Les formacions nacionalistes registren una segona comissió d'investigació sobre Joan Carles I

Esquerra Republicana, el PNB, EH Bildu, JxCat, la CUP, el BNG i Compromís, de cinc grups parlamentaris diferents, han registrat aquest dijous al Congrés una nova petició per a la creació d'una comissió d'investigació al Congrés sobre "les presumptes il·legalitats comeses per membres de la Casa Reial", després de les informacions sobre suposades comptes a Suïssa atribuïdes a Joan Carles I.

Després de la decisió de Felip VI de renunciar a l'herència que li pugui deixar el seu pare i de retirar-li l'assignació oficial que percebia fins ara, aquests partits independentistes i nacionalistes han decidit fer un nou intent perquè la cambra baixa obri indagacions sobre " la trama vinculada a les presumptes il·legalitats comeses per membres de la Casa Reial i les influències polítiques, diplomàtiques i comercials amb l'Aràbia Saudita".

L'objecte de la comissió és determinar, entre d'altres "l'existència d'estructures opaques, amb la participació de l'ex cap d'Estat, per a l'adjudicació de contractes comercials", "el presumpte blanqueig de capitals" per part de Rei emèrit, "les possibles comptes irregulars de membres de la Família Reial en paradisos fiscals" així com els mecanismes utilitzats per a la seva obertura, i l'origen dels seus fons.

A més, els signants de la iniciativa volen que la cambra baixa descobreixin qui són els "beneficiaris de les activitats il·lícites o il·legals" del rei Joan Carles, i "especialment si entre ells està el seu fill i actual cap de l'Estat, Felipe VI.

L'ANTERIOR ES VA VETAR EL DIA 10

El passat dia 10, la Taula de Congrés ja va rebutjar dues iniciatives similars, una d'elles promoguda per Unides Podem i ERC. El PSOE, el PP i Vox van unir les seves forces en l'òrgan de govern de la Cambra per vetar aquestes peticions al·legant que el Congrés no té competències de control sobre la Corona.

En la sol·licitud que han registrat aquest dijous, els seus promotors reiteren els arguments que venien esgrimint fins ara, fent-se ressò de les diverses informacions publicades en les últimes setmanes.

Així, recorden que la Fiscalia suïssa té oberta una investigació sobre diversos comptes aparentment vinculades a Joan Carles I i sobre transaccions "suposadament relacionades amb l'activitat comissionista vinculada a l'contracte de 6.300 milions d'euros de l'AVE a la Meca que va ser adjudicat a diverses empreses espanyoles".

Però aquesta vegada també fan referència a les últimes decisions del Rei: "Els escàndols encadenats que siguin anat revelant en la premsa, han tingut el seu cimal la setmana en què el Govern central s'ha vist forçat a decretar l'estat d'alarma per mitigar la crisi del Covid-19, ja que el diumenge, 15 de març el actual cap de l'Estat va comunicar la renúncia a la suposada herència del seu pare provinent de qualsevol fons irregular", diu la iniciativa.

ESGRIMEIXEN LA "CONFESSIÓ" INDIRECTA DEL REI

Per als signants del text és "evident" que les decisions adoptades pel Rei -que, emfatitzen, no pot rebutjar herència alguna abans de la mort del seu progenitor-- suposen "una confessió en tota regla" el que segons la seva opinió "enfosqueix encara més una institució ja posada en dubte".

També fan èmfasi que el propi Felip VI era coneixedor de la presència del seu nom com a beneficiari dels supòsits fons il·lícits del seu pare "des de fa al menys un any", atès que, segons ha explicat la pròpia Casa de Rei, va ser llavors quan va fer efectiva la seva renúncia a l'herència.

Per tot això, defensen que el poder legislatiu "té l'obligació d'investigar aquests fets per depurar les responsabilitats polítiques que se'n puguin derivar, així com per assumir les mesures que es considerin oportunes per fiscalitzar l'actuació de la Família Reial i persones vinculades, i evitar que es puguin cometre actuacions il·legals i/o il·lícites aprofitant la situació privilegiada que ocupen ".

Els partits partidaris d'investigar els comptes de la Família Reial han registrat la seva iniciativa tot just unes hores després que en diverses ciutats de país s'escoltaren cassolades contra la Monarquia i la "corrupció" a la Corona, coincidint amb el missatge televisat que Felip VI va dirigir a la població, cridant-la a resistir davant la crisi de l'coronavirus.

NO ES POT MIRAR CAP A UN ALTRE COSTAT

Des del PNB seu portaveu, Aitor Esteban, ha assenyalat que una democràcia que es preï "no pot mirar cap a un altre costat" davant l'"evidència" de comportaments "tan greus" que hi ha hagut a la Monarquia i que tampoc contribueix a la salut del sistema democràtic "callar i votar" en contra d'aquesta comissió.

"En una democràcia no hi cap una interpretació de la llei tal que justifiqui fer una cortina de fum", ha postil·lat en un comentari publicat a Twitter i recollit per Europa Press.

Laura Borràs, portaveu de JxCat, considera "imprescindible" reclamar transparència sobre el que ha passat al voltant de Joan Carles I per veure "fins on ha afectat aquest virus de la Corona a la legalitat de l'Estat espanyol" i "depurar responsabilitats", encara que al seu judici "hagin volgut que aquest tema" passi desapercebut amb la pandèmia del Coronavirus".

La formació que lidera Carles Puigdemont, que també ha dirigit preguntes al Govern espanyol i que ha demanat delimitar el concepte "fosc" de la "inviolabilitat" de la Corona, sosté que el Congrés ha d'estar" al servei de la ciutadania, no de la monarquia".

S'HA ACABAT "AMAGAR MERDA"

El portaveu de Compromís, Joan Baldoví, ha subratllat que "el temps d'amagar la merda sota les catifes ha passat ja" i que és "més necessari que mai" que el Congrés investigui els "tripijocs" d'un Rei que ha fet de "un vulgar comissionista", i ha cridat a que tots els partits ara sí que ho permetin.

En cas contrari, ha dit, faran "un flac favor" a una Monarquia de la qual "cada vegada més gent desconfia" per no haver estat "a l'altura" dels seus ciutadans.

Finalment el diputat de la CUP, Albert Botran, sosté que el Rei Felip VI "ha aprofitat el moment de crisi sanitària que vivim per l'enèsim intent de blanquejar la imatge de la Casa Reial" i ha reiterat que la monarquia "impossibilita la materialització dels drets socials i econòmics de les classes populars".