La segona vida de la polèmica Llei Mordassa

L’estat d’alarma ha concedit una segona vida a la polèmica Llei de Prevenció de la Seguretat Ciutadana, popularment coneguda com a Llei Mordassa. Actualment és el principal instrument policial per garantir el compliment de les mesures sanitàries i de confinament. El Ministeri d’Interior va enviar a les comunitats autònomes una guia per unificar criteris sancionadors derivats de l’incompliment de l’article 36.6 de la Llei de Prevenció de la Seguretat Ciutadana, que castiga desobeir a l’autoritat o els seus agents. L’aplicació actual de la Llei Mordassa té un futur incert quan els recursos d’aquestes sancions arribin als tribunals, ja que aquests criteris de sanció han d’estar recollits en la llei prèviament a l’execució dels fets, i no poden regular-se mitjançant unes orientacions del Ministeri.

El Reial decret 463/2020, de 14 de març, pel qual es declara l'estat d'alarma a Espanya en el marc de la crisi sanitària ocasionada per la Covid-19, limita la capacitat de lliure circulació de la població, segons l’article 7. Els agents policials dels cossos de seguretat amb competències a cada territori són els que s’encarreguen del compliment d’aquestes limitacions.

Des de la proclamació de l’estat d’alarma el darrer 14 de març, a la Sindicatura de Greuges de Barcelona hem rebut queixes de la ciutadania en relació amb sancions dels cossos de seguretat per incomplir el confinament. De les queixes rebudes fins al moment, la gran majoria fan referència a un tracte no acurat de la Guàrdia Urbana i altres a la intervenció d’agents de la Guàrdia Civil que hem traslladat al Defensor del Pueblo.

La tònica general de les actuacions policials a la nostra ciutat està sent justificada i proporcional. Tot i això, hem estat receptores de queixes de la ciutadania que mostren aïllades actuacions policials que estan lluny de seguir criteris motivats. La funció policial durant aquest període hauria de tenir un caràcter d’advertència i pedagògic, i sobretot entendre bé les situacions personals dels veïns i veïnes, que poden veure’s obligats a desplaçar-se per motius justificats.

La defensora de la ciutadania barcelonina és conscient de la complexitat d’aquesta tasca de control i compliment per part dels cossos de seguretat, però aquest fet no eximeix als agents d’actuar amb equilibri i proporcionalitat per tal de no incórrer en actuacions que es considerin abusives.

En cap moment hem rebut queixes sobre possibles usos excessius de la força, però sí diverses queixes per denúncies i sancions econòmiques quan, presumptament, el ciutadà o la ciutadana havia demostrat que es desplaçava per motius de salut i/o laborals.