat, en aquest cas lingüística, per poder plantejar qüestions excloents que acaben convertint-se en un sistema retroalimentat negativament i ens condueix a les portes de l'abisme de la confrontació civil entre les diferents identitats existents en qualsevol societat plural".


DAVANT L'INDEPENDENTISME, FEDERALISME


La recepta davant de l'"independentisme" des de l'esquerra, la centra aquest corrent intern del PSC, en la idea que "no es pot romandre al marge ni en posicions tèbies davant el gravíssim desafiament democràtic i polític que suposa l'independentisme català. L'estructura federal de facto que ja posseeix l'Estat espanyol ha de consolidar-se".


Perquè "els nacionalismes perifèrics no poden seguir dividint la societat espanyola en els seus territoris d'influència i, al mateix temps, determinant la vida política de tot l'Estat mitjançant xantatges a les Corts Generals".


LA PRIORITAT ÉS EL MODEL DE GOVERNANÇA METROPOLITANA


Des d'aquest corrent del PSC treuen pit perquè "va ser també gràcies a l'impuls de PSC que es va aprovar una llei de Parlament de Catalunya que va restablir l'AMB que avui contribueix a governar. La construcció d'una governança metropolitana ha estat sempre i ha de continuar sent un objectiu prioritari per al PSC".


De fet, marquen per a aquest Congrés que "un objectiu del socialisme català hauria de ser el fet de dotar d'una Governança de progrés a la Barcelona Real, la que correspon a una metròpoli, perquè pugui ser capaç d'atraure inversions, talent i innovació, que permeti que la ciutat torni a ser la referència positiva per a la resta d'Europa, de la Mediterrània i de l'Amèrica Llatina".


L'ESTAT I LA GESTIÓ DELS MOSSOS


És important recordar per aquest corrent que "hi ha un sol sistema públic de Sanitat; un sol sistema d'Educació; un sol sistema de justícia. Coexisteixen dos sistemes nacionals de policia (CNP + GGCC) amb dos cossos de policia autonòmica (l'Ertzainza basca i el Cos de Mossos d'Esquadra)". Per això, aposten per "una reestructuració i reorganització de les forces de seguretat. Apostem per minimitzar la quantitat de cossos de seguretat existents, adaptant la seva estructura a la de l'administració pública, amb competències clarament delimitades i no concurrents i mantenint una jerarquia de cossos aplicant el principi de subsidiarietat".


Aquesta mesura que proposaran al Congrés el PSC d'aquesta setmana busca "reduir la despesa pública, evitar errors d'informació i comunicació i asseguraria la lleialtat entre cossos de seguretat, allunyant les temptacions partidistes amb fins contraris a les quals van ser creades (la defensa de l' ordenament jurídic); com ha passat recentment a Catalunya amb l'1-O-17".

Perquè "després de la nefasta deslleialtat institucional entre el Govern de la Generalitat de Catalunya i el Govern Espanyol, és imprescindible assegurar-nos que no es tornarà a utilitzar el CME com una policia política, sectària i partidista al servei del partit en el Govern".


ESPANYA ÉS UN PAÍS LAIC


Els crida l'atenció als membres d'aquest corrent socialista català que "els diferents governs d'Espanya mantenen una relació adotzenada amb l'Església, que fa dels ciutadans individus submisos als dictats de governs injustos" i si el que es pretén és "l'educació de ciutadans iguals i lliures de cadenes morals propagades per sectes religioses, només serà possible separant radicalment l'activitat de les institucions de l'Estat Republicà de les de qualsevol credo religiós".


EL PSC A L'AVANTGUARDA EN EL REPARTIMENT DE RESPONSABILITATS


Es fa imprescindible per als crítics del PSC "acabar amb l'acumulació de càrrecs orgànics, interns. S'ha de donar prioritat a una responsabilitat, un militant i acabar amb la duplicitat i/o multiplicitat de responsabilitats en les institucions públiques, que impedeixen socialitzar el lideratge i malbaratar sous per incompatibilitat legal".


Cal fer passos cap a la conformació de "llistes obertes en l'elecció d'executives i institucions". Acabar amb la incompetència "emboscada" en llistes tancades i/o bloquejades.


Retreuen al seu torn que "la Formació interna ha deixat de ser la 'Joia de la Corona' dels informes de gestió en els Congressos de PSC. No hi ha més que comparar els indicadors numèrics entre l'anterior Congrés i aquest per apreciar les enormes diferències quantitatives i qualitatives", fent-se "evident que l'abandonament ha empobrit el debat ideològic intern i la capacitat de gestió en habilitats dels militants i quadres de PSC. Sense formació no hi ha opinió. Sense opinió conscient no hi ha persuasió. I sense capacitat de persuasió decau la nostra influència com Partit i les possibilitats de transformar el nostre entorn, el nostre país, el món".


Cal "acabar amb les coordinadores territorials d'alcaldes o càrrecs públics institucionals que no es poden dedicar a assumir les seves responsabilitats orgàniques en el Partit", a més que cal "una avaluació permanent de rendició de comptes per part de les diferents secretaries. Ha de produir-se una revocació de càrrecs quan no es compleixin els programes anuals".


Totes aquestes propostes seran presentades i debatudes en el XIV Congrés de PSC d'aquesta setmana. Només faltarà conèixer l'acceptació que tenen entre les diferents "ànimes" del socialisme català que ha guanyat pes i veu a l'Espanya de Pedro Sánchez.


Seguirem informant...

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH