Teatre Akadèmia: homenatge a Fellini en el centenari del seu naixement

 

Els centenaris són sempre una bona ocasió per recordar a personatges que han deixat petjada per qualsevol raó i certament ningú serà capaç de negar que el llegat de Federico Fellini constitueix una de les aportacions més importants al patrimoni cinematogràfic universal. No debades va aconseguir reunir fins a cinc Oscars -un d'ells honorífic- entre les seves mans. La casualitat va voler que, anys enrere, Fellini, segons sembla hipocondríac, tingués relació amb el pare de Guido Torlonia, actual responsable de la programació de Teatre Akadèmia, que era metge. D'aquesta manera el llavors nen va quedar captivat per la capacitat de seducció del director cinematogràfic i per l'encant de l'ambient circense que l'envoltava. Convertit Torlonia a programador teatral, ha volgut ressaltar la figura del seu compatriota i a tal fi ha ideat, amb la col·laboració de Ludovica Damiani, un muntatge dramàtic titulat "Mestre Fellini" que es representa al local al seu càrrec.

L'esquema és senzill: un repàs per la biografia i els textos fellinians interpretat a dues veus i recolzat amb nombroses insercions cinematogràfiques en què apareix el propi Fellini, els seus amics i col·laboradors, així com els llocs o temes que van inspirar la seva obra. És possible, per tant, seguir l'itinerari vital del personatge que va començar com a dibuixant, va anar després radiofonista i periodista, es va incorporar al cinema com a guionista i va acabar sent un respectat director. El text posa en relleu la seva insaciable vena poètica, la seva vinculació al neorealisme de postguerra, la seva il·limitada imaginació -en la qual sempre apuntaven trets derivats de la religiositat italiana, bé que en moltes ocasions contemplada de forma satírica i la seva tendència onírica- i, de manera molt particular, la seva relació amb els que van interpretar els personatges de la seva obra fílmica. Molt principalment les dones i en primeríssim lloc la que seria la seva esposa i musa, Guilietta Masina, però també Anita Ekberg, Ainouk Aimé o Claudia Cardinale, així com alguns actors, com Marcello Mastroianni.

Es podria dir que l'espectador assisteix a una funció de teatre llegit i així ho fan els dos intèrprets davant del seu respectiu faristol. En principi, Mario Gas i Serena Vergano i a ells va ser als que vam veure el dia que vam acudir a la funció. Vergano va estar molt expressiva, encara que el seu encara fort accent italià li dificultava en algun moment la dicció del text espanyol, mentre que Gas, de veu impecable, va estar més contingut en el gest. A partir del 5 de febrer la veu femenina serà la de Mar Ulldemolins i en la funció especial del centenari l'obra estarà a càrrec de Rossy de Palma i Sergio Rubini.