Sánchez i Iglesias pacten derogar la reforma laboral i apujar impostos als rics

PSOE i Unides Podem han acordat derogar els aspectes més lesius de la reforma laboral del PP de 2012, garantir la revaloració de les pensions conforme a l'IPC i pujar el Salari Mínim fins al 60% del salari mitjà a Espanya, així com una pujada d'impostos a les rendes més altes.

L'acord per a un Govern de coalició entre el PSOE i Unides Podem obre la porta a la creació de "nous mecanismes intergovernamentals" en els quals les Comunitats Autònomes puguin "intercanviar informació i parers respecte a competències de titularitat estatal".

Així figura en el document de 50 pàgines que han rubricat passades les 17.00 hores d'aquest dilluns els líders de PSOE i Unides Podem, Pedro Sánchez i Pablo Iglesias, en un acte en el Congrés dels Diputats.

S'obre així la possibilitat de posar en marxa un mecanisme diferent al ja previst en els Estatuts d'Autonomia sobre el diàleg entre el Govern central i el d'una comunitat autònoma, que es traduïa fins avui en una Comissió bilateral presidida normalment pels vicepresidents de cada Executiu.

PSOE i Unides Podem aposten per aprofundir en òrgans de col·laboració ja existents entre el Govern central i les CCAA com la Conferència de Presidents, les Conferències Sectorials o els convenis de col·laboració de les CCAA amb l'Estat, si bé es precisa que això no impedeix la presència de procediments i òrgans bilaterals -ja sigui entre el Govern central i una CCAA o entre Comunitats Autònomes- per "dirimir un assumpte d'interès específic per a una o diverses CCAA".

"En tot cas, aquestes relacions bilaterals sempre es regiran pels principis de lleialtat i col·laboració entre territoris que fixa la Constitució", precisa el document, difós minuts abans de la seva signatura als mitjans de comunicació.

L'acord entre el PSOE i Podem tan sols fa referència al conflicte amb l'independentisme a Catalunya per a afirmar que el Govern de coalició abordarà "el conflicte polític català impulsant la via política a través del diàleg, la negociació i l'acord entre les parts que permeti superar la situació actual".

ERC, de la necessària abstenció de la qual depèn que la investidura de Pedro Sánchez tiri endavant, exigeix la creació d'una taula de diàleg bilateral ad hoc entre l'Estat i Catalunya per a abordar l'actual "conflicte polític".

CATALUNYA

PSOE i Podem es comprometen així mateix a donar compliment als dictàmens del Tribunal Constitucional i a traspassar a la Generalitat aquelles competències pendents ja reconegudes en l'Estatut de Catalunya com la gestió de beques universitàries, la formació sanitària especialitzada, el salvament marítim o l'execució de la legislació laboral en l'àmbit del treball, l'ocupació i la formació professional.

Els dos partits també aposten per millorar i aclarir la distribució competencial entre el Govern central i les comunitats autònomes amb l'objectiu de dur a terme un repartiment més clar i precís que delimiti quines competències pertanyen a cada entitat i redueixi al màxim les competències compartides a fi de reduir l'ambigüitat actual, que sovint desemboca en litigis en els tribunals.

"En aquest sentit, resulta fonamental, d'un costat, que les competències del Govern central estiguin ben configurades, de tal manera que això permeti la correcta coordinació de les polítiques nacionals i el respecte a la igualtat de tots els espanyols. D'un altre, que les comunitats autònomes disposin de les capacitats necessàries per a un autogovern eficient a l'una que respectuós amb l'interès general", exposa el document.

Per assessorar el Govern referent a això, el document avança la creació d'un comitè d'experts en aquesta qüestió.

TRASLLAT DE SEUS INSTITUCIONALS

Altra de les novetats que incorpora l'acord entre el PSOE i Podem per a un Govern de coalició té a veure amb la voluntat del futur Executiu per a traslladar totalment o parcialment les seus de diverses institucions i organismes estatals a diferents ciutats, com una mesura encaminada a fer front al repte demogràfic. "Aquest procés es farà en diàleg i consens amb les comunitats autònomes i ajuntaments interessats", assenyala el text.

El futur Govern de coalició es compromet a aprovar un nou sistema de finançament autonòmic que "resolgui les manques, asimetries i ambigüitats del sistema actual", si bé en aquest punt el text evita fixar-se un horitzó temporal concret.

REFORMA LABORAL

Totes dues formacions es comprometen a recuperar els drets laborals "arrabassats" per la reforma laboral de 2012 i derogar amb caràcter "urgent" aspectes com la possibilitat d'acomiadament per absentisme causat per baixes per malaltia i les limitacions a l'àmbit temporal del conveni col·lectiu, fent-lo arribar més enllà de les previsions contingudes en aquest, després de la finalització de la seva vigència i fins a la negociació d'un nou.

També prometen derogar la prioritat aplicativa dels convenis d'empresa sobre els convenis sectorials i modificar l'article 42.1 de l'Estatut dels Treballadors sobre contractació i subcontractació laboral a l'efecte de limitar la subcontractació a serveis especialitzats aliens a l'activitat principal de l'empresa, entre altres.

Com ja va anunciar el propi Govern, s'elaborarà un nou Estatut dels Treballadors del segle XXI, previ diàleg amb agents socials. En matèria de contractació, planegen limitar la capacitat de modificació unilateral de les condicions del contracte per part de l'empresa i revisar el mecanisme d'inaplicació dels convenis col·lectius, orientant-lo a despenjament salarial vinculat a causes econòmiques greus.

El document recull l'objectiu de simplificar i reordenar el menú de contractes de treball, reforçant el principi de causalitat en la contractació temporal i les sancions aplicables al seu ús fraudulent de manera que la contractació indefinida sigui la forma ordinària d'accés a l'ocupació; i revisar la normativa sobre treball a temps parcial per a prevenir el seu ús fraudulent.

Igualment, s'exploraran les opcions possibles per a reduir la dualitat, afavorint l'ús del contracte fix discontinu per a activitats cícliques i estacionals, i es revisaran les causes de l'acomiadament. També es revisaran els contractes formatius i s'aprovarà i desenvoluparà l'Estatut del Becari, limitant l'encadenament de períodes de pràctiques i establint un percentatge màxim de becaris en empreses.

SMI I PENSIONS

Igualment, es comprometen a pujar el Salari Mínim Interprofessional (SMI) fins a aconseguir progressivament el 60% del salari mitjà a Espanya, tal com recomana la Carta Social Europea, la qual cosa previsiblement elevaria el SMI fins als 1.200 euros al final de la legislatura.

D'aquesta forma, es convocarà la taula del diàleg social a fi de promoure un acord que serà la base per a la proposta del Govern i es crearà una Comissió assessora del Ministeri de Treball i a la disposició del diàleg social, composta per experts, sindicats i empresaris, que estudiarà l'evolució del SMI. Es tindrà en compte l'IPC, la productivitat mitjana nacional aconseguida, l'increment de la participació del treball en la renda nacional i la conjuntura econòmica.

Sobre les pensions, es garanteix la seva actualització conforme a l'IPC real mitjançant llei de manera permanent i l'augment del poder adquisitiu de les pensions mínimes i les no contributives i, per a això, eliminaran el Factor de Sostenibilitat i l'Índex de Revaloració de les Pensions.

D'igual forma, està prevista la reforma del sistema de la Seguretat Social, en el marc del diàleg social i del Pacte de Toledo, per a garantir les seves sostenibilitat a mitjà i llarg termini, amb mesures per a assegurar l'augment dels ingressos, descarregant a la Seguretat Social de despeses "impròpies" i revisen les bonificacions a la contractació amb l'objectiu de reduir-les.

La reorganització de la Seguretat Social per a dotar de major eficàcia a la gestió amb menors costos és un altre dels punts fixats en el document, en el qual també s'inclou el desenvolupament de l'Ingrés Mínim Vital com a prestació de la Seguretat Social.

AUTÒNOMS

Per als autònoms es projecta una millor cobertura i la gradual equiparació dels drets d'aquest col·lectiu amb els dels treballadors per compte d'altri. Detalladament, s'establirà un sistema de cotització per ingressos reals, sobre la base de la informació fiscal, que els comportarà major protecció social en cas de desocupació, malaltia o jubilació.

També s'avaluarà l'actual règim especial del criteri de caixa en l'IVA per a procedir, si escau, a la seva revisió per a, dins dels límits de la directiva harmonitzada, fer-ho "atractiu" per a autònoms i petites empreses, i es constituirà el Consell del Treball Autònom.

PUJADA D'IMPOSTOS A RENDES ALTES

Respecte a l'àmbit fiscal, PSOE i Units Podem mantenen en gran part les mesures recollides en el fallit projecte de Pressupostos de 2019, amb algunes petites variacions. Així, en Societats fixaran una tributació mínima del 15% de les grans corporacions, que s'ampliaria fins al 18% per a les entitats financeres i empreses d'hidrocarburs. En canvi, les pimes que facturin menys d'un milió d'euros passaran de tributar d'una mena del 25% al 23%.

Es limitaran les exempcions de dividends/plusvàlues de societats per la seva participació en altres societats, reduint en un 5% les referides exempcions, en concepte de despeses no deduïbles en l'impost, de gestió de la participació que manté la matriu en la filial.

En IRPF, s'incrementen dos punts els tipus impositius sobre la base general per als contribuents que tinguin rendes superiors a 130.000 euros i quatre punts per a la part que excedeixi de 300.000 euros. El tipus estatal sobre les rendes de capital s'incrementarà en quatre punts percentuals per a aquestes rendes superiors a 140.000 euros. A més, "s'estudiarà la fiscalitat de les grans fortunes a fi de que contribueixin a un sistema fiscal més just i progressiu".