L'Eurocambra demana un pla de recuperació "massiva" que fugi de la "bruixeria financera"

 

El ple de Parlament Europeu ha demanat aquest divendres la posada en marxa d'un pla de recuperació "massiva" que transformi l'economia europea després de la pandèmia amb un impuls que arribi als dos bilions d'euros però que fugi de la "enginyeria financera" i  "multiplicadors dubtosos" que posin en perill la credibilitat de el projecte europeu.

L'Eurocambra ha aprovat amb 505 vots a favor, 119 en contra i 69 abstencions una resolució no vinculant pactada amb anterioritat pels cinc grans grups de l'hemicicle: populars, socialdemòcrates, liberals, ultraconservadors i ecologistes.

En el text, els eurodiputats advoquen per un "paquet de recuperació massiva" que transformi les economies del bloc a través de "la posada en comú d'inversions estratègiques", tant en les polítiques tradicionals de la UE com en noves prioritats, especialment les transicions ecològica i digital.

El "Fons de Recuperació i Transformació" ha d'estar finançat amb "l'emissió de bons a llarg termini garantits pel pressupost de la UE, que maximitzin el marge de maniobra i estiguin subjectes a un pla d'amortització". Aquest pla, afegeix la resolució, serà "un component fonamental" d'un "paquet general" que impulsi una inversió --també privada-- de dos bilions d'euros.

No obstant això, els eurodiputats exigeixen a la Comissió Europea que lidera Ursula von der Leyen que no utilitzi "enginyeria financera" o "multiplicadors dubtosos" per anunciar un fons multimilionari. S'oposen així a fórmules com les del 'pla Juncker' o el fons per a la transició ecològica de les regions, que confien que cada euro mobilitzi altres 15 en inversions.

"(L'Eurocambra) adverteix que les xifres globals de la inversió que es vagi a mobilitzar no constitueixen el volum autèntic de el Fons de Recuperació i Transformació ni poden presentar-se d'aquesta manera", assenyala el document aprovat per l'hemicicle.

PRINCIPALMENT SUBVENCIONS

A més, a l'igual que demanen països com Espanya, Itàlia o França, el Parlament Europeu assenyala que aquest fons ha de transferir als Estats membres "sobretot" a través de subvencions o pagaments directes, tot i que també tingui préstecs a retornar.

En la mateixa línia, l'Eurocambra creu que el fons ha d'estar operatiu "com més aviat millor" i apunta que, tot i que anticipar alguns pagaments "pot ajudar a mitigar els efectes immediats de la crisi", un "excés d'anticipació tindrà com a resultat el debilitament del pressupost ".

No obstant això, els eurodiputats subratllen que aquest pla de recuperació "no ha de suposar una càrrega addicional per a les hisendes públiques nacionals" i es mostren "disposats" a que els estats membres no hagin d'augmentar la seva contribució al pressupost comunitari.

Però a canvi, remarca la resolució, s'han de crear una "cistella" nous recursos propis per pagar els interessos i la amortitzacions de les emissions de deute. Entre els possibles "candidats", el document proposa una base imposable i consolidar de l'impost de societats, impostos sobre els serveis digitals i les transaccions financeres, ingressos procedents de sistema de comerç d'emissions, un gravamen al plàstic i un impost a l'entrada de carboni.

"Si no volen acceptar la creació de nous recursos propis, garantir un pressupost de la UE viable requerirà inevitablement acceptar un nou augment de les seves contribucions directes", emfatitzen els eurodiputats davant un possible rebuig a aquests nous impostos per part de les capitals. 

Amb tot, el Parlament Europeu avança que s'oposarà a "qualsevol intent de posar en perill el finançament adequat" del próxim pressupost de la UE i recorda que els comptes comunitàries necessiten el seu consentiment per tirar endavant.