Urkullu i Feijóo avancen les eleccions al 5 d'abril

 

El Lehendakari, Iñigo Urkullu, ha anunciat aquest dilluns que avança les eleccions basques per al 5 d'abril "per estalviar als bascos vuit mesos de campanya electoral permanent". A més, considera que era difícil que, en aquest clima, s'aprovessin projectes de Llei i creï que un nou Govern afrontarà amb "certitud i fortalesa" els seus reptes estratègics.

En una compareixença oficial celebrada en la seu de Lehendakaritza a partir de les 16.00 hores, Urkullu ha confirmat que les eleccions se celebraran el primer diumenge d'abril, Després que s'hagi especulat amb aquesta data des del passat 4 de febrer, quan es va conèixer que els membres de l'Executiu basc havien realitzat, en el si del Consell de Govern, una reflexió sobre la conveniència o no d'avançar la data de les eleccions autonòmiques, que en principi es desenvoluparien a l'octubre.

Prop de dues hores després, el president de la Xunta, Alberto Núñez Feijóo, ha decidit també avançar les eleccions autonòmiques gallegues al 5 d'abril, de manera que Galícia tornarà a anar a les urnes de la mà d'Euskadi, com ha fet en les últimes tres convocatòries.

El president de l'Executiu basc ha destacat que, "després de realitzar una anàlisi compartida i en profunditat" de la situació actual, ha pres la decisió de convocar les eleccions per al 5 d'abril. Quatre han estat les raons que esgrimit per procedir a l'avançament electoral.

La primera, segons ha assegurat, és "el clima electoral s'ha instal·lat a Euskadi". "Hem comprovat que la dinàmica iniciada en el Parlament Basc farà molt difícil avançar en l'aprovació dels projectes o proposicions de llei que es troben en tramitació. Són 29 iniciatives i és improbable que la gran majoria d'elles puguin aprovar-se en els mesos que resten de legislatura", ha reconegut.

En segon lloc, ha subratllat que "aquesta decisió s'adopta en benefici de la societat basca". "Estalviem a la ciutadania una campanya electoral permanent al llarg dels vuit pròxims mesos i la reduïm a només dos", ha assegurat. D'aquesta forma, considera que Euskadi "guanya temps per a adoptar, des de la certitud i el consens, les decisions que permetin respondre als reptes estratègics de futur que ha d'abordar en els pròxims anys".

El Lehendakari ha assegurat que, a partir del dia 5 d'abril, s'inicia una nova etapa i la decisió adoptada els permetrà "alinear" el programa i la gestió del Govern "a la realitat institucional dels Ajuntaments i Diputacions recentment constituïts, al Govern espanyol que acaba de posar-se en marxa i, també, a la nova etapa iniciada a Europa".

Així mateix, ha afegit, a més, que el nou Govern que es constitueixi després del 5 d'abril podrà estar en marxa abans de l'estiu. Això, segons ha apuntat, permetrà a l'Executiu poder aprovar les directrius econòmic-pressupostàries de cara a l'exercici 2021 "des d'una posició de major certitud i estabilitat". "Convocar ara les eleccions suposa en la pràctica guanyar mig any", ha agregat.

Iñigo Urkullu ha indicat que, a partir d'aquest moment, la societat basca pot tenir "la garantia i seguretat" que el Govern continuarà treballant "amb absoluta normalitat, tant ara com quan es trobi en funcions".

El Lehendakari ha recordat que el Pressupost d'enguany està "aprovat i en execució" i el compliment de les iniciatives del Programa de Govern, així com la negociació de les transferències pendents "es continuaran mantenint amb el mateix nivell d'exigència i rigor que fins avui".

Urkullu ha afegit que la convocatòria electoral permetrà que el nou Govern que surti de les urnes "afronti, amb certitud i fortalesa", els tres reptes estratègics que la societat basca té per davant i que, segons ha citat, són el repte tecnològic; l'energètic i climàtic; i el demogràfic-social. "En només dos mesos la ciutadania basca decidirà l'orientació d'aquesta nova etapa per a Euskadi", ha apuntat.

Amb la publicació aquest dimarts, 11 de febrer, en el Butlletí Oficial del País Basc (BOPB) del decret de dissolució de la Cambra basca i la convocatòria dels comicis, comencen a córrer els 54 dies marcats per Llei per a les eleccions.

FEIJÓO

Quins arguments usa el president del PPdeG per a justificar aquest sobtat canvi de rumb? Cap que no pogués haver esgrimit fa dies: la necessitat de no cansar els ciutadans amb successius processos electorals, que el pròxim executiu tingui temps per a fer els pressupostos de 2021, la suposada inestabilitat del Govern d'Espanya fruit del pacte del PSOE amb Podemos i el desafiament català.

Són raons, l'oposició dirà que excuses, que en el fons ja no tenen importància. El rellevant és que els gallecs votaran per tercera vegada consecutiva el mateix dia que els bascos. Seria innocent pensar que això és casualitat.

Al PPdeG li afavoreix, en teoria, que en la campanya gallega es barregi el debat sobre la unitat d'Espanya. Debat que, sens dubte, pujarà de to al fil de la campanya que facin PNB i Bildu en la seva terra.

Serà Feijóo el candidat del PPdeG per quarta vegada, malgrat que digués en el seu moment va proclamar que dues legislatures li semblaven suficients? El mandatari va tornar a negar-se a revelar la seva decisió. Aconsegueix així un altre dia més que el seu nom acapari bona part del debat. En tot cas, per la qual cosa es va poder llegir entre línies en San Caetano, veurem de nou el seu rostre en la cartelleria electoral.

Qüestionat durant la roda de premsa d'urgència, el d'Os Peares va respondre amb evasives, però donant a entendre que el misteri que ell sempre alimenta durarà poc. "Demà respondré a aquesta pregunta", "per esperar 24 hores no passa res", "li correspon a la Junta Directiva del PPdeG avaluar i proposar candidat", "serà qüestió d'hores".

Així que aquest dimarts hi haurà reunió en la seu del PPdeG per, excepte sorpresa majúscula, confirmar que Feijóo aspira per quarta vegada a la presidència de Galícia. Tot un alleujament per als seus companys conservadors. No està el PPdeG per a posar-se a buscar un 'presidenciable' a la carrera perquè, a més, Feijóo s'ha cuidat que cap subordinat seu tingués mai tal etiqueta.