"Saharauidades", una col·lecció plural de relats sobre el Sàhara Occidental

A mal temps, bona cara. I de vegades resulta oportú mirar més enllà de l'abast de la nostra vista per, en comptes de lamentar-nos per el confinament que estem patint, observar com estan vivint en aquesta situació en altres pagaments i arribar a les mateixes conclusions que expressava en un rotatiu barceloní el doctor José María Garcés, especialista en medicina interna i en malalties infeccioses, que durant quaranta anys cap de Medicina interna i malalties infeccioses a l'Hospital de la Mar de Barcelona: "Sí, som afortunats d'haver nascut en aquest continent. Produeix calfreds pensar el que els espera als ciutadans de països pobres a Amèrica Central, Amèrica del Sud, Àfrica, als països en guerra o inestables políticament. No sabrem ni el que està passant, ni el que els passarà. L'OMS dirà: «No hi ha dades disponibles»".

Entre d'altres privilegis, tenim accés a Internet i a la comunicació audiovisual, la qual cosa ha permès mantenir, ni que sigui precàriament, la vida cultural durant el confinament. I fer fins i tot presentacions de llibres, com la que acaba de tenir lloc arran d'una interessant iniciativa de Jorge Molinero i Larosi Haidar. Es tractava de suscitar la col·laboració d'una sèrie d'autors de diferent origen i condició perquè escrivissin un relat relacionat amb el Sàhara Occidental. El resultat ha estat "Saharahuidades", llibre que acaba de publicar l'Editorial Wanáfrica i que s'ha presentat per via telemàtica.

En total, quinze autors, set sahrauís, sis espanyols -dos d'ells guanyadors del premi Cervantes noi: Gonzalo Moure el 2017 i Mónica Rodríguez en 2018-, una mexicana (Yanci Muñoz) i una cubana (Alina Valdés), dels quals nou són homes i sis dones. La temàtica, dins sempre del gènere de ficció i en prosa -encara que algun dels relats amb acusat lirisme-, és molt variada i introdueix qüestions que no havien estat tractades anteriorment en la narrativa sahariana tant de l'època colonial, com de la independència, l'ocupació marroquina i mauritana, l'exili i la transmigració per raons familiars, laborals o d'estudi. El llibre inclou un glossari de termes procedents del hasaní, que és la llengua materna dels habitants del Sàhara Occidental.

Val la pena aprofitar per destacar no només l'obra, sinó el segell editor, Wanáfrica. És una iniciativa del senegalès establert a Barcelona Omar Diallo, que ha creat una editorial dedicada a publicar obres ben d'autors africans, bé relacionades amb qualsevol aspecte de la vida en aquest continent. Una iniciativa excel·lent que cobreix una inexplicable llacuna en la fecunda activitat editorial catalana perquè si bé és cert que algunes editorials inclouen en els seus catàlegs de tant en tant obres d'autors africans i que durant un curt espai de temps hi va haver una editorial (Ediciones del Bronce) que es va dedicar primordialment a aquestes literatures, la veritat és que fins al moment no existia un segell dedicat únicament i exclusivament a elles.