Torrent i Maragall es querellaran contra l'exdirector del CNI pel 'hackeig' dels seus telèfons

 

El president de Parlament de Catalunya, Roger Torrent, ha anunciat que tant ell com el portaveu d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona, Ernest Maragall, es querellaran contra l'exdirector del Centre Nacional d'Intel·ligència Félix Sánz Roldán pel suposat espionatge als seus telèfons mòbils .

En una entrevista a la Cadena Ser, Torrent ha explicat que Roldán "era el màxim responsable en el moment de l'atac", que es va produir entre abril i maig de 2019, tot i que ha explicat que la querella es pot ampliar "si hi ha altres persones responsables" .

Segons la seva opinió, "hi ha evidències i uns indicis contextuals i factuals" que els han fet dirigir la "responsabilitat cap al CNI". Per exemple, segons Torrent, el fet que NSO, la companyia israeliana que ven el programa usat per a l'atac, només vengui el programari a governs i serveis d'intel·ligència.

"Els fets són molt greus, la situació és molt greu i ens sembla que ens toca plantejar la investigació política, analitzar el que ha passat, depurar responsabilitats, demanar explicacions però també fer la recerca que calgui perquè surti a la llum qui està darrere ", ha explicat Torrent.

En aquest context, el president de Parlament ha revelat que la ministra de Defensa, Margarita Robles, el va instar a una conversa a acudir a la Justícia per denunciar aquest suposat 'hackeig' comès a través d'una fallada de seguretat de WhatsApp, que es va instal·lar entre abril i maig de 2019 en 1.400 mòbils al món.

ROBLES NEGA QUE EL CNI ESTIGUI DARRERE L'ATAC

Així Torrent ha explicat que va demanar a Robles que el Govern "col·labori" el màxim possible des d'un punt de vista polític "però també judicial" per si l'autoritat així ho reclama a l'hora de "aclarir els fets".

"És d'interès comú saber què ha passat i saber qui hi ha al darrere. El Govern que es declara el mes progressista de la història hauria de ser el primer interessat a investigar, depurar responsabilitat i anticipar que l'espionatge polític no es produirà mai més en l'Estat espanyol ", ha sostingut.

Segons la seva opinió, de la recomanació de Roures d'acudir als tribunals es dedueix "que hi ha voluntat" per part de l'executiu "per veure qui hi ha darrere" de l'atac i per "investigar sense embuts, sense límits i amb transparència".

En aquest sentit, Torrent també ha apuntat que la titular de Defensa va negar, "com és normal", que el CNI estigui darrere de l' 'hackeig'. "És evident que ho negui, perquè sinó el que estaria fent és col·laborar en la comissió d'un delicte", ha afegit.

El dirigent català ha advertit que les accions legals empreses arribaran fins al final, i ha demanat col·laboració per saber qui "està darrere". "És un fet que avui afecta independentistes, però demà pot afectar a qualsevol", ha tancat.