diumenge, 31 de maig de 2020

Ada Colau vol frenar la inversió al 22@

|

La coalició entre Comuns i PSC està tensionada pel futur del 22 @, el districte tecnològic de la ciutat comtal. Allà els de Colau volen iniciar una suspensió de llicències de tots els projectes i al PSC s'oposen segons expliquen fonts de PSC properes al govern municipal.


Colaucollboni


La paralització de llicències, una eina que en altres ocasions ha fet servir el Govern Colau per a altres sectors com l'hoteler, significaria la paralització de milions d'euros d'inversió de grups com  Metrovacesa amb projectes d'oficines a la zona, en un any de recessió econòmica.


Entra en els plans de govern d'Ada Colau no seguir alimentant el creixement del 22 @, mentre en altres municipis de l'àrea metropolitana s'està apostant per potenciar els nínxols tecnològics que crein els treballs del futur a la província. Un sense sentit que la Tinent d'alcalde d'Ecologia i Urbanisme, Janet Sanz, a preguntes dels socialistes va negar en rotund en una reunió més que tensa al seu despatx del consistori barceloní.


EL 22 @ ÉS UN DELS POL D'ATRACCIÓ EMPRESARIAL DE BARCELONA


En vint anys d'existència, el 22 @ ha mobilitzat una inversió cap al barri de Poblenou, el conegut en altres temps com el "Manchester català", per la seva concentració industrial, prop de 6.000 milions d'euros. Ara en l'any 2020 aquesta zona ha atret a la ciutat de Barcelona a gairebé 9.000 empreses amb 93.000 treballadors actius, tornant-se a convertir en una zona de motor econòmic de la ciutat a partir d'un pla ideat l'any 2001, sota el mandat del  socialista, Joan Clos.


Aquest alcalde és el que va posar en marxa el Projecte 22 @, aquest pioner barri tecnològic que es construeix sobre el vetust Poble Nou. Algunes multinacionals com Cuatrecasas, T-Systems, Bassat, Mediapro, Amazon, Schibsted o Alstom li donen vida a aquest barri. El 22 @ és un projecte que ha crescut fins i tot en període de crisi i de manera harmònica encara que amb la seva revalorització els lloguers d'oficines han augmentat.



Jaume Collboni, han negat davant els mitjans que s'estigui produint una crisi política en el govern municipal, ni que es congelin llicències i ha assegurat que no hi ha cap tipus de problema en el govern municipal.


Malgrat tot dimarts vinent es celebrarà una reunió a l'Ajuntament entre les dues formacions polítiques per presentar al ple local una declaració d'intencions de l'equip municipal que uneixi les postures de tots dos partits. Per als Comuns, el 22 @ és un projecte especulatiu però per als socialistes es tracta d'una manera d'atraure grans empreses a una zona amb demanda i que genera llocs de treball d'alt valor afegit.


ELS OPERADORS IMMOBILIARIS HAN APRÈS LA LLIÇÓ DEL SECTOR HOTELER


La moratòria hotelera que va posar en marxa el primer govern local de Colau va ser adoptada el juliol de 2015 i es va convertir en una controvertida mesura, ja que pretenia frenar el creixement hoteler. L'acció va donar fre a les llicències durant 2016 i 2017, després d'una pròrroga fins a l'aprovació del Pla especial urbanístic d'Allotjaments Turístics (PEUAT).


Les dades facilitades pel mateix Ajuntament en un informe públic, amb enquestes a 125 hotels i a 4.900 visitants, demostren que la moratòria d'Ada Colau va frenar el ritme de creixement hoteler a Barcelona però no el va detenir.

hotels



De 2015 a 2016 hi va haver 24 hotels nous a Barcelona, un 3,5% més d'un any per l'altre, el que va deixar a la ciutat en 702 establiments. Aquests hotels van escapar de la moratòria de Colau gràcies als certificats d'aprofitament urbanístic, tot i que la mesura sí que va aconseguir paralitzar una trentena d'hotels més.


Aquesta lliçó pràctica sobre el que significa la paralització de llicències, en un sector, ha fet que els operadors immobiliaris accelerin al màxim la tramitació de llicències perquè no surtin perjudicats com els va passar als inversors hotelers al 2015.


Sembla ser que Janet Sanz vol aplicar una suspensió de llicències potestativa d'un any, mentre l'Ajuntament reflexiona entorn a com modificar el Pla General Metropolità (PDU), el procés participatiu del qual finalitza aquest mateix mes de febrer. I que en el seu objectiu número 10 parla d'impulsar la competitivitat i la sostenibilitat de l'economia metropolitana. És a dir, "el constant procés d'internacionalització i l'acceleració dels processos d'intercanvi d'informació han obligat a les activitats productives i de serveis a reestructurar-se i dotar-se d'una major flexibilitat per a ser competitives.


Al mateix temps, en aquest escenari d'internacionalització que tendeix a uniformitzar els llocs, les singularitats locals adquireixen una importància creixent ", pel que" el PDU ha de procurar les condicions necessàries per al desenvolupament d'activitats econòmiques diverses i que puguin adaptar-se en el temps, però també els entorns urbans i socials que permetin l'aprofitament de sinergies, la personalitat dels productes propis, la solidesa de les xarxes de proximitat i els beneficis que propicia el veïnatge".


En els nous plans Colau reprèn el problema de l'accés a l'habitatge a la zona i es "parla de que l'habitatge passi del 10% al 30% de sòl edificable", una qüestió que porta en discussió prop de 20 anys i que encara cap alcalde de Barcelona ha sabut donar-li solució.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH