Pablo Iglesias va mentir: arxivada la denúncia contra l'ex-advocat de Podemos acomiadat per assetjament sexual i laboral

 

El Jutjat d'Instrucció 32 de Madrid ha arxivat aquest dimecres la causa oberta contra l'ex advocat de Podem, José Manuel Calvente, per un delicte d'assetjament sexual. El Jutjat, dirigit per la magistrada Rosa Maria Freire, ha ordenat el sobreseïment del procediment a l'entendre que no hi ha indicis d'il·lícit penal contra el que va ser membre de l'equip jurídic de la formació 'estatge'.

L'advocada de Podemos i ex lletrada d'Iglesias, Marta Flor, es va querellar contra Calvente pels delictes d'assetjament, assetjament laboral, assetjament sexual i lesions. Segons la interlocutòria del Jutjat: "les diligències practicades posen de manifest que no ha resultat degudament justificada la perpetració dels delictes que van donar lloc a la incoació de la causa, de manera que (...) procedeix acordar el sobreseïment provisional de les presents actuacions, ordenant el seu arxiu", explica la instructora.

El 6 de desembre de 2019, el propi Pablo Iglesias per defensar-se de les acusacions abocades per Calvente, que va denunciar haver estat acomiadat del partit com a represàlia per investigar irregularitats internes ha afirmat que "es tracta d'un cas d'assetjament sexual molt greu que vostès coneixen" , afegint que l'assetjament sexual a una subordinada que investigava el jutjat estava documentat en la carta d'acomiadament que va rebre el que va ser empleat de la formació.

La Fiscalia de Madrid, després d'escoltar les dues parts, va demanar el passat 22 de juliol a el jutjat que arxivés la investigació. Calvente ha declarat en paral·lel a aquest procediment davant d'un altre jutjat de Madrid en el marc d'una instrucció que rastreja un suposat finançament irregular de Podemos.

L'acte d'arxiu argumenta que no hi ha cabuda tan sols per practicar les diligències proposades per Flor, com el llistat de trucades rebudes per Calvente i declaracions de suposats testimonis, i insinua interessos partidistes per part de PODEMOS per desacreditar el lletrat.

"Res aportarien per no constar la seva intervenció en la data del suposat assetjament i sí en la fase final, amb interès segurament (...) a sostenir l'actuació del propi partit, favorable a la querellant, ja que la seva tesi va servir de base a gran part en l'acomiadament d el querellat, qui d'altra banda és notori que ha denunciat a l'organització per altres infraccions penals ", defensa la magistrada, que baixa als fets concrets denunciats.

"No s'ha acreditat el delicte d'assetjament sexual ja que no s'acredita cap sol·licitud de favor sexual ni cap situació objectiva intimidatori, hostil o vexatòria cap a la querellant per part del querellat", sosté la jutge, que considera que "la relació d'amistat i confiança entre querellant i querellat va ser consentida i compartida per ambdues parts fins a febrer de 2019, tal com reflecteixen els missatges aportats per la pròpia querellant ". "La proposició decent de passar junts un cap de setmana no té l'entitat i intensitat típica exigida pel Codi Penal", afegeix l'acte d'arxiu, que tampoc existeix assetjament laboral perquè "no hi ha relació de superioritat" i "el querellat és un mer coordinador de l'equip legal "que es dedica a" distribuir la feina entre els membres de l'equip "i que està subjecte a la" aprovació "d'una responsable jeràrquica. És a dir, totes les actuacions de Calvente mentre va treballar en PODEMOS van ser recolzades per la responsable jeràrquica de tots dos.

No s'han acreditat tampoc "actes hostils ni humiliants, sinó greus desavinences personals que van transcendir a l'àmbit laboral i que van causar una important preocupació a la responsable" jeràrquica i el conflicte entre lletrats "no va ser resolt adequadament i va culminar amb la desaparició de l'equip ja que Calvente i una altra lletrada van ser acomiadats (...) reflex de discrepàncies personals, professionals i potser també d'una lluita de poder interna que transcendeix al propi conflicte entre les parts d'aquest procediment ".

Segons la magistrada tampoc no hi ha fustigació - ja que tots dos lletrats tenien una relació de "proximitat, amistat i confiança" fins al punt que "Calvente era el suport de Flor en moments difícils" - ni coaccions, ja que "no consta cap conducta violenta o intimidadora "per part del querellat per" obligar, impedir o obligar "la querellant" a fer alguna cosa que no volia.

En la querella de Marta Flor, es deia que pel fet que la lletrada s'havia negat a mantenir una "relació d'amistat" amb Calvente, més enllà de la vinculació estrictament laboral, "es va buidar de contingut la tasca professional de l'advocada" impedint seva excap suposadament "accedir als procediments judicials" de la formació estatge.

José Manuel Calvente, com a coordinador de l'equip legal de Podemos, dirigia, supervisava i coordinava tot l'equip legal de el partit d'Iglesias i assignava els diferents assumptes jurídics als lletrats l'equip. Flor va sostenir que el lletrat "va atemptar contra la seva dignitat com a dona, persona i treballadora".

L'ex advocat de Podemos ha mantingut que el xoc amb Flor es va produir després de retreure-la relació que mantenia amb un dels fiscals de el cas Villarejo, en referència a Ignacio Stampa i   a partir d'aquest dia van començar "les hostilitats" cap a la seva persona. És més, Calvente sempre ha sostingut davant el partit que Flor va ser expulsada de l'equip legal per causes objectives greus, manca de rendiment laboral, errors processals en la tramitació d'assumptes i relacions íntimes inadequades.

Precisament, aquest dimecres l'advocat ha estat citat a declarar per un altre jutjat de Madrid pel presumpte finançament irregular de Podemos. El Jutjat d'Instrucció número 42 de la capital va obrir la setmana passada una causa després de rebre un atestat de la Guàrdia Civil -fundamentado en la denúncia realitzada per Calvente davant l'Institut armat- per delictes de malversació de fons públics i administració deslleial. El lletrat ha declarat per exhort des dels jutjats de Barcelona a causa de la situació de pandèmia de l'Covid-19, segons informen fonts jurídiques.