divendres, 14 de agost de 2020

Teatre Gaudí: "Exit", un sainet sobre la precarietat laboral

|

La creació teatral contemporània oscil·la entre dos grans gèneres, la comèdia i el drama, amb un gènere intermedi que seria la comèdia dramàtica. Ens hem oblidat de molts altres gèneres teatrals que antany van tenir una entusiasta acollida per part de públic i, que, en realitat, segueixen vigents, a al punt que moltes de les obres que s'estrenen poden quedar enquadrades sense dificultat en alguna d'aquestes classificacions. Estem pensant en el sainet, que en el seu temps va ser considerat un gènere menor de caràcter jocós amb un tema de tipus costumista o popular i d'una durada no superior a un acte.


Doncs bé, tenint en compte que la dramatúrgia contemporània opta per la brevetat amb textos de durada anàloga als de les pel·lícules cinematogràfiques -és a dir, no més de 90 minuts- i que molts dels temes que tracta fabulen amb humor sobre situacions pròpies de la nostra quotidianitat, convindrem que els sainets estan tan vigents com quan els signaven Carles Arniches o els germans Álvarez Quintero.


Teatre Gaudu00ed Exit


Ve aquesta digressió a propòsit de l'estrena d''Exit' al Teatre Gaudí. Agustí Franch s'ha inspirat en una situació molt habitual en el nostre temps, com és la de la precarietat laboral i la facilitat amb què les empreses prescindeixen d'algun dels seus empleats segons la seva pròpia conveniència. Una tasca incòmoda que exerceixen els caps de personal, ara anomenats més elegantment 'caps de recursos humans'. Aquest és el tema al voltant de què es desenvolupa aquest sainet que ha dirigit el mateix autor amb la col·laboració d'Oscar Contreras i que interpreten Irina Robles, Mingo Ràfols i Roser Batalla.


Com correspon a tot sainet, el caràcter possiblement dramàtic de punt de partida -cal prescindir dels serveis d'un dels dos treballadors presents en escena- es tempera amb el tractament humorístic que desemboca a estones en situacions punt menys que surrealistes i que, com exigeix el gènere citat, acaba però feliçment, al menys per als protagonistes, encara que no per a altres personatges invisibles.


La disposició quadrangular de la sala gran del Gaudí permet que l'acció dramàtica es desenvolupi en el centre de l'estada. Uns elements senzills a base d'un parell de butaques i tauleta d'Ikea, amb taula de despatx, butaca de cap i penjador, constitueixen el decorat que facilita simultaniejar aquest muntatge amb altres que també es desenvolupen en el teatre. En tot cas, l'espectador se sent perfectament incardinat en el desenvolupament de l'obra que, com diem, és lleugera i entreté sense deixar el mal gust de boca que podria provocar una realitat molt present en el nostre món com és el de la parva estabilitat dels llocs de treball.

relacionada Teatre Gaudí: "Tenors", un espectacle que transforma el "bel canto" en una divertida paròdia
relacionada Teatre Gaudí: "La invasió dels bàrbars" o les desmesures d'una guerra

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH