Quatre causes judicials amenacen a Podem

Pablo Iglesias ha aconseguit l'objectiu històric de seure al Consell de Ministres, però quatre complexos judicis amenacen de limitar el seu pes específic a l'Executiu, i fins i tot acabar en la seva imputació formal.

El cas més conegut és el del seu ex assessora, Dina Bousselham, que després de realitzar tres declaracions diferents i contradictòries ha empès els investigadors a sospitar d'Iglesias, tot i que el judici estigui dirigit a investigar les actuacions de l'excomissari José Manuel Villarejo. Podem convertir el suposat robatori del mòbil de Bousselham en tema de campanya electoral de 2019 i tenir els números suficients per entrar al Govern el 2020. Bousselham declarar que va ser Iglesias qui li va tornar la targeta del seu mòbil i que ho va fer en un estat inservible . El jutge Manuel García Castelló sospita que Iglesias i Podem van maniobrar per generar una denúncia falsa i que van destruir proves, el que pot portar a el vicepresident de Govern a ser investigat oficialment per la Justícia.

El segon problema legal és la denúncia de malversació presentada pel exadvocat de la formació davant la Guàrdia Civil, José Manuel Calvente. L'advocat i una altra treballadora de el partit apunten a un possible cas de desviament de fons, finançament irregular de les campanyes electorals, caixes B i irregularitats en la licitació de les obres de la nova seu, que, de confirmar-se, constituirien un problema enorme per Podem . I cobra rellevància la consultora, Neurona, vinculada a Joan Carles Monedero. Un jutge madrileny vol aclarir com Podem va pagar els serveis d'aquesta empresa i aclarir si realment es van executar els treballs encarregats. La sospita principal és que aquesta consultora, que treballa amb governs d'Amèrica Llatina, hagi pogut desviar fons de l'exterior en els microcrèdits amb els quals es finança Podem.

Aquest cas arriba després que a finals de 2019 el partit morat al·legués un suposat assetjament sexual contra el exadvocat que denunciava greus irregularitats internes. La denúncia d'assetjament, un clàssic en la formació estatge per allunyar persones considerades incòmodes, ha patit un greu revés al llarg d'aquesta setmana. La Fiscalia sosté que en la denúncia no s'aprecien proves substancials per mantenir l'acusació. El més probable és que acabi arxivat.

El quart escull judicial prové de la Rioja. En aquesta Comunitat Autònoma un grup de crítics ha denunciat un sistema de tupinada i manipulació en les primàries. Des 2019 fins a les últimes de el juny passat, s'han detectat casos sospitosos com ordinadors amb vots repetits, 1 utilitzo irregular d'el cens i fins àudios en què una edil de Podem explica com fer per recopilar codis dels afiliats i presumptament votar en el seu nom en les primàries. Est podria convertir-se en una primera investigació judicial contra les votacions internes de Podem. Els denunciants de moment s'han amotinat declarant a Sara Carreño com lideressa interina a l'espera de repetir la votació.

En el partit morat sostenen que la cúpula està preocupada per molts d'aquests assumptes, i que fins i tot detecta per part de PSOE certa "inacció". La venjança els nombrosos gestos de prepotència d'Iglesias dins de l'executiu de coalició, saben els socialistes, se serveix en plat fred.