Els expresidents Aznar i Rajoy declararan com a testimonis en el judici per la presumpta la caixa 'b' del PP

 

Els expresidents de Govern José María Aznar i Mariano Rajoy declararan com a testimonis en el judici que pròximament celebrarà l'Audiència Nacional pel presumpte pagament amb diners de la caixa 'b' de la reforma de la seu del PP al carrer Gènova de Madrid en acceptar la petició realitzada per les acusacions populars Esquerra Unida i l'Associació Advocats Demòcrates per Europa (Adade).

El tribunal format pels magistrats José Antonio Mora Alarcón, Fernando Andreu Merelles i María Fernanda García Pérez demana a les acusacions, en el seu acte d'admissió de prova, que facilitin les dades necessàries per a poder procedir a la citació dels expresidents per poder procedir a la seva citació. Fonts jurídiques han apuntat que aquestes testificals han estat admeses per la Sala.

En el cas d'Aznar --la compareixença només demana Adade-- serà la primera vegada que comparegui a l'Audiència Nacional perquè expliqui què sap sobre la presumpta comptabilitat paral·lela dels populars. Va ser durant la seva compareixença a la comissió del Congrés que investiga el presumpte finançament il·legal de PP, quan va assegurar que "no existeix cap caixa b" en el seu partit i va negar el cobrament o l'ordre de pagaments de sobresous "il·legals" a dirigents de l'organització que va presidir entre 1990 i 2004.

Els que sí que han testificat ja sobre això a l'Audiència Nacional van ser algun dels seus ministres, com Javier Arenas, Francisco Álvarez Cascos, Rodrigo Rato i Ángel Acebes, qui van declarar en el judici per la primera època de la trama Gürtel que no sabien com es finançava el PP, doncs era, segons ells, un tema de la tresoreria, que llavors portava el Álvaro Lapuerta, la responsabilitat en aquest cas ha quedat extingida després de la seva mort.

Tots ells tornaran a l'Audiència Nacional per declarar pel pagament de la reforma de la seu dels populars. També ho farà l'exministra de Defensa María Dolores de Cospedal; l'expresident del Senat Pío García Escudero; empresaris que figuren com a donants en els 'papers de Bárcenas', algun d'ells condemnat per alguna altra peça de la Gürtel; el número dos de la trama i exsecretari d'Organització del PP a Galícia, Pablo Crespo; o l'expresident de Sacyr Vallehermoso, Luis del Rivero.

LA SEGONA VEGADA DE RAJOY DAVANT UN TRIBUNAL

Pel que fa a Rajoy, el seu testifical ha estat interessada per les dues acusacions populars. Precisament va ser Adade qui va aconseguir que aquest expresident de Govern comparegués davant el tribunal de l'Audiència Nacional que va jutjar els primers anys d'activitats de la trama Gürtel, que va condemnar el PP com a partícip a títol lucratiu.

En aquella ocasió va afirmar que "mai" va saber res de la presumpta caixa 'B' del PP perquè la seva responsabilitat en el partit eren "polítiques", no comptables. No obstant això, l'Audiència Nacional va qüestionar la credibilitat al seu testimoni i en la seva sentència va donar per acreditada la comptabilitat paral·lela de la formació política --que va ser condemnada com a partícip a títol lucratiu--, el que va provocar la moció de censura contra el Govern de Rajoy.

Pel presumpte pagament en negre de la reforma de l'edifici situat al carrer Gènova 13 de Madrid estan acusats l'extresorer del PP Luis Bárcenas; l'exgerent popular Cristóbal Páez, els socis de Unifica, Gonzalo Urquijo i Belén García, i la seva empleada Laura Montero. A més, ha considerat que el partit ha de ser jutjat com a responsable civil subsidiari dels presumptes delictes que aquests haurien comès.

D'altra banda, a part d'aquesta peça que serà jutjada hi ha una altra sobre les donacions que va rebre el partit i que apareixen anotades en els documents manuscrits de Bárcenas. Una investigació que va ser reoberta pel titular de Jutjat Central d'Instrucció, José de la Mata, al març de 2017 per seguir indagant sobre el presumpte finançament irregular del PP, després que el 'capitost' de la Gürtel, Francisco Correa, revelés en el judici per la primera època d'activitats de la xarxa corrupta que algunes constructores recorrien als seus serveis perquè fes de mitjancer per elles davant els ministeris de Foment i Medi Ambient, entre altres, a canvi de comissions.