Teatre Gaudí: "Tenors", un espectacle que transforma el "bel canto" en una divertida paròdia

La lírica imposa una classificació de les veus humanes, masculines i femenines, segons el seu tremp, la seva força i la seva coloratura. Una d'elles és la del tenor, assetjada a mig camí entre la de contralt i baríton, a la qual els autors d'òperes i sarsueles atribueixen la major part dels papers protagonitzats per homes. Com totes les especialitats de cant, requereix excepcionals condicions personals, però a més una formació rigorosa que avala el pedigrí de cada artista. Un tenor del qual és, per tant, un cantant líric capaç d'assumir papers destacats i de captivar a un públic entès i exigent.

Tenors són Ezequiel Casamada, Miquel Cobos i Toni Viñals que segurament hauran cantat títols importants al llarg de la seva carrera professional i que han volgut demostrar les seves aptituds i acostar la lírica a un públic no necessàriament iniciat en ella amb un recital titulat senzillament "Tenors" que s'ofereix de divendres a diumenge al Teatre Gaudí. La selecció de peces té un ampli espectre i va des d'alguns fragments d'òpera a altres de sarsuela i comèdia musical i porta gradualment al cançoner popular.

Però en comptes de enfilar-les formalment, amb la prosopopeia que seria aplicable en un recital convencional, ho fan de forma desenfadada, transformant la interpretació de cadascuna de les obres seleccionades en un número ple d'imaginació i bon humor. Amb la companyia d'un pianista, que intervé activament en la paròdia, posen en solfa mentre canten els estereotips de la professió, les tensions, enveges, travetes i un llarg etcètera de situacions que habitualment queden amagades entre bastidors. El més notable de tot això és que es fa sense utilització de la veu humana més enllà de la requerida per la interpretació de cadascuna de les cançons. Els quatre participants es fan per tant entendre pel públic amb el llenguatge d'una mímica que fa que totes les situacions i gags siguin perfectament intel·ligibles.

Amb aquests vímets s'articula un espectacle que, sense minva de la seva qualitat musical i del plaer d'escoltar unes veus magnífiques, resulta summament divertit i que entretindrà tant als amants del bel canto, com a qualsevol altre públic, inclosos els menors d'edat, que s'ho passaran d'allò més bé i qui sap si d'aquesta manera aprendre a gaudir del "bel canto".