El CIS calca el mapa electoral del 10N en el seu últim baròmetre

El Baròmetre de desembre del Centre d'Investigacions Sociològiques, el primer amb estimació de vot des de les eleccions generals del passat 10 de novembre, manté el mapa polític d'aquells comicis tot i que amplia en un punt l'avantatge de PSOE, que puja tres dècimes, mentre que el PP i Ciutadans experimenten lleus retrocessos.

Així, el CIS de José Félix Tezanos -renovat en el seu càrrec aquest 15 de gener- atorga al PSOE una estimació de vot del 28,3%, tres dècimes més que el seu resultat del 10N, amb un avantatge de 8,3 punts respecte del PP, a què se li calcula un suport del 20%, vuit dècimes més que en les eleccions.

Per la seva banda, Vox, es manté com a tercera força política d'Espanya amb una estimació de vot del 15,2%, similar al que va recollir en les generals, i Unides Podem aglutina un suport del 12,8%, el mateix que el 10N. Ciutadans, en canvi, experimenta un retrocés passant del 6,8% de les eleccions a un 5,6% en l'enquesta.

Per blocs, el CIS dóna la victòria a l'esquerra (PSOE, Unides Podem i Més País) amb un suport del 43,4% enfront de 40,8% que sumen el PP, Vox i Ciutadans.

VICTÓRIA DE L'ESQUERRA

Por bloqueges, el CIS dóna la victòria a l'esquerra (PSOE, Unides Podem i Més País) amb un suport del 43,4% enfront del 40,8% que sumen el PP, Vox i Ciutadans.

En una escala de l'u al deu, si l'u la hi extrema esquerra i el 10 l'extrema dreta, els espanyols classifiquen als partits por aquest ordre, d'esquerra a dreta: IU (2,3), Podemos (2,4), Més País (3), PSOE (4), Ciutadans (6,7), PP (7,8) i Vox (9,4).

Quant a la valoració de líders, tots tornen a suspendre. El socialista Pedro Sánchez repeteix en primera posició amb una nota mitjana de 4,1 punts, seguit del president del PP, Pablo Casado i de la portaveu de Ciutadans, Inés Arrimadas, amb 3,6 punts. La líder del partit 'taronja' apareix por primera vegada en els baròmetres substituint a Albert Rivera i millorant les notes que aquest venia obtenint des de juliol de 2019.

Completen la taula el secretari general de Podemos, Pablo Iglesias, amb 3,5 punts, una dècima més que el seu soci electoral d'IU, Alberto Garzón. L'últim torna a ser el líder de Vox, Santiago Abascal, amb 2,8 punts.

LA CRISI A CATALUNYA I L'EXHUMACIÓ DE FRANCO A PENES VA INFLUIR

La situació política a Catalunya va condicionar el vot d'un de cada quatre espanyols que van participar en les eleccions generals del passat 10 de novembre, mentre que l'exhumació del dictador Francisco Franco de la Vall dels Caiguts a penes va influir en la seva decisió final.

En termes generals, l'estudi revela que els últims esdeveniments a Catalunya van condicionar el vot del 24,2% dels espanyols el passat 10N enfront del 75,3% que assegura que no es van sentir concernits per l'ocorregut en aquesta comunitat.

I d'aquesta quarta part dels enquestats als quals Catalunya va influir a l'hora de triar la seva papereta, la majoria (42,7%) assegura que ho va fer per a reafirmar-se en la seva voluntat de votar al partit al qual pensava votar, mentre que un 15,7% diu que li va portar a votar al partit que millor podia parar als independentistes i, per contra, un 13,3% es va moure cap a forces separatistes.

ALS VOTANTS DE VOX SÍ QUE ELS VA CONDICIONAR CATALUNYA

En concret, als electors als quals més va afectar la situació catalana va ser als quals asseguren haver votat a Vox en els comicis del 10N (55,9%), seguits dels quals ho van fer per Ciutadans (36,9%) i els que es van decantar pel PP (35%). També va influir, encara que en sentit contrari, als electors de CUP (88%), Junts (63,2%) i als d'Esquerra Republicana (60,5%).

El CIS també ha preguntat als espanyols per com va influir en el sentit del seu vot l'exhumació del dictador Franco de la Vall dels Caiguts el passat 24 d'octubre, una promesa que Pedro Sánchez va aconseguir veure complerta a escassos dies de les eleccions del 10N i entre crítiques d'electoralisme per part dels partits de l'oposició.

L'enquesta revela que al 93,9% dels consultats l'exhumació de les restes del dictador no els va influir en absolut a l'hora d'elegir la seva papereta, enfront del 5,7% que assegura que aquesta mesura els va condicionar en la seva decisió.

I d'aquest mínim percentatge als quals sí que els va influir, tres de cada quatre (76,7%) assenyalen que la sortida de les restes mortals del dictador de la Vall dels Caiguts els va portar a reafirmar-se en la seva intenció de votar pel partit al qual tenien pensat secundar.

Entre els qui asseguren haver votat als principals partits nacionals el percentatge més alt de votants als quals va afectar aquesta mesura es troben els que van recolzar al líder de Vox, Santiago Abascal, amb un 18,2%.

IGLESIAS, GUANYADOR DEL DEBAT ELECTORAL A CINC

Tampoc el debat electoral a cinc celebrat cinc dies abans dels comicis va condicionar el vot dels consultats perquè el 95,7% d'ells assegura que no va modificar la decisió que ja tenia pressa enfront del 4,2% que sí que ho va fer.

Entre els quals sí que van veure el debat, la majoria (23,3%) creu que el líder de Podemos, Pablo Iglesias, va ser el guanyador, seguit, ja des de lluny, pel president del Govern i líder del PSOE, Pedro Sánchez (15,3%), i del president de Vox, Santiago Abascal (14,7%).

AUGMENTA LA PREOCUPACIÓ PER LA CLASSE POLÍTICA

La classe política marca rècord com a segon problema d'Espanya i apareix ja citada com a tal en gairebé la meitat dels qüestionaris emplenats pels 4.800 espanyols entrevistats pel CIS per al seu últim baròmetre.

En concret, els polítics, els partits i la política en general figuren identificats com un problema en el 49,5% de les enquestes realitzades pel CIS, experimentant un augment de quatre punts respecte a l'estudi del mes anterior.

El treball de camp es va realitzar entre els dies 29 de novembre i 19 de desembre, és a dir, quan ja s'havia anunciat el pacte entre el PSOE i Podem per a un govern de coalició però els socialistes encara continuaven buscant suports per a la investidura de Pedro Sánchez.

A més, el sondeig fet públic aquest dijous reflecteix un augment de 2,3 punts respecte al mes anterior en la inquietud que genera la corrupció, que es va situar en el 20,7%, després de conèixer-se la sentència dels ERE fraudulents a Andalusia.