El judici pels atemptats del 17-A és cada vegada més a prop

|

El judici a l'Audiència Nacional contra els tres acusats de formar part de la cèl·lula gihadista que va atemptar a Catalunya el 17 d'agost de 2017 està cada vegada més a prop, just quan es compleixen tres anys de la matança que va deixar 16 morts i centenars de ferits als carrers de Barcelona i Cambrils.


Ofrenes florals a la Rambla paper primer aniversari dels atemptats de l'17-A


Poques setmanes abans del tercer aniversari dels atemptats, ja es van formular els escrits d'acusació tant de la Fiscalia com de les acusacions contra Driss Oukabir, Mohammad Houli Chemlal i Said Ben Iazza, els detinguts que, si bé no van participar directament, sí haurien pertangut al grup que va idear i va dur a terme els atacs.


Els sis suposats autors tant de l'atropellament massiu a la Rambla de Barcelona com al passeig marítim de la localitat tarragonina de Cambrils van morir abatuts per agents dels Mossos d'Esquadra la mateixa nit o en dies posteriors.


Oukabir, Houli i Iazza compliran tres anys en presó preventiva. Segons fonts jurídiques, el tribunal encarregat de jutjar els fets vol accelerar els terminis perquè la vista oral se celebri en els propers mesos, ja que si els acusats compleixen quatre anys en aquesta situació sense una condemna --encara que no sigui ferma--, els tres haurien de ser posats en llibertat provisional.


DIFERÈNCIES EN LA QUALIFICACIÓ JURÍDICA

Les acusacions coincideixen que els tres formaven part de la cèl·lula que liderava l'imam de Ripoll, Abdelbaki És Satty, i coneixien els plans per dur a terme un atemptat terrorista a Barcelona. Però dissenteixen en la qualificació jurídica que se'ls ha d'atribuir en relació amb els atacs, segons els escrits de conclusions provisionals.


Mentre que la fiscal del cas, Ana Noé, està d'acord amb el jutge d'instrucció en què cap dels tres pot ser acusat pels assassinats comesos el 17 d'agost de 2017, les acusacions populars sí que creuen que se'ls poden atribuir totes les morts causades a Barcelona i Cambrils, encara que ells no estiguessin al lloc dels fets aquell dia.


D'aquesta manera, el Ministeri Públic demana penes que van dels 8 als 41 anys de presó per delictes de pertinença a organització terrorista, tinença, dipòsit i fabricació d'explosius, conspiració per cometre estralls terroristes i col·laboració amb la cèl·lula gihadista; però no per assassinats terroristes.


Per la seva banda, les dues acusacions populars que representen l'Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT) i l'Associació 11-M Afectats de Terrorisme si inclouen els assassinats en els seus respectius escrits de conclusions provisionals, dels que consideren autors a Driss Oukabir i Mohamed Houli Chemlal .


PRIMER COP QUE DEMANA LA PRESÓ PERMANENT REVISABLE


Per aquest motiu la AVT reclami per als dos acusats la màxima pena prevista, presó permanent revisable. És la primera vegada que una acusació sol·licita aquesta condemna a l'Audiència Nacional, ja que des que es va reformar el Codi Penal el 2015 no s'han produït, excepte el dels atemptats de Barcelona i Cambrils, casos en què es contemplin peticions d'aquest tipus.


L'associació els reclama més més de 2.800 anys a cadascun per delictes d'integració en organització terrorista, 150 delictes d'assassinat terrorista intentats, dipòsit d'explosius, estralls terroristes i lesions. També demana que tinguin prohibit anar a Barcelona i Cambrils en un període de 10 anys a iniciar des de la seva excarceració.


Per al tercer processat, Said Ben Iazza --qui va ser detingut mesos més tard dels atemptats a Castelló-, l'AVT sol·licita en el seu escrit de conclusions provisionals una condemna de 25 anys de presó per col·laboració amb organització terrorista i dipòsit d'explosius.


També els acusa d'assassinats terroristes l'Associació 11-M Afectats de Terrorisme, col·lectiu que a part d'exercir acusació popular també representa 73 víctimes dels atemptats. Com acusació particular, aquests afectats demanen igualment per als processats presó permanent revisable pels assassinats comesos a Barcelona i Cambrils.


Excepte la diferència en els tipus penals atribuïbles als acusats, el relat de fets de Fiscalia i acusacions no difereix en el fonamental: el 2015 es va constituir una cèl·lula gihadista amb la finalitat última de perpetrar un atemptat terrorista a Espanya i que estava formada per joves d'origen marroquí residents a la localitat gironina de Ripoll.


El 'capitost' i líder espiritual era Abdelbaki És Satty ", l'imam que va morir en l'explosió de l'habitatge d'Alcanar un dia abans dels atacs on la cèl·lula feia aplec de desenes de bombones de butà per atemptar. Aquesta deflagració, a la que va resultar ferit Houli, va ser el detonant que va fer que els joves canviessin els seus plans i decidissin dur a terme l'atropellament a la Rambla.


Fiscalia i acusacions situen Oukabir i Houli a la casa d'Alcanar i en el trasllat fins allà de substàncies explosives. Al primer se'l relaciona amb el lloguer de la furgoneta que després es va utilitzar per l'atropellament a Barcelona.


Mentrestant, a Said Ben Iazza se l'acusa de donar a Younes Abouyaaqoub una furgoneta que era propietat del seu oncle, que utilitzava en el seu negoci d'alimentació, "sabent que anava a ser usada per a l'adquisició i transport de productes químics".


REORGANITZACIÓ DE VÍCTIMES I ACUSACIONS


La instrucció de la causa va finalitzar un any i dos mesos després dels atemptats, si bé els escrits de conclusions provisionals de les parts s'han fet esperar a causa del recompte real de víctimes --més enllà dels 16 morts-- i després per la organització de les acusacions particulars.


En el primer cas, l'instructor va sol·licitar informes mèdics de persones que es deien víctimes directes dels atemptats de la cèl·lula gihadista i va rebutjar la personació d'algunes d'elles argumentant que els forenses no havien pogut establir la relació causa-efecte entre l'atac i les presumptes lesions de naturalesa psíquica referides pels recurrents.


En el segon cas, va ser la Secció Tercera de la Sala Penal, la qual s'encarregarà de jutjar els fets, la qual va haver de posar ordre en les acusacions particulars i reorganitzar per, per exemple, acumular a diversos afectats en una mateixa personació , incloure a altres que havien quedat fora o descartar aquells que el tribunal no considera com afectats directes perquè així ho va determinar el jutge instructor.


A finals d'abril de 2020, tres mesos abans que la Sala emetés el seu acte en el qual envia a judici els tres acusats, la causa acumulava 14 acusacions particulars i dues populars. Queda pendent conèixer la data en què començarà aquest esperat judici.


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He llegit i accepto la política de privacitat

No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH