dijous, 26 de novembre de 2020

Un estudi de Sáenz Ridruejo destaca la important contribució dels enginyers de Camins catalans al progrés d'Espanya

|

Els estudis històrics generalistes precisen d'un complement indispensable: aquells altres de caràcter especialitzat que es circumscriuen a aspectes concrets i permeten una anàlisi més detallada. Tal és el cas de l'obra de Fernando Sáenz Ridruejo, enginyer de Camins, Canals i Ports i autor de dos treballs sobre la història d'aquest cos facultatiu, que acaba de publicar un tercer estudi monogràfic titulat "Contribució dels enginyers de Camins catalans a l' progrés d'Espanya "(Debat) amb el qual va obtenir el premi Sagasta d'assaig.


Llibres Contribuciou0301n enginyers camins catalans


Diu el també enginyer de Camins i conegut periodista Antonio Papell en la seva introducció que "el sorgiment del conflicte català, que en bona mesura s'ha basat en una adulteració malintencionada de la història, ha impulsat a l'historiador de l'enginyeria a analitzar la contribució dels enginyers de camins catalans a el progrés d'Espanya ". I, en efecte, queda fefaentment explicitat que aquests professionals, vinculats des de principis de segle XIX als serveis de Foment i Obres Públiques de l'administració de l'Estat, van exercir el seu ofici amb una àmplia permeabilitat interterritorial i que hi va haver molts d'origen o ascendència catalana o arrelament a Catalunya que van deixar la seva empremta tant a la seva regió, com a la resta d'Espanya.


L'autor destaca la tasca política que van realitzar alguns d'ells, ja que hi va haver ministres com Alberto Bosch, que ho va ser de Foment, o Francisco Lozano, d'Habitatge, nombrosos subsecretaris, directors generals, diputats i titulars d'altres càrrecs públic. Recorda la seva projecció exterior, particularment la colonial en els territoris d'Ultramar (Puerto Rico, Filipines, Marroc, Guinea), així com a l'Àfrica francesa i en altres països. També va ser molt important la seva actuació professional, sobresortint la realitzada en l'àmbit dels ferrocarrils per Félix Boix -un bust li recorda a l'estació de el Nord de Madrid-, Eduard Maristany -director general de el Madrid-Saragossa-Alacant, gràcies a qui van quedar unides per aquest mitjà de transport moltes poblacions catalanes- i Rafael Coderch; en ports i fars; en docència; o en obres hidràuliques, que va ser el sector en què més es van distingir, i comenta el cas de qui va ser després molt conegut com a empresari, però que va exercir d'enginyers de Camins especialitzat en sector, Pedro Duran Farell, autor per cert d'un curiós estudi sobre pluja artificial. I, en fi, imprescindible és recordar els casos dels que es van distingir en urbanisme com Ildefons Cerdà i Pedro García Faria, el treball va beneficiar en ambdós casos a Barcelona i a més en el primer a Madrid i en el segon a Cartagena i a l'enginyeria sanitària.


El llibre inclou en ordre cronològic les biografies de vint enginyers de Camins catalans, amb ampli detall de la seva activitat professional, que dóna començament amb els germans Juan i José Rafo Tolosa, nascuts en el primer terç de segle XIX i finalitza amb José Espinet Chancho, de mitjans de segle XX i el complementa amb un fitxer alfabètic d'enginyers catalans d'origen, adopció o ascendència a partir de 1839 i fins a 1954.


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH