Els ajuts a llogaters provoquen divisió entre el Banc d'Espanya i els promotors

El supervisor financer és contrari a un control públic dels lloguers i assenyala que els subsidis a inquilins tenen un afecte rebot.

|
Alquilerdepisos

 

Lloguer de pisos


El problema de l'accés a l'habitatge és un problema real en molts països i Espanya no és una excepció. Una de les formes d'afrontar-ho és l'increment de les ajudes al lloguer dirigides a col·lectius vulnerables, en particular als joves.


Seguint les polítiques en la matèria dutes a terme per països com el Regne Unit o Portugal, l'Associació de Promotors Constructors d'Espanya (APCE) reivindica més ajudes. L'associació assenyala el problema de la tardana emancipació de la joventut com un dels majors reptes de la indústria immobiliària. De fet, Espanya és el sisè país per la cua d'Europa, amb una emancipació mitjana situada als 29 anys.


Al Regne Unit o Portugal existeixen bonificacions per als propietaris que es cenyeixin a determinats preus i subsidis de fins al 70% -fins i tot el 100% - de les dels lloguers per als inquilins d'entre 18 i 35 anys.


En el cas d'Espanya, s'ofereixen ajudes directes de fins a un 40% del lloguer a determinats col·lectius -com als joves menors de 35 anys- contemplades en el Pla Estatal d'Habitatge 2018-2021. Amb una dotació prevista de 531.710.000 d'euros per a aquests ajuts, l'APCE assenyala que es tracta d'un import insuficient.


En el seu últim butlletí econòmic sobre l''Evolució recent del mercat de lloguer d'habitatge a Espanya', elaborat per David López-Rodríguez i María dels Plans Matea, el Banc d'Espanya indica "la dificultat dels col·lectius amb menor renda per incrementar els seus ingressos per l'encara elevada incidència de la desocupació, l'escassa durada dels nous contractes laborals o la rellevància més gran de la jornada reduïda haurien augmentat la demanda de lloguer residencial, especialment entre les llars joves".


L'estudi sosté que "en termes agregats, les quanties destinades a subsidis al lloguer d'habitatge a Espanya se situen fins a la data entre les de menor quantia en termes de PIB entre els països de l'OCDE que disposen d'aquest tipus de polítiques". Encara matisen que "aquest reduït pes relatiu dels subsidis al lloguer a Espanya s'explica per la rellevància més gran pressupostària que tradicionalment havien tingut els programes que facilitaven l'accés a l'habitatge en propietat a preus inferiors als de mercat".



La crisi va comportar una paràlisi en la inversió pública en matèria d'habitatge, mentre que "la quantia destinada als subsidis a la demanda és particularment rellevant en economies com Regne Unit, França, Finlàndia, Alemanya, Països Baixos, Suècia o els Estats Units. en bona part d'aquests programes, el suport a la demanda no només inclou el subsidi d'una part del lloguer, sinó també el finançament d'altres despeses rellevants associats a l'arrendament, com són els subministraments o l'assegurament de l'habitatge".


Però el Banc d'Espanya assenyala que els subsidis i de les deduccions al lloguer poden tenir un efecte negatiu i traslladar-se als preus, generant un increment de les rendes de lloguer. "A les 90 àrees metropolitanes més grans dels Estats Units el programa de xecs hauria incrementat els lloguers, de mitjana, en un 16% (...) A mitjans de la dècada dels noranta, entre un 60% i dos terços la reducció dels subsidis del programa de housing benefit (al Regne Unit) als nous sol·licitants suposar una reducció dels preus de lloguer, revelant d'aquesta manera que bona part del subsidi es traslladava als propietaris (...) a la mateixa línia, Laferrère i Blanc (2004) i Fack (2006) mostren com a França els subsidis directes al lloguer d'habitatge també han tingut un efecte alcista en els preus de mercat i han suposat, principalment, un increment dels ingressos dels propietaris dels habitatges arrendats".


Per a l'ACPE, s'haurien de tenir en compte ajudes de les diferents administracions per a les persones més vulnerables o per a l'accés a primer habitatge per als més joves. Coincideixen amb el Banc d'Espanya en el rebuig a qualsevol intervenció pública en el control dels preus.


Fa una setmana, la ministra d'Afers Econòmics i Transformació Digital, Nadia Calviño, afirmava que seria "fals" i "il·lusori" pensar que hi ha una "mesura miracle" per resoldre els problemes en matèria d'habitatge, i indicava que mesures com el control del preu dels lloguers té un "caràcter limitat" en el seu àmbit i en el tempsa. Per això, advocava per actuar des de "diferents perspectives", ja que el 'límit' als preus "no resoldrà totes les qüestions".


En el que més incideix el Banc d'Espanya i concorda l'ACPE és la importància de la seguretat jurídica per a l'impuls de l'oferta privada.


Quant als impostos a habitatges buits -que ja s'està duent a terme a Catalunya- sostenen que de moment l'evidència és "encara escassa i poc concloent". Aquest mecanisme regulador està qüestionat per promotores i propietaris, mentre que el Govern sospesa la seva implementació. El Banc d'Espanya sosté que aquesta mesura intervencionista és resultat del fracàs dels subsidis als inquilins.


"Les anteriors limitacions de les polítiques fiscals sobre la demanda de lloguer expliquen l'aparició de propostes impositives dirigides a incidir sobre l'oferta de lloguer", aprofundeixen des del BdE, que considera que les penalitzacions als habitatges buits s'enfronten a diferents dificultats. "L'efectivitat d'una major fiscalitat sobre els habitatges desocupats per incrementar l'oferta de lloguer d'habitatge s'enfronta a reptes econòmics associats, principalment, a l'heterogeneïtat dels motius que expliquen l'existència d'habitatges buits. En concret, l'existència d'habitatges desocupats és un fet comú en zones amb problemes de despoblació i els mercats de l'habitatge no es troben tensionats".


"Un impost que penalitzés aquest tipus d'immobles es traslladaria, en un context d'escassetat relativa d'habitatge, al preu final del lloguer, i la seva càrrega recauria en el nou inquilí. Finalment, cal tenir present que aquesta taxa seria ineficaç per estimular l'oferta de lloguer d'habitatge si no existís abans un nivell suficient de seguretat jurídica o una rendibilitat neta del lloguer mínima que incentivessin al propietari per l'arrendament de l'habitatge".

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMÍA