Nadia Calviño serà la candidata espanyola a la presidència de l'Eurogrup

 

El Govern ha confirmat que aquest dijous presentarà de manera oficial la candidatura de la vicepresidenta tercera d'Afers econòmics i Transformació Digital, Nadia Calviño, a la presidència de l'Eurogrup, un òrgan clau per a la cooperació entre els membres de la zona euro i la construcció de una Europa "més forta i unida", després de la marxa de l'organisme de Mário Sègol.

A través d'un comunicat, La Moncloa ha confirmat la presentació oficial de la candidatura de Calviño per a presidir la reunió de ministres de l'euro en un context de crisi econòmica per la pandèmia del Covid-19 i sent un òrgan "clau" per a la cooperació entre els Estats membres de la zona euro.

El president del Govern, Pedro Sánchez, considera que "seria un honor" per al Govern d'Espanya i per a ell mateix com a president que Calviño assumís la presidència de l'Eurogrup, una responsabilitat que "mai ha exercit Espanya i que tampoc ha exercit abans una dona" i que compatibilitzaria amb el seu lloc de vicepresidenta tercera en l'Executiu espanyol.

La pròpia Nadia Calviño ha publicat també un tuit amb el següent missatge: "He presentat la meva candidatura per a presidir l'Eurogrup amb la voluntat de continuar treballant per una zona euro fort i pròspera en benefici de tots els ciutadans europeus".

D'aquesta manera, mancant formalitzar totes candidatures, el termini de les quals venç aquest mateix dijous, Calviño haurà de disputar les opcions per a ocupar la presidència de l'Eurogrup amb el ministre liberal de Finances de Luxemburg, Pierre Gramegna, qui ja es va postular en 2017, i el ministre conservador irlandès, Pascale Donohoe, encara que no han oficialitzat les seves candidatures.

Les capitals de l'euro tenen fins a aquest dijous a l'hora de tancament de jornada (sobre les 18.00 hores de la tarda) per a comunicar les seves aspiracions al càrrec. L'Eurogrup revelarà llavors la llista de candidats que es disputaran el lloc en la reunió prevista per al 9 de juliol.

Després de confirmar-se la candidatura, Espanya torna a aspirar a ocupar un dels principals càrrecs comunitaris, després que en 2017 sonés el nom de l'exministre d'Economia i actual vicepresident del Banc Central Europeu (BCE), Luis de Guindos, que finalment no va presentar candidatura davant les majors opcions d'altres noms, com el finalment triat del lusità Mário Centeno.

Centeno va substituir en la Presidència de l'Eurogrup a Jeroen Dijsselbloen, que havia estat triat en 2015. Llavors Espanya sí que va aspirar al lloc de l'Eurogrup, però no va aconseguir obtenir el suport suficient perquè De Guindos s'erigís amb el lloc.

L'ELECCIÓ, EL 9 DE JULIOL
L'elecció del nou president o presidenta de l'Eurogrup no tindrà lloc fins a la reunió del 9 de juliol. Encara que aquest dijous només hi hagués un candidat, el seu nomenament haurà d'esperar a una trobada formal entre els ministres.

Si hi hagués més d'un candidat es convocaria una votació en la qual el guanyador final haurà d'aconseguir el suport d'almenys deu dels dinou ministres de l'euro. Si cap arriba a aquesta xifra, s'eliminarà el candidat amb menys suports i es tornarà a votar. El procés es repetiria successivament fins que només quedin dos noms i un s'imposi sobre l'altre.

La persona elegida estrenarà el càrrec en la reunió de l'Eurogrup prevista per a l'11 de setembre a Berlín, tret que es convoqui una trobada extraordinària al llarg d'agost. Per davant, dos anys i mig en els quals els ministres de la moneda comuna hauran de bregar amb les conseqüències de la crisi.

SUPORT DE PP I CIUTADANS
El Govern central creu comptar amb el suport d'Alemanya, França i Itàlia, entre altres, a la candidatura de Calviño, si bé cap dels seus respectius executius ha expressat aquest suport de manera pública.

A nivell intern, a Espanya els partits de l'oposició, des de Ciutadans al PP, passant per Vox, han donat suport a l'opció que Calviño presideixi l'Eurogrup, en considerar que la de la Corunya representa la cara més ortodoxa en el pla econòmic del Govern de coalició.

El portaveu del PP al Senat, Javier Maroto, ha destacat en una entrevista en la Cadena SER, la "capacitat tècnica" i el currículum de Calviño, i ha assegurat que el seu partit actuarà de manera "responsable" i farà costat al PSOE a Brusselles com ja va fer amb Solbes, Josep Borrell o Joaquín Almunia. En aquesta línia, Ciutadans ha subratllat en un tuit que es tracta d'una "bona notícia per a Espanya i el conjunt d'Europa".

REPRESENTACIÓ A LA UE I CONTRAPÈS A PODEMOS
En el Govern es veu com un doble avantatge la possibilitat que Calviño lideri l'Eurogrup. En primer lloc, es ressalta el fet que és bo per a Espanya, que porta molt temps fora dels llocs de direcció de la UE, més enllà del recent nomenament de Josep Borrell com a Alt Representant en Política Exterior, una àrea que segueix encara en mans dels Estats principalment.

Com a presidenta de l'Eurogrup, Calviño haurà d'exercir una posició conciliadora entre les diferents postures dels membres de la zona euro. Això li impedirà defensar amb vehemència els interessos d'Espanya, però d'altra banda permetrà a Calviño exercir de "contrapès" a les posicions més radicals d'Unides Podem en el Govern de coalició.

Davant les propostes econòmiques dels 'morats' que poden espantar als inversors en un context de crisi econòmic, el càrrec de portaveu de Calviño en l'Eurogrup permetria calmar als mercats respecte al seu soci de coalició.

PROS I CONTRES DE CALVIÑO
Fonts comunitàries van assenyalar que "la reputació de Calviño és impecable", però "també té un perfil molt pronunciat" .

Els seus vuit anys en les institucions europees, els seus contactes a Brusselles i el seu paper de contrapès de Podemos fan que guanyi possibilitats, així com que la presidència de l'Eurogrup seguiria amb el seu eventual nomenament en mans d'un país del sud del bloc i de la família socialdemòcrata, si bé Calviño no està afiliada al PSOE.

En contra seva juga el fet que Espanya serà, al costat d'Itàlia, una de les economies més afectades per la crisi en un moment en el qual les reunions de l'Eurogrup estaran en gran manera relacionades amb la resposta europea a la pandèmia.

Així mateix, una font diplomàtica de la UE va indicar que al Nord de la UE no s'havien oblidat encara les declaracions de Calviño el 2018 respecte de la petita grandària i percentatge de vot dels països de la Nova Lliga Hanseàtica, que agrupa països considerats econòmicament ortodoxos com Finlàndia, Suècia, Dinamarca, Estònia, Letònia, Lituània, Holanda, Irlanda, República Txeca i Eslovàquia.