El Congrés examina la idoneïtat de Delgado com a fiscal general de l'Estat

És la primera vegada que una candidata salta directament del Ministeri de Justícia a la Fiscalia General.

|
Doloresdelgadoimagen1

 

L'exministra de Justícia, Dolores Delgado, compareix aquest dijous, a partir de les 17.00 hores, a la Comissió de Justícia de Congrés dels Diputats per fer l'últim tràmit legal per accedir al càrrec de fiscal general de l'Estat, consistent a obtenir per part d'aquest òrgan la idoneïtat per al càrrec.


Dolors prim imatge1


La compareixença tindrà lloc tot just tres dies després de la de titular del Justícia, Juan Carlos Campo, a la mateixa comissió parlamentària. Els representants dels diferents partits podran plantejar preguntes a la candidata proposada pel president de Govern central, Pedro Sánchez, per al màxim càrrec al Ministeri Públic, encara que no votaran expressament la seva candidatura ja que la seva opinió tampoc és vinculant.


Únicament explicaran si la consideren o no idònia per al càrrec, de manera que no s'aventura una sessió pacífica, donat el recel que va despertar l'elecció de Prim, pel fet inèdit que la candidata salti directament del Ministeri de Justícia a la Fiscalia General .


A això se suma la difusió dels enregistraments d'una conversa que va tenir lloc el 2009 en un restaurant on va compartir estovalles amb el comissari jubilat José Manuel Villarejo, a la presó provisional pel 'cas Tàndem' que investiga l'Audiència Nacional.


L'Estatut Orgànic del ministeri fiscal preveu aquest examen d'idoneïtat que tindrà lloc dijous, a l'igual que aconseguir el vistiplau del Consell General de Poder Judicial (CGPJ). L'òrgan de govern dels jutges va analitzar el passat 16 de gener els requisits formals per al nomenament de Delgado com a fiscal general, però va distar molt de ser un mer tràmit, ja que va provocar la ruptura de l'òrgan doncs l'aval només va comptar amb 12 vots a favor i set en contra.


Entre els arguments dels discrepants es trobava el fet que fins al moment de la seva designació fora, no només ministra de Justícia, sinó diputada pel PSOE, que la va integrar a les seves llistes per Madrid en els comicis de el passat mes de novembre. Això, segons el parer dels que van votar en contra d'atorgar-li la idoneïtat, posa en qüestió la seva imatge d'imparcialitat respecte a determinades causes jurídiques de transcendència mediàtica i política.


Després de rebre l'aval de la cambra baixa, l'expedient de Delgado tornarà al Consell de Ministres per formalitzar el nomenament. Un cop es compleixi aquest tràmit la nova fiscal general de l'Estat ha de prestar davant el Rei el jurament o promesa que preveu la llei i prendrà possessió del càrrec davant del Ple del Tribunal Suprem.


Delgado va néixer a Madrid el 1962 i fins a la seva entrada a l'Executiu la passada legislatura exercia de fiscal coordinadora contra el gihadisme a l'Audiència Nacional. Va ingressar en l'esmentat òrgan el 1993 i des de llavors la seva tasca es va centrar en la lluita contra el narcotràfic, el crim organitzat i el terrorisme etarra i, posteriorment, gihadista, en el qual es va especialitzar després dels atemptats de l'11 de març de 2004 a Madrid.


Compta amb experiència en el Tribunal Penal Internacional, on va exercir com a fiscal a partir del 2011 i va preparar la documentació de l'ordre d'arrest contra el dictador libi Muammar Gaddafi per jutjar-lo per crims contra la Humanitat. Va criticar durament les retallades i pràctica desaparició de les causes d'aquest tipus a l'Audiència Nacional a compte de les reformes del PSOE de José Luis Rodríguez Zapatero i de el PP, si bé el Govern de Sánchez ha promès revertir aquesta situació.


Pel que fa als precedents cal retrotraure a l'època de Javier Moscoso, designat fiscal general el 1986, tot just acabar la legislatura en què va ser ministre de la Presidència, i la validació pel Consell General de Poder Judicial (CGPJ), un tràmit que en la pràctica totalitat d'ocasions és automàtic, va originar una agre debat en l'òrgan de govern dels jutges. El CGPJ es va dividir recolzant al candidat per 13 vots enfront de 6 i un en blanc, tenint en compte que en aquest moment no es requeria el tràmit per a l'obtenció de la idoneïtat al Congrés.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMÍA