"Carmen" inicia el cicle d'òpera de NovAria Artists al Palau de la Música

|

Teatre Carmen Palau


Promoure l'acostament de nou públics a la música clàssica en general i l'òpera en particular és la principal finalitat de NovAria Artists, una entitat sorgida en 2015 que pretén a més de servir de palanca de promoció de joves valors de la lírica. Amb aquesta finalitat ha organitzat un cicle que es desenvolupa al Palau de la Música que inclou dues òperes, "Carmen" de Bizet -que va inaugurar la temporada- i "La Traviata" de Verdi, així com una sessió de concert amb "Les quatre estacions "de Vivaldi.


L'esplèndid ambient de la sala de concerts de Palau resulta un espai singular no només per a l'audició de grans concerts, sinó també per a espectacles escènics ja que, prescindint d'algunes de les primeres files, l'escenari s'engrandeix i això fa possible que es reuneixi més de cinquanta persones, com ha estat el cas de la posada en escena de l'òpera de Bizet a càrrec de Jesús Fernández i Josep Miquel Mindan. Com és ben sabut, el músic francès va instrumentar un text d'Halevy i Meihlac inspirat en una novel·la homònima de Prosper Mérimée. Va ser aquest un d'aquells viatgers de segle XIX que es va enamorar d'Espanya, país a què va viatjar amb freqüència en una època en què circular per les trochas i camins de la península, en particular pels de Serra Bruna, era tota una aventura pletòrica de albures. Va conèixer doncs, per ciència pròpia, aquell món trufat d'aristòcrates i bandits, militars i contrabandistes, toreros i bailaoras i va arribar a lligar una bona amistat amb la comtessa de Montijo, mare de la futura emperadriu Eugenia, el que li guanyaria una situació de privilegi durant el Segon Imperi. Quan la seva novel·la va ser transformada en òpera no va tenir inicialment l'acollida que esperava Bizet tot i que, com ha passat en altres casos, l'èxit de "Carmen" va arribar després de la mort del seu autor fins al punt de convertir-se en el títol més popular i representat del repertori francès.


Però a l'indiscutible amor de Mérimée per Espanya, als espanyols "Carmen" sempre ens ha semblat un retaule dels pitjors tòpics sobre el nostre país, amb dones malvades -la protagonista- amb la faca en la lliga, amors turbulents i apassionats de toreros i barbianes disposats al llanci navaller i que acaben en tragèdia i una societat dividida en estaments i ancorada de ritus i prejudicis ancestrals. Però si despullem aquest fil argumental dels elements superficials que s'incardinen en l'Espanya del segle XIX no seria aventurat intuir que, amb altres vestidures, seria perfectament ajustable a qualsevol altre ambient i context geogràfic.


La posada en escena al Palau va resultar una experiència sorprenent i molt agradable. D'una banda, una companyia de mig centenar de cantants amb veus excepcionals com les de la mezzo Rosana Cooper a Carmen, Ignacio Guzmán a Don José i Alberto Cazes en Escamillo, acompanyats per un cor sota la direcció d'Adolf Gassol, un conjunt coreogràfic flamenc a càrrec de Yasmina Pulido i l'acompanyament de l'Orquestra Terrasa48 dirigida per Xavier Puig, que lluïa amb tota elegància -no ens atreviríem a dir si també amb oportunitat- el xurro groc sobre la seva vestimenta. I, en fi, la intervenció de cor de l'Orfeó Infantil Badaloní, que dirigeix Marta Mateu, va suscitar autèntic entusiasme per la, malgrat la seva curta edat, excel·lent desimboltura dels seus components, molt en particular la d'una nena que no tindria més de tres anys i la ingenuïtat va captivar a tot el públic de Palau.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH