El TSJC reconeix per primera vegada la relació laboral de Glovo i els seus repartidors

La sala social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha reconegut per primera vegada que la relació contractual entre Glovo i els seus repartidors és un "veritable contracte de treball" i ha estimat la demanda d'un treballador per acomiadament improcedent.

La sentència estima també el recurs de súplica que el treballador va presentar davant la decisió del Jutjat Social 24 de Barcelona de maig de 2019, que considerava que "no hi ha l'obligació de cap repartidor d'estar disponible, sinó que poden connectar-se a l'aplicació quan vulguin, podent passar dies sense connectar-se".

Per l'acomiadament improcedent, el TSJC ha dictat en l'acord signat el 21 de febrer que Glovo haurà readmetre el repartidor amb les mateixes condicions que tenia --i pagar-li els salaris que ha deixat de percebre des de l'acomiadament a raó de 32,84 euros diaris-- o bé indemnitzar-lo amb 2.761,51 euros.

Aquesta sentència no és ferma i es pot interposar en contra un recurs de cassació per a la unificació de doctrina davant la Sala Social del Tribunal Suprem.

Sobre els arguments per a determinar la relació laboral entre empresa i repartidors, el TSJC defensa que es donen els "trets fonamentals" que estableix l'Estatut dels Treballadors: voluntarietat, retribució, alienitat i dependència.

"A DISPOSICIÓ DE L'EMPRESA"

Assenyala que la voluntarietat es produeix sempre en tots els contractes; la retribució existeix i no es discuteix per les parts, i l'alienitat es dóna perquè el treballador no posa els seus serveis "a disposició el mercat, sinó que els posa a disposició de l'empresa demandada".

En aquest sentit, remarca que l'alienitat hi atès que el repartidor no disposa dels mitjans de producció al no posseir la plataforma informàtica de Glovo i constituir aquesta "la base del negoci", a més de considerar que el valor de la motocicleta que utilitza el repartidor no és significatiu en relació a la dimensió del negoci i no és un vehicle comercial.

L'alienitat també s'identifica en la retribució fixa que percep el repartidor, independent dels resultats de Glovo, i que no treballa segons els seus propis criteris organitzatius sinó que se sotmet als de l'empresa que "estableix un determinat sistema de treball per al qual es realitza una formació prèvia i un control per avaluacions".

Finalment, recalca que el repartidor "no té relació contractual de cap tipus amb els usuaris i només està vinculat contractualment" amb l'empresa.

El TSJC afegeix que també es dóna la dependència entre repartidors i Glovo, ja que va "indissolublement unida" a l'alienitat, i repeteix que el treballador treballa dins de l'organització de la companyia i sota el seu control i direcció.

SOBRE NO TENIR HORARIS NI VACANCES

També indica que no tenir horaris, jornada fixa, règim de permisos i vacances "no són elements determinants" del contracte de treball, sinó conseqüències de la regulació jurídica d'aquest tipus de contractes.

"A partir del moment en què les parts es reconeguin com vinculades per un contracte de treball han d'acceptar les normes reguladores de les relacions laborals, però precisament perquè fins ara no s'han reconegut en aquest contracte, no han fixat límits temporals que estableixen les normes mínimes de el dret de la feina", explica.

El TSJC afegeix que, malgrat no existir una obligació concreta del repartidor d'estar disponible i que pot escollir els serveis a realitzar, es tracta d'"una facultat condicionada" perquè han d'escollir dies i franges horàries en què prestar els serveis.

Exposa que l'elecció d'aquestes franges està vinculada a un determinat ordre que es relaciona amb un sistema d'avaluacions i d'aquesta manera s'estableix "un tipus de control dels horaris" dels repartidors a través de la retribució i avaluació.

"Si volen obtenir més ingressos, han de treballar en les franges horàries d'alt valor i per poder-ho fer, han de fer-ho constar en l'aplicació, el que la podran fer segons com hagi estat la seva avaluació", diu.

ACOMIADAMENT IMPROCEDENT

La sentència fixa que "la decisió empresarial de desconnectar l'aplicació" al repartidor i posar fi a la relació es considera un acomiadament, un cop considerada l'existència de relació laboral.

"Aquest acte és un veritable acomiadament", recalca, i assegura que no té causa justificativa ni comunicació escrita, de manera que ha de ser considerat com improcedent.