Gairebé la meitat d'espanyols va augmentar de pes durant el confinament, segons un estudi

 

Pràcticament la meitat dels ciutadans espanyols ha experimentat un increment del seu pes mitjà durant el període de confinament provocat per l'estat d'alarma per la crisi de l'COVID-19, segons un estudi realitzat per la Societat Espanyola d'Obesitat (SEEDO) basant-se un miler d'enquestes telefòniques.

El treball revela que fins a un 44,3 ha augmentat de pes en el confinament; i la majoria d'ells, un 73 per cent, situen el rang d'elevació del pes entre 1 i 3 quilograms. Les persones que ja tenien sobrepès o obesitat són els que més pes han guanyat. "Aquest estudi concorda amb dades prèvies i ressalta el paper negatiu que el confinament ha tingut en la salut pública", ha explicat en roda de premsa 'on line' el president de SEEDO, Francisco Tinahones.

Per a més de la meitat de la població que ha participat en aquest estudi, que s'ha elaborat amb el suport de Novo Nordisk, el sedentarisme i l'alimentació són els principals culpables d'aquest augment de pes documentat, encara que els més grans de 65 el fan fora més la culpa no fer exercici físic.

L'estudi revela els mals hàbits alimentaris seguits durant el confinament. Un 18 per cent de la població reconeix que la seva forma de menjar ha estat picar contínuament (taxa que ascendeix fins al 44% en joves de 18-24 i fins al 70% en persones sense ingressos); el 56 per cent de les població admet que va menjar més de 3 vegades a el dia durant el confinament.

S'admet majoritàriament un especial increment en el consum de begudes alcohòliques (un 45% en la població general i un 55% dels obesos) i de productes de brioixeria (46,7% en la població general i un 55,8% en els obesos). Més d'un 40 per cent dels enquestats declara haver tingut més sensació de fam durant el confinament, sent l'ansietat, seguida de l'avorriment, el principal motiu d'aquest increment de gana.

Segons SEEDO, un altre aspecte molt important que ha contribuït a l'increment de pes ha estat el descens de l'activitat física. El 56 per cent assegura que va fer menys exercici durant el confinament, davant el 18 per cent que va dir que més. Més de la meitat de la població de la mostra indica que va passar més de 5 hores assegut al llarg del dia i el 30 per cent va consumir més de 5 hores de televisió a el dia.

ELS FACTORS SOCIOECONÒMICS I NIVELL D'ESTUDIS AFECTEN

Tinahones ha subratllat que "les variables socioeconòmiques també han tingut un gran impacte en aquests canvis d'hàbits sorgits durant el confinament". El 77 per cent de les persones sense ingressos reconeix haver pujat de pes durant el confinament, per només el 43 per cent dels subjectes amb ingressos superiors a 2.000 euros.

Així, han realitzat activitat física durant el confinament només el 33 per cent de les persones sense ingressos, incrementant-se gradualment aquest percentatge en funció dels ingressos fins a aconseguir un 71 per cent en les persones amb ingressos entre 3.000-4.000 euros a l'mes. El 36 per cent de les persones amb ingressos inferiors a 1.000 euros van veure la televisió més de 5 hores la dia (el 15% dels que tenien ingressos entre 2.000-3.000).

També s'ha valorat la mida de l'habitatge. Reconeixien haver realitzat exercici el 46 per cent dels que viuen en pisos de 50-75 m2, taxa que se situava en el 75 per cent entre els que resideixen en cases de al menys 150 m2. Les hores davant de la televisió també varien extraordinàriament en funció de la grandària de l'habitatge: un 42 per cent dels que tenien cases de 50-75 m2 asseguren haver estat enfront de la televisió més de 5 hores per només el 21 per cent d'aquells amb cases de més de 150 m2.

El nivell d'estudis també s'ha relacionat de forma directa amb els mals hàbits seguits durant el confinament. "Només un 30 per cent dels enquestats sense estudis o estudis primaris han seguit hàbits adequats, davant d'un 74 per cent dels enquestats amb nivell d'estudis superiors", ha apuntat el president de SEEDO.

L'OBESITAT S''ENCONAMA'

L'estudi també posa en relleu una mena de 'efecte contagi' al voltant de l'obesitat, "sent molt més probable que l'entorn més proper d'una persona amb obesitat també pateixi aquesta malaltia", ha aclarit el vicepresident de SEEDO, Albert Lecube, qui considera que "el principal factor de risc per presentar obesitat és tenir un amic amb aquesta malaltia".

En aquest sentit, els resultats de l'estudi mostren que entre aquelles persones que han mantingut el seu pes durant el confinament, al 54,8 per cent d'ocasions la resta de persones de la seva llar també han aconseguit un pes estable (només en un 13% de casos es va observar augment de pes en la resta de convivents); però, entre les persones que han guanyat pes, en el 44,6 per cent dels casos les persones del seu entorn també han augmentat de pes.

COVID-19 I OBESITAT

Monereo ha advertit que l'obesitat es comporta com un factor de risc per patir formes greus del COVID-19. "El 80 per cent dels pacients que van tenir formes greus de la infecció per COVID-19, que van precisar intubació, ventilació mecànica a l'UVI i / o van morir eren obesos. L'obesitat és el principal factor de mal pronòstic en la infecció per COVID -19", ha destacat la cap de Servei d'Endocrinologia i Nutrició de l'Hospital General Universitari Gregorio Marañón (Madrid).

En aquest context, el treball també ha avaluat el coneixement de la població sobre el pitjor pronòstic que tenen les persones obeses amb COVID-19. D'aquesta manera, el 50,9 per cent de les persones enquestades afirma saber o haver escoltat que l'excés de pes pot ser un factor de mal pronòstic si desenvolupa el COVID-19. Aquest desconeixement ascendeix fins al 67,3 per cent dels enquestats més joves (entre 18 i 24 anys), se situa en el 70,7 per cent de les persones que han guanyat més de 3 kg durant el confinament i aconsegueix el seu màxim en el 80,5 per cent de les persones sense ingressos.

D'acord amb aquestes dades, el president de SEEDO ha reivindicat que "el risc que suposa l'excés de pes en la COVID-19 ha de ser difós com a mesura preventiva que ajudi a combatre el guany ponderal en la nostra societat".

Monereo ha afegit a la qüestió que mantenir un pes sa no només suposa estar lliure de malaltia, sinó que afavoreix el control de les infeccions o patir-de forma més lleu i, per tant, ajuda a la sostenibilitat de el sistema sanitari. "La dieta sana i l'exercici potencien la immunitat i ajuden a el control de les infeccions", ha afegit, ressaltant que "perdre pes, entre altres conseqüències positives, redueix l'estat inflamatori intern, millora el metabolisme de la glucosa i baixa la tensió arterial , el que permet protegir-se enfront de la infecció ".

En concret, ha aconsellat evitar aliments i begudes dolces amb gran quantitat de sucres, reduir o evitar l'alcohol i els aliments rics en greixos o processats; per contra, ha instat a afavorir el consum de fruita i verdura. En aquelles persones que tinguin excés de pes, ha aconsellat que acudeixin a professionals per tractar l'obesitat com una malaltia, amb l'establiment de la dieta adequada, l'exercici, així com l'ocupació de fàrmacs i cirurgia si cal.