Ni setciències ni antisocials: enderrocant mites sobre els nens superdotats

Parlar de nens superdotats no és el més afortunat. La infància amb altes capacitats ja ve acompanyada de suficients prejudicis com per tractar aquests nens com una mena de superherois. Encara que posseeixin una intel·ligència poc comuna, comparteixen les mateixes il·lusions i les mateixes pors que els seus companys de pupitre.

De fet, ni tan sols és una situació infreqüent. Hi ha estudis que xifren en un 15% la població escolar amb altes capacitats. Per tant, ens trobem davant d'un infradiagnòstic transversal en totes les etapes de l'escolarització. No obstant això, sovint són els casos més complicats de gestionar els que salten a la llum pública. Aquí és on comencen molts dels tòpics sobre la superdotació: manca de sociabilitat, problemes de comunicació amb els pares, tendència a suspendre a l'escola...

Una prova en "temps real" que no són nens amb dificultats d'adaptació és que el confinament per la crisi del Covid-19 no els ha provocat cap estrès.

Patrícia de Andrés, psicopedagoga i logopeda amb experiència en l'avaluació de nens amb altes capacitats, reconeix que als propis docents "els falta formació i informació" sobre aquesta realitat. De Andrés va desmuntant un a un els mites més repetits: "no necessàriament treuen males notes o pot ser que si les treuen sigui perquè algunes assignatures no els interessen", "són nens sense problemes especials de sociabilitat" o "encara que són molt exigents i crítics, no tenen per què portar-se malament amb els pares". Per tant, ni antisocials ni conflictius.

UN CONFINAMENT SENSE DRAMES

Una prova en "temps real" que no són nens amb dificultats d'adaptació és que el confinament per la crisi del Covid-19 no els ha provocat cap estrès. Ana, una mare amb un fill amb altes capacitats que cursa primer d'ESO, s'ha prestat a compartir amb Catalunyapress les seves anècdotes sobre aquests mesos tancats a casa.

"Pel meu fill no ha suposat cap problema no poder sortir. Fa els seus deures, segueix enganxat als videojocs que li agraden... fins i tot tres dies a la setmana fa classes per Skype amb el seu professor d'escacs", explica Ana.

L'afició pels escacs solen compartir-la molts joves en la mateixa situació, que en qualsevol cas solen acudir a moltes activitats extraescolars per mantenir-se estimulats intel·lectualment. Com les acadèmies d'idiomes o de programació, entre d'altres, han adaptat el seu funcionament als temps de la pandèmia, bolcant la seva agenda a Internet, el dia a dia de molts d'aquests joves ha seguit igual que abans del coronavirus.

En aquest sentit, un tret que presenten tots els nens amb aquesta condició és el pensament divergent, que la psicopedagoga descriu com la capacitat de produir idees noves i valuoses.

Els escacs són un dels principals 'hobbies' dels nens amb altes capacitats

PENSAR FORA DE LA CAIXA

Sandra Tarragó, directora de centre privat UDAC (Unitat d'Atenció a les Altes Capacitats), porta anys atenent famílies que busquen assessorament quan creuen que els seus fills es distingeixen de la resta a l'hora d'aprendre.

"A través d'una bateria de proves d'intel·ligència general i d'entrevistes amb els pares i l'escola es pot establir una avaluació solvent en la adolescència, que és quan cristal·litza la intel·ligència", explica detingudament Tarragó. Malgrat això, la psicòloga adverteix que cada cas s'ha d'estudiar en connexió amb les circumstàncies particulars del seu ambient. A més, apunta que un diagnòstic precoç és la millor eina per encarrilar qualsevol problema.

De Andrés també assenyala una triple distinció fonamental entre la precocitat, el talent i la superdotació. Mentre que la primera té a veure amb els ritmes prematurs d'aprenentatge i la segona amb el desenvolupament d'habilitats concretes, l'última només es constata un cop avança el procés de maduració i té relació amb un nivell elevat de raonament lògic i creatiu.

En aquest sentit, un tret que presenten tots els nens amb aquesta condició és el pensament divergent, que la psicopedagoga descriu com la capacitat de produir idees noves i valuoses.

Per tant, aquests nens no compleixen amb l'estereotip del setciències. Els casos amb altes capacitats mostren no només un interès especial per algun àmbit acadèmic, sinó una capacitat especial per a la innovació a l'hora de desenvolupar el seu pensament.

ESCOLA INCLUSIVA, PERÒ AMB RECURSOS

Un dels problemes que afronten els nens i joves amb altes capacitats és la manca de flexibilitat dels sistemes educatius. A Espanya no hi ha centres docents només per a nens amb altes capacitats, ni la majoria d'experts recomanen segregar aquest alumnat del sistema ordinari d'educació. Ara bé, apostar per la inclusió suposa una mica més que barrejar a nens amb diferents ritmes d'aprenentatge a la mateixa aula.

Sovint són els casos més complicats de gestionar els que salten a la llum pública. Aquí és on comencen els tòpics sobre la superdotació: manca de sociabilitat, problemes de comunicació amb els pares, tendència a suspendre a l'escola...

"Sí a la diversitat, però amb tots els recursos", resumeix De Andrés. Els experts recomanen la implementació de plans individualitzats per atendre els trets específics d'aquests alumnes, la qual cosa significa dotar també de més materials, tant humans com físics, a molts centres que no saben per on començar quan se'ls comunica que un dels seus estudiants té altes capacitats.

Tarragó també coincideix en aquesta ocasió: "són nens que han d'aprendre a treballar amb tothom. Una escola només per a nens amb altes capacitats seria irreal". La psicòloga afegeix que "l'ideal serien escoles ordinàries però inclusives, on hi hagués moments en què poguessin agrupar-se a nens més potents en matemàtiques, per exemple, però també fer activitats en comú".