Les grans oblidades d'aquesta pandèmia: les prostitutes
Espanya és un gran consumidor de prostitució: el primer d'Europa i el tercer de l'món.
La crisi del coronavirus ha tret a la llum les desigualtats i ha mostrat que, com en la majoria d'ocasions, els drets de les dones solen ser els més vulnerats. Les dones de la neteja d'hospitals, per exemple, han reclamat durant mesos que se les tingui tan en compte com a la resta de personal sanitari, i les dones de la neteja de la llar i cuidadores han sortit als carrers a exigir drets laborals que no han tingut. A la llista també hi ha les prostitutes, que d'un dia per l'altre han vist com el seu treball s'esfumava i s'han quedat sense la seva font d'ingressos.
Espanya és un gran consumidor de prostitució: el primer d'Europa i el tercer del món. I en concret, Barcelona és una de les grans capitals del turisme sexual, de manera que també atrau moltes dones que vénen -per voluntat pròpia o no- a intentar guanyar-se la vida.
DONES INVISIBILITZADES
Amb la pandèmia, la demanda de prostitució s'ha reduït moltíssim, no només pel tancament dels prostíbuls sinó també per la por a la Covid-19. "Els proxenetes, si no tenen negoci, no volen a aquestes dones i com conseqüència hem vist a moltes dones en aquesta situació fent cues per anar a buscar menjar i poder sobreviure", explica Cristina Simó, presidenta del Moviment Democràtic de Dones.
Les prostitutes -es calcula que a Espanya n'hi ha entre 45.000 i 100.000- no han pogut adherir-se als subsidis d'atur que l'Estat ha posat a disposició de les persones aturades com a conseqüència del coronavirus. Per exemple, en un bordell de la Jonquera -una regió on es concentren un gran nombre de prostíbuls-, el cap va fer un ERTO a 69 dels seus empleats, però no va tenir en compte a cap de les 90 prostitutes, que es van quedar a la carrer sense feina i sense diners. Però el problema ve d'abans, ja que les prostitutes no tenen drets, no poden cobrar l'atur, no cotitzen per a les pensions ni tenen dret a la baixa per malaltia. De fet, el Ministeri d'Igualtat va reconèixer durant l'estat d'alarma que les prostitutes són un dels col·lectius "en major risc de ser afectades de manera desproporcional per la crisi de COVID-19".
Tot i que algunes prostitutes que s'han quedat sense feina s'han pogut acollir a ajudes socials de l'Estat, encara hi ha molts tràmits que no poden fer per la seva situació irregular. Quan l'Executiu debatia sobre Ingrés Mínim Vital, la ministra Montero va assegurar que les prostitutes podrien optar a cobrar-lo, però finalment accedir a aquest ajut estatal ha estat molt complicat per a elles.
"Ara que han tancat molts prostíbuls, les organitzacions amb les que estem treballant ens expliquen que hi ha bastants dones que estaven en aquesta situació de manera forçada i en el moment en què surten ja no volen tornar. Moltes d'aquestes dones es poden acollir als ajuts socials que es donen en els diferents territoris o que s'han donat amb el pla de contingència. Hi ha dones que s'acullen a això i s'han apartat de la prostitució, però d'altra banda hi ha altres casos en què que no s'han pogut acollir als ajuts socials ", explica Cristina Simó. "El sistema no estava preparat per acollir la demanda i els serveis socials han estat desbordats en aquest tema".
ABOLICIONISME O REGULACIONISME
Des de fa anys hi ha un debat obert sobre si la prostitució hauria de ser abolida o regulada. Les associacions abolicionistes defensen eradicar la prostitució, mentre que les regulacionistes fan una distinció entre les víctimes de tracta i les dones que es dediquen a la prostitució, i advoquen per regular la prostitució. Així, no totes les organitzacions que treballen amb víctimes de tràfic són abolicionistes.
Cristina Simó explica que des del Moviment Democràtic de Dones si demanen "eradicar aquesta situació amb mesures contundents".
"NO TRACTIS AMB LA PROSTITUCIÓ, SENSE PROSTITUCIÓ NO HI HA TRÀFIC"
Per iniciativa de l'ONU, des del 2014 cada 30 de juliol se celebra el dia mundial contra el tràfic de persones. Per això des del Moviment Democràtic de Dones han proposat una Moció de rebuig al comerç il·legal de persones amb fins d'explotació sexual. Així, alguns ajuntaments espanyols ja estan prenent mesures i celebraran un ple en què debatran aquesta moció. És el cas de Sils i Blanes, per exemple.
El tràfic de persones és el comerç il·legal d'éssers humans amb propòsits d'esclavitud laboral, explotació sexual, mental, reproductiva, treballs forçats, mendicitat forçada, o qualsevol forma moderna d'esclavitud contra la voluntat i el benestar de la ésser humà. En l'actualitat, l'amenaça continua recaient principalment sobre dones i nenes, que constitueixen aproximadament el 71% de les víctimes registrades.
Entre aquestes dones, el 83% són víctimes de tràfic amb fins d'explotació sexual, el 13% per a la realització de treballs forçats i el 4% per altres raons.
Per això, des del Moviment Democràtic de Dones insten els ajuntaments a celebrar un ple en què es reafirmin en el seu compromís contra el tràfic i contra la prostitució, decideixin promoure campanyes de conscienciació i instin a Govern a que adopti una llei integral contra la tracta, entre d'altres.
Escriu el teu comentari