Les tribus indígenes de l'Amazones, amenaçades de desaparició per la Covid-19

 

Els pobles indígenes de les zones més remotes del món, que fa segles que estan vivint apartats de la resta de la població mundial, s'han convertit en els més vulnerables a tota mena de malalties que durant segles han estat alienes a la seva societat.

Per això, l'aparició de la temible Covid-19 ha encès tots els llums d'alerta entre aquelles organitzacions que fan tot el possible per preservar una forma de vida ancestral de la qual cada vegada hi ha menys representants.

Els contagis per aquest tipus de coronavirus amenacen amb la desaparició d'algunes d'aquestes tribus indígenes. Així ho reconeixen les autoritats de l'Organització Panamericana de Salut (OPS) i del Fons per al Desenvolupament dels Pobles Indígenes d'Amèrica Llatina i el Carib (FILAC).

Fins aquest moment, els investigadors han detectat que més de 20.000 persones de la conca de l'Amazones han donat positiu per Covid-19. I això vol dir que el virus es mou per una zona en la qual l'existència de tribus indígenes és notable i els riscos per a la salut, immensos.

Un informe elaborat el passat mes de maig alertava que almenys 163 tribus indígenes de tot Llatinoamèrica estaven sent afectades pel virus i les conseqüències poden ser terribles.

TRIBUS AMENAÇADES

Segons les dades elaborades per el FILAC, fins fa uns dies s i havien detectat més de 58.000 casos positius i 2.024 morts entre els indígenes. Per això, ha llançat un avís molt seriós: o la situació es controla i els governs es prenen seriosament la protecció d'aquestes tribus indígenes o moltes d'elles poden desaparèixer.

De fet, recorden que, per exemple, el poble Yuqui, de Bolívia corre un risc màxim. Tot just queden 342 membres de la tribu i un contagi massiu pee la Covid-19 seria catastròfic. FILAC recorda que aquestes tribus ja han estat delmades amb anterioritat per malalties com la tuberculosi, la fibrosi pulmonar, l'anèmia o la desnutrició.

Un altre poble indígena a risc de desaparició és el Siekpopai, natural de les zones selvàtiques de l'Equador i el Perú. Tot just compta amb 744 membres i ja té més de 70 contagiats pel virus, un 10% de la població. Com si a Espanya es contagiaran més de 4 milions de persones i amb unes precàries condicions sanitàries.

A més, les últimes dades aportades per l'OPS assenyalen que els pobles amb menys d'un miler de persones indígenes corren un risc enorme de desaparició si no es controla a temps la transmissió de virus a les zones en què habiten. Recorden que en aquesta situació es troben pobles indígenes com els Waorani i Secoya a l'Equador, Guaraní a Bolívia i Tikuna, Mokana i Andoque a Colòmbia.

També en els pobles de l'Amèrica Central s'estan produint autèntiques massacres. Així, els pertanyents a l'ètnia zapoteca, de Mèxic, ha vist com 171 persones han mort, la majoria gent gran.

IMPACTE ECONÒMIC

Però l'impacte del virus no és només a curt termini. La majoria d'aquests pobles indígenes practiquen una economia de subsistència i solen vendre els productes que recullen i elaboren en els mercats locals. La impossibilitat de desplaçar-se per poder comerciar amb aquests productes els ha col·locat en una posició de vulnerabilitat econòmica.

A hores d'ara, confirmen des de les organitzacions no governamentals, els indígenes ha de sobreviure amb la pràctica de la barata, l'única forma de comerç que els permet obtenir alguns dels productes que necessiten i que ells no elaboren.

RESISTÈNCIA

De tota manera, els pobles indígenes han demostrat al llarg de la seva història, asseguren des de FILAC, una capacitat de reacció i resistència davant l'arribada d'aquest tipus de malalties, i solen recórrer a les mesures de protecció dins dels seus propis territoris i a l'aplicació dels remeis tradicionals.

Assenyalen que malgrat que alguns governs de la regió han adoptat mesures per salvaguardar la vida d'aquests pobles ancestrals, les dificultats per a l'accés als centres hospitalaris, en moltes ocasions a hores del lloc en el qual habiten, suposa un serios contratemps. És cert, reconeixen, que han estat molts els governs que han adoptat mesures específiques per a salvaguardar la seguretat de les tribus, però moltes d'elles són de difícil compliment per la mateixa idiosincràsia dels pobles indígenes.