El quadripartit de l'AMB s'autoimposa la 'Llei del silenci' per afrontar el fracàs de Colau en la remunicipalització de l'aigua

 

El ple de desembre de l'AMB en què el Grup del PP presentava una proposta de resolució (PR) perquè es convoqués un ple extraordinari on es depuressin les responsabilitats polítiques per la despesa de més de 3 milions d'euros de l'erari públic ha xocat amb la majoria absoluta el quadripartit de l'AMB: Comuns, PSC, ERC i PDeCAT, que s'han oposat. La seva presidenta, Ada Colau, ha optat per un silenci sepulcral i el Vicepresident de Medi Ambient, Eloi Badia, ha protagonitzat el paper de "víctima", en una realitat kafkiana.

Ada Colau, presidenta de l'AMB, ha estat molt preocupada durant tot el ple, però la raó no era la PR del PP que li demanava que assumís responsabilitats polítiques davant la voluminosa despesa de la remunicipalització de l'aigua que va frenar en sec el Tribunal Suprem; no, això no li ha tret ni un minut de son. A Colau el que li preocupava en aquest ple de l'AMB era poder arribar a temps a la copa de Nadal amb els treballadors de l'organisme públic que presideix. D'aquesta manera, encoratjava una ràpida finalització del plenari per no tenir "esperant els treballadors". Increïble, però cert. Els més de 3 milions d'euros gastats "entre una cosa i l'altre" en el seu objectiu de remunicipalitzar l'aigua de l'àrea metropolitana no li treuen les ganes de brindar amb cava en aquestes èpoques festives, tot i la rebolcada judicial, davant el qual va fer unes declaracions explosives on carregava les tintes tant sobre la cúpula judicial i els anomenats poders fàctics, obradors del seu estrepitós nou fracàs.

Davant la diatriba d'haver d'assumir responsabilitats polítiques per les seves accions, Colau ha optat pel silenci. Davant les preguntes del que decidirà fer en el futur, silenci. Davant l'acatament o no de la sentència, silenci. Demanar disculpes pel seu "excés verbal" que deteriora el poder judicial, silenci. Davant convocar un ple on debatre la sentència del Suprem, silenci. Que la seva mà dreta, Eloi Badia, assumeixi la responsabilitat sobre la seva persistència judicial, silenci. Però han estat els vots unànimes del quadripartit del qual en forma part els  qui l'han tret de la dificultat gairebé sense debat, perquè quan algú s'equivoca, potser no és "demanar disculpes" sinó guardar "silenci". Un silenci incòmode. Un silenci còmplice. Un silenci profund. Un silenci perquè tot passi més ràpid. Explicacions cap, tot ha estat silenci.

PDeCAT I ERC ARGUMENTEN LES SEVES POSTURES A FAVOR DE COLAU

En aquest sentit, el portaveu de PDeCAT s'ha limitat a afirmar en aquest ple de desembre el següent: "La nostra opinió és de sobres coneguda. Vam estar a favor de la creació de l'empresa mixta i seguim estant-ho, però no considerem que sigui necessari un ple extraordinari on de hàgim tornar a debatre el que ja està debatut. Votarem en contra".

Per la seva banda, Ernest Maragall, com a portaveu d'ERC a l'AMB, ha realitzat una interpretació de la sentència del Suprem i ha afirmat: "El que ha fet el Suprem és retornar-nos la pilota. Hem d'aprofundir en el model de governança i fer concrecions. Cal generar un nou model de participació i mirar al futur en els 23 ajuntaments afectats i que donen servei a 400.000 persones amb un sistema diferent de gestió. Però per a això no necessitem el Ple proposat pel PP. Ens oposem".

PP, C's I BARCELONA PEL CANVI INSISTEIXEN EN QUE CAL DONAR EXPLICACIONS

Ciutadans ha demanat a la presidenta de l'AMB, Ada Colau, que "el seu govern de l'AMB ha de centrar-se en el seu rol regulador i abandonar l'àmbit judicial. I explicar que és el que va a fer. Necessitem el ple proposat pel PP".

Per la seva banda, Barcelona pel Canvi ha retret a Colau seves paraules que van carregar contra la justícia: "Creiem en la llibertat d'expressió, però també en què vostè, pel càrrec que ostenta ha de ser responsable del que diu i com. En aquest sentit ha de respectar a la Justícia, cosa que amb les seves declaracions no ha fet. Ens agradaria que ens donessin explicacions sobre les despeses realitzades".

Des del PP, el seu portaveu, Miguel Jurado, no s'ha sorprès del resultat de la votació de la Proposta de Resolució que han presentat davant del Ple de l'AMB, que ha estat tombada per la majoria el quadripartit de l'AMB. En el seu torn de rèplica, ha manifestat: "No esperava que vostès votessin a favor de la nostra Proposta, m'hagués sorprès que ho fessin, però almenys volíem que donessin vostès explicacions sobre el que van a fer a partir d'ara, quines despeses hi ha hagut i que demanessin disculpes als funcionaris de l'AMB als quals el Sr. Badia va denunciar quan era activista. No han donat resposta a res, estem com al principi d'aquest Ple, però això no s'acaba aquí, seguirem insistint que vostès donin explicacions a totes les nostres preguntes i peticions".

Aquest ha estat el moment en què el vicepresident de l'Àrea de Medi Ambient, Eloi Badia, s'ha sentit directament interpel·lat i ha demanat exercir el dret a rèplica. És quan adoptant un paper victimista ha manifestat: "Sr. Jurat, jo no vaig interposar cap denúncia contra l'AMB, vull que li quedi clar, sinó que ho van fer diverses plataformes ciutadanes, que serien en última instància qui haurien de demanar disculpes després de la sentència del Tribunal Suprem als funcionaris de l'AMB que van ser denunciats. M'agradaria que fes la mateixa petició i tingués la mateixa sensibilitat amb mi i dos funcionaris de l'AMB que vam haver de fer front a la legislatura anterior a una querella criminal".

I en una cabriola política singular, Eloi Badia, en la seva breu intervenció no ha mostrat gens de penediment, ni ha donat explicacions sobre les seves declaracions, l'únic que ha demostrat és tenir una gran dosi d'"autoempatia", sobretot cap a ell; els altres, són això, els altres, que res tenen a veure amb ell, que pretén mantenir no només el seu geni i figura sinó el seu ben remunerat lloc de treball li pesi a qui li pesi.

El silenci, segons diu el refranyer, ho diu tot i no diu res. Però qui calla, atorga. I la pregunta ara és: Què han volgut atorgar i a qui amb el seu silenci, l'alcaldessa, Colau, i el regidor, Badia? De moment, l'acatament de la sentència del Suprem, és més que obvi, és l'únic camí que se segueix a l'AMB i no hi ha ordres en cap altre sentit, més que la imposició de la Llei del silenci, potser perquè en boca tancada no entren mosques.

Amb aquesta política que el PP ha batejat de "doble barret" de govern de l'AMB, de ser "activistes" i "governants" al mateix temps, al final, "paga el veí", o sigui, vostès.