María Jesús Montero serà la nova portaveu de Govern central

 

María Jesús Montero serà la nova portaveu de Govern de coalició de PSOE i Unides Podem, en substitució d'Isabel Celaá, i continuarà com a ministra al capdavant de la cartera d'Hisenda, segons han confirmat fonts de Moncloa.

D'aquesta manera, Montero assumirà una tasca més en el nou Executiu de coalició, el càrrec de portaveu de Govern, i compatibilitzarà aquesta nova responsabilitat amb la cartera d'Hisenda, tasca que exercia des del passat mes de juny de 2018 quan va ser designada per al lloc per Pedro Sánchez.

L'andalusa ha estat una de les principals encarregades de les negociacions per conformar la coalició de Govern i ha treballat amb membres d'Unides Podem en els últims mesos i l'acord programàtic subscrit entre les dues formacions.

En assumir el càrrec de portaveu, Montero serà l'encarregada d'explicar les mesures que vegin la llum en la roda de premsa posterior a Consell de Ministres dels divendres i de donar compte davant l'opinió pública dels assumptes més rellevants gestionats pel Govern en les diferents matèries.

En tot cas, la tasca més immediata de la qual s'haurà d'encarregar serà l'elaboració i presentació de la senda d'estabilitat pressupostària, al costat del límit de despesa no financer (sostre de despesa), previ al projecte de llei de Pressupostos Generals de l'Estat ( PGE) per al 2020, de què ja ha avançat que el seu departament té definida la previsió de recaptació i que es començarà a treballar en les prioritats marcades en els acords programàtics signats pel PSOE amb la resta de formacions polítiques.

En la passada legislatura Montero va arribar a elaborar i presentar un projecte de llei de Pressupostos de 2019, si bé no va obtenir finalment els suports suficients, davant el rebuig de les formacions de dretes i de les forces independentistes, el que va propiciar la convocatòria d'eleccions generals.

Per això, Montero haurà d'esforçar-se per recollir els suports suficients perquè en aquesta ocasió sí vegin la llum els comptes públics de 2020, ja que, a més que el projecte de Pressupostos és la principal llei de tot Govern en un exercici, actualment segueix prorrogat el Pressupost de 2018 elaborat per l'exministre del PP Cristóbal Montoro. Segons Montero, els nous comptes es dirigiran a "les persones" i es forjaran amb l'"ineludible compromís de les regles fiscals que marca Europa".

Precisament, el compliment dels objectius d'estabilitat pressupostària serà una de les principals i més difícils tasques sobre la qual haurà de treballar Montero, ja que haurà de tractar de reduir el dèficit públic de el 2% del PIB en el qual el Govern confia haver tancat 2019 a l'1,1% el 2020, el que suposaria escometre un ajust d'uns 10.000 milions d'euros. En el Pla Pressupostari el Govern estimava un dèficit de l'1,7% a polítiques constants aquest any.

En paral·lel a la reducció de dèficit, la ràtio de deute públic haurà de passar de l'entorn del 96% del PIB previst el 2019 al 94,6% el PIB compromès per a aquest any.

CANVIS FISCALS

Per a això, PSOE i Units Podem projecten diversos canvis fiscals, en gran part ja recollits en les mesures del fallit projecte de Pressupostos de 2019, amb algunes petites variacions. Així, en societats de fixar un tipus mínim del 15% de les grans corporacions, que s'ampliaria fins al 18% per a entitats financeres i empreses d'hidrocarburs.

En canvi, les pimes que facturin menys d'un milió d'euros passaran de tributar d'un tipus del 25% al 23%. També es limitaran les exempcions de dividends/plusvàlues de societats per la seva participació en altres societats, reduint en un 5% les referides exempcions, en concepte de despeses no deduïbles en l'impost, de gestió de la participació que manté la matriu a la filial. En IRPF, pujarà dos punts els tipus impositius sobre la base general per als contribuents que tinguin rendes superiors a 130.000 euros i quatre punts per la part que excedeixi de 300.000 euros.

El tipus estatal sobre les rendes de capital s'incrementarà en quatre punts percentuals per a aquestes rendes superiors a 140.000 euros. A més, "s'estudiarà la fiscalitat de les grans fortunes a l'objecte que contribueixin a un sistema fiscal més just i progressiu". També es manté l'aprovació de l'impost sobre determinats serveis digitals ('Taxa Google') i a les transaccions financeres ('Taxa Tobin'), així com nova fiscalitat verda sense que recaigui sobre classes mitjanes, autònoms i pimes.

Igualment, es promourà a nivell europeu l'establiment d'un mecanisme de compensació del CO2 en frontera per a les importacions i en l'IVA es reduirà el tipus de gravamen d'IVA dels serveis veterinaris del 21% al 10% i dels productes d'higiene femenina del 10% al 4%. Un altre aspecte és la revisió de el règim fiscal de cooperatives i societats laborals i la reforma de el règim jurídic i fiscal de les 'socimis', aplicant un tipus de gravamen del 15% sobre beneficis no distribuïts.

Per al col·lectiu d'autònoms s'avaluarà l'actual règim especial del criteri de caixa en l'IVA per a procedir, si s'escau, a la seva revisió per, dins dels límits de la directiva harmonitzada, fer-ho "atractiu" per a autònoms i petites empreses.

A l'agenda també està recollida l'aprovació de la Llei de Mesures de Prevenció i Lluita contra el Frau Fiscal i l'elaboració d'una Estratègia nacional contra el frau fiscal, així com l'actualització de la llista de paradisos fiscals, la prohibició amnisties fiscals, límits més rigorosos als pagaments en efectiu, la prohibició del 'programari' de doble ús i major control sobre les 'SICAV'.