Què està passant a Bielorússia? Els líders de la UE es reuneixen aquest dimecres en una cimera especial

Ja fa més d'una setmana que els ciutadans bielorrussos estan ocupant els carrers del país. L'oposició no admet la victòria d'Alexander Lukashenko en les eleccions del 9 d'agost. Els manifestants creuen que la verdadera guanyadora de les eleccions és Svetlana Tijanovskaya, la candidata opositora amb més seguidors abans dels comicis. 

La censura de Lukashenko ve de llarg. Lukashenko, qui va arribar al poder el 1994 i és conegut com l'últim dictador d'Europa, va eliminar els seus opositors del mapa abans de les eleccions: el president es va encarregar d'enviar a la presó o fer marxar del país tots els seus oponents. Així doncs, Tijanovskaya es va presentar a les eleccions com a substituta del seu marit, ja que havia estat condemnat per incitació a la violència. 

Les protestes van esclatar la mateixa nit electoral durant sondejos a peu d'urna, que ja donaven la victòria a Lukashenko. Posteriorment, la Comissió Electoral va proclamar vencedor Lukashenko amb més del 80% dels vots i va assegurar que els ciutadans que s'estan manifestant són delinqüents i persones que no tenen feina. 

Davant les massives mobilitzacions, Lukashenko s'ha mostrat disposat a dialogar per emprendre una reforma constitucional que pugui desembocar en altres eleccions, si bé ha recalcat que no lliurarà el país "a qualsevol". "Ja vam celebrar unes eleccions", va dir dilluns. "I fins que em mateu, no n'hi haurà unes altres", va remarcar després, tot i que finalment va assegurar que el país "necessita una nova Constitució" però que no serà imposada a la força . 

Per la seva banda, Svetlana Tijanovskaya, que es va refugiar a Lituània després de les amenaces rebudes per part dels serveis de Lukashenko, es va oferir a ser la "líder nacional" durant el període de transició i va demanar la creació d'un marc legal que garantitzi la celebració d'unes noves eleccions. 

DOS MORTS I 6.000 DETINGUTS DURANT LES MANIFESTACIONS

Almenys dues persones han mort en el marc de les protestes que s'han succeït a Minsk i en altres ciutats des dels comicis del 9 d'agost contra la reelecció del president bielorús, segons ha informat aquest dilluns el ministre de Salut, Vladimir Karanik.

"En concret, una persona (va morir) en un esdeveniment a Minsk i una altra persona, (que va ser) traslladada des del centre de detenció temporal. No n'hi ha d'altres", va dir Karanik en una roda de premsa.

Fins ara, les autoritats bieloruses només havien confirmat una víctima mortal en el marc dels disturbis. Es tracta d'un home de 34 anys identificat com Alexander Taraikovski que, d'acord amb el Ministeri d'Interior, va morir en explotar-li a les mans un artefacte que anava a llançar als agents.

No obstant això, el dissabte es va difondre un vídeo en el qual es veu a Taraikovski amb les mans aixecades abans de caure de manera sobtada al terra. "Potser va rebre el tret d'un arma no letal", va comentar el ministre d'Interior, Yuri Karaev, en ser interrogat sobre l'enregistrament.

El segon mort, d'acord amb el mitjà independent Tut.by, és Alexander Vijor, que va ser detingut la mateixa nit electoral a la ciutat de Gomel. Després de passar diversos dies detingut el seu estat de salut va empitjorar i va ser traslladat a un hospital on finalment ha mort.

El Comitè d'Investigació de Bielorússia va informar el dilluns que havia rebut unes 700 denúncies per lesions de ciutadans detinguts durant les protestes. El Ministeri d'Interior ha promès investigar els casos de violència policial però ha descartat fer-ho ara per no desmoralitzar als agents.

Des de l'inici de les manifestacions la policia ha reprimit les protestes amb molta brutalitat, i ja hi ha hagut más de 6.000 detinguts. La Fiscalia va anunciar el dilluns l'alliberament de gairebé tots "els ciutadans detinguts per haver participat en activitats massives no autoritzades" i alguns d'ella ja han declarat haver patit abusos i tortures durant els dies que han estat arrestats.

REUNIÓ LÍDERS UE

Els líders de la Unió Europea es reuniran aquest dimecres de manera extraordinària en una cimera telemàtica que se centrarà en la situació política de Bielorússia. Els 27 donaran suport a la democràcia al país veí i intentaran facilitar un diàleg entre les autoritats de Minsk i l'oposició.

Amb aquesta cimera, que va ser convocada pel president del Consell Europeu, Charles Michel, els líders europeus esperen unir posicions en el si de la UE i reiterar el seu suport a la causa democràtica a Bielorússia. Segons algunes fonts europees, els líders intentaran dur a terme una mediació de l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE), organisme de què formen part tant Rússia com Bielorússia. 

POSSIBLES SANCIONS

La reunió arriba després que divendres passat alguns líders de la UE decidissin que imposaran sancions contra els responsables de la repressió i el frau electoral a Bielorússia. Així doncs, alguns països esperen enllestir el marc de restriccions a finals de mes.

La UE, que ha rebutjat els resultats oficials i ha exigit l'alliberament dels detinguts durant les protestes, va mostrar el dilluns el seu suport a les mobilitzacions multitudinàries. En un comunicat, Borrell va indicar que les protestes parlen per si soles i que "el que vol la població de Bielorússia és un canvi i el vol ja". "La UE els dóna suport", va tancar.

Des que va esclatar la crisi, Polònia i els països bàltics han estat els més crítics amb les autoritats de Minsk. Tant Letònia com Lituània i Polònia comparteixen frontera terrestre amb Bielorússia. 

Aquests països han trobat a Alemanya a un ferm aliat per demanar sancions contra el règim de Bielorússia. El dilluns un portaveu de Govern germànic va qualificar d'"impressionants" les mobilitzacions al país i va defensar que els bielorussos "han de veure que Europa està del seu costat". Suècia també s'ha reivindicat com un altre dels impulsors de les restriccions. Abans de la cimera, el seu primer ministre, Stefan Löfven, va assenyalar que continuarà pressionant per aconseguir una resposta "activa i clara" de la UE davant la crisi al país veí.