El Tribunal Constitucional obliga el Govern central a canviar el decret del lloguer

El Tribunal Constitucional ha estimat en part el recurs d'inconstitucionalitat presentat pel Partit Popular contra el reial decret llei d'1 de març de 2019 de mesures urgents en matèria d'habitatge i lloguer, declarant nul·les dues disposicions addicionals, entre elles la que pretenia mobilitzar sòl públic per promoure habitatge de lloguer social mitjançant la col·laboració publicoprivada.

El Tribunal anul·la la disposició addicional primera, que pretenia reorientar el Pla Estatal d'Habitatge per donar suport exclusivament al gaudi d'habitatge en règim de lloguer i arribar a acords amb les administracions per agilitzar les llicències urbanístiques.

Aquesta disposició barrejava la modulació dels instruments financers del Pla Estatal d'Habitatge per tal de promoure els mecanismes públic-privats per atendre les necessitats de lloguer social i assequible, particularment mitjançant la cessió de dret de superfície sobre sòl públic.

El Constitucional també anul·la la disposició addicional tercera de convenis en matèria d'infraestructures que tinguin per objecte l'execució d'obres de transport terrestre, aeri i marítim.

La disposició contemplava que tindran la durada que correspon al programa d'execució o finançament d'aquestes infraestructures i que s'han d'incorporar com a annex a la memòria justificativa del conveni, el termini inicial no pot superar els deu anys.

No obstant això, el Tribunal ha desestimat el recurs d'inconstitucionalitat interposat pel PP en tota la resta, de manera que permet a l'Executiu elaborar un sistema estatal d'índexs de referència de preus per a habitatges, que s'utilitzarà per fer un seguiment del mercat i servir de suport a mesures de caràcter fiscal.

El decret, aprovat el març de 2019 i convalidat un mes més tard al Congrés amb els suports de PSOE, Units Podem, ERC, PDeCAT, PNB, Compromís i EH-Bildu, els vots en contra de PP i Ciutadans i l'abstenció d'UPN, també limitava les pujades anuals del preu durant la durada del contracte signat a l'increment de l'IPC.

Així mateix, ampliava a cinc i set anys la durada dels contractes, en funció de si el propietari és una persona física o jurídica, respectivament, i establia la notificació sistemàtica dels procediments de desnonament als serveis socials, oferint més temps per analitzar les possibles situacions de vulnerabilitat.

En el recurs interposat pel PP, admès a tràmits dos mesos després de la convalidació del decret, la formació al·legava que la norma no respecta el pressupost habilitant que estableix l'article 86.1 de la Constitució Espanyola, que exigeix l'extraordinària i urgent necessitat ni les matèries vedades als decrets lleis, per afectar el deure de contribuir.

Els 'populars' van qüestionar la utilització de "percentatges descontextualitzats" i l'absència d'una "veritable estadística" en les justificacions de Govern sobre la urgència per aprovar aquest decret.