El BCE augmenta les ajudes per la crisi en 600.000 milions d'euros

 

El Banc Central Europeu ha ampliat en 600.000 milions d'euros el programa d'adquisició de bons vinculats a la crisi provocada per la pandèmia. Amb aquesta ampliació, la institució que dirigeix Christine Lagarde mostra el seu suport als països que estan sofrint amb més profunditat els efectes de la crisi.

Amb aquesta decisió, el programa d'ajudes arriba als 1,35 bilions d'euros i durarà fins al menys el mes de juny de 2021 i suposa una clara aposta per ajudar a la recuperació econòmica després dels greus efectes econòmics que continua produint la pandèmia sobre les economies europea i mundial.

Els responsables de l'organisme han deixat clar que totes les compres realitzades dins d'aquest programa de lluita contra els efectes econòmics de la pandèmia es faran de manera "flexible", de manera que el BCE podrà adquirir els actius que consideri i de les jurisdiccions que vegi necessari, sense atendre a la proporció en la clau de capital.

La posada en marxa d'aquest programa no afectés la resta de la compra d'actius que el BCE té en marxa, que funcionaran de manera independent i d'acord amb les normes establertes. Amb aquest programa el BCE compra uns 20.000 milions nets, encara que fins a final d'aquest any pot fer compres addicionals fins a 120.000 milions.

A més, el Consell de Govern de la institució ha subratllat que aquestes compres duraran tant de temps com sigui necessari per reforçar l'impacte acomodatici dels seus tipus d'interès i que acabaran "poc després" que el BCE comenci a elevar el preu dels diners .

La posició del banc és la d'adoptar totes les mesures possibles i necessàries per mantenir l'estabilitat de l'economia europea fins i tot en el cas que un rebrot en el nombre de contagiats pel virus obligui de nou a prendre mesures dràstiques als governs dels països de la Unió.

D'altra banda, el producte interior brut (PIB) de la zona euro va registrar una contracció anual del 3,2% en el primer trimestre del 2020, enfront del creixement de l'1% de el mateix període de l'any passat, d'acord amb les últimes dades publicades per Eurostat, l'oficina d'estadística comunitària.

D'altra banda, la taxa d'inflació interanual de l'eurozona es va situar al mes de maig en el 0,1%, dues dècimes menys que al març, a causa de la contracció dels preus de l'energia, que van caure un 12%.

De la mateixa manera, la taxa d'inflació subjacent dels països que han adoptat l'euro com a moneda comuna, que és el resultat d'excloure de calcular l'evolució dels preus de l'energia, els aliments frescos, l'alcohol i el tabac, es va mantenir estable en el 0,9%.

Pel que fa a la desocupació, la taxa d'abril de la zona euro, l'última disponible, es va elevar en dues dècimes, fins al 7,3%. En el conjunt de la UE, l'atur va créixer també en dues dècimes en el quart mes de l'any, fins al 6,6%.