Corinna es defensa davant l'Audiència Nacional: assegura que Villarejo estava jubilat quan es va reunir amb ell a Londres

 

La defensa de Corinna Larsen ha presentat davant l'Audiència Nacional un escrit en el qual ofereix una anàlisi pericial que demostraria que els enregistraments de la trobada a Londres entre el seu defensada i el comissari jubilat i en presó preventiva, José Manuel Villarejo, s'haurien realitzat el 7 d'octubre de 2016. Això suposaria que l'expolicia ja estava jubilat pel que no es donarien les condicions perquè s'hagués produït delicte.

L'empresària i examiga personal del rei emèrit tracta així d'eludir la seva responsabilitat penal després de ser citada a declarar com a imputada davant el titular de Jutjat Central d'Instrucció número 6, Manuel García-Castelló, el proper 28 de setembre per un suposat encàrrec al comissari Villarejo .

En l'escrit, la defensa de l'empresària assenyala que ja que les diligències d'aquesta peça 5 'Carol', que se situa en la macrocausa 'Tàndem', es van reobrir al juliol per l'aparició de dos arxius d'àudio que registraven converses entre Villarejo i Larsen, a l'produir-se aquesta després de la seva jubilació, "significaria que el mateix no tindria la qualitat de funcionari a l'hora del suposat encàrrec (7 d'octubre de 2016), sent per tant l'acció atípica".

EL 198 DEL CODI PENAL

El jutge, que va reobrir la peça al juliol d'aquest any, vol interrogar sobre el suposat encàrrec que hauria fet a Villarejo per obtenir informació sobre una assistent personal espanyola de la qual sospitava que pogués estar filtrant informació de la seva vida privada.

En el marc d'aquestes converses entre tots dos, l'ara investigada també va insinuar al principal imputat en la causa 'Tàndem' que el rei emèrit la va utilitzar com a testaferro per amagar el seu patrimoni. Tot això va ser recollit per la Unitat d'Assumptes Interns de la Policia Nacional en un informe que va originar l'obertura d'aquesta peça.

Però a l'entendre la defensa que aquest contacte entre l'empresària i el comissari es va produir després de la marxa de Villarejo del seu lloc de funcionari (es va jubilar el juny de 2016, tres mesos abans), sí que tindria cabuda el seu recurs contra l'acte de reobertura d'aquesta peça.

"A les al·legacions que vam efectuar en el seu moment, hem d'afegir ara la de l'atipicitat dels fets invocada per la defensa el senyor Villarejo, així com de l'absència del requisit de procedibilitat (denúncia prèvia de l'ofès) al no resultar d'aplicació l'article 198 del Codi Penal.

Aquest article en concret es refereix al fet que l'autoritat o funcionari públic que reveli secrets o vulneri la intimitat de qualsevol prevalent del seu càrrec i fora dels casos permesos per la llei, serà castigat amb penes de presó.

Per això, la defensa de Larsen apunta que atès que aquesta conversa gravada "subreptíciament" es va produir quan no era comissari, "queda acredita la viabilitat del recurs de reforma que penja de resolució, en què es denunciava l'absència del requisit de procedibilitat establert en la Llei ".

L'INFORME DEL PERIT

La defensa indica en el seu escrit que l'informe pericial va ser encarregat a Juan Martos Luque, expert informàtic de reconegut prestigi, per tal de comprovar la data de creació de dos arxius d'àudio. L'anàlisi, afegeix, conclou que tots dos van ser creats el 7 d'octubre de 2016, un a les 20.25 hores i el segon a les 22.36 hores.

Detalla que el perit afirma això després d'estudiar les metadades que "estan embeguts de manera inseparable dins el propi arxiu a què es refereixen". Segons el pèrit, "en el cas dels arxius d'àudio digital, les metadades contenen informació que estableix el moment en què l'enregistrament va ser efectuada".

En el seu informe pericial, a què ha tingut accés Europa Press, aquest 'hacker ètic' contractat per realitzar l'anàlisi, que compta en el seu haver amb més de 900 informes forenses i que ha impartit formació a les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat a matèria d'informàtica forense, reflecteix a més que els enregistraments van ser realitzades per un telèfon mòbil.

L'REOBERTURA DE 'CAROL'

'Carol' -pel nom que utilitzava Villarejo per referir-se a l'empresària alemanya-- va ser arxivada provisionalment el 7 de setembre de 2018 per l'anterior instructor de la macrocausa, Diego d'Egea, qui no veia indicis per continuar investigant ni al comissari jubilat ni al seu soci.

El comissari, que està en presó provisional des de novembre de 2017, va oferir en aquesta trobada a Larsen seus serveis "de manera insistent" i assegurant que disposava de "els millors especialistes del món". Li comentava també la "capacitat de localitzar béns de qualsevol persona en qualsevol part de món".

En aquestes converses d'octubre de 2016, tots dos parlen d ' "un tal Joan", que per al magistrat és Juan Villalonga, "com la persona que els va posar en contacte i qui li va dir a Villarejo, segons aquest mateix refereix, que havia d'ajudar a Corinna 'a mort' ".

Segons l'acte de reobertura del jutge, en aquesta conversa el comissari va demanar a l'empresària alemanya telèfons i altra informació del seu assistent, dades que li va facilitar. També li va dir que quan tingués alguna informació sobre l'encàrrec, l'hi faria saber "mitjançant un missatge o personalment".

"Corinna li dóna les dades de la persona, el seu nom, cognoms i estat civil i explica com apareix en la seva vida aquesta dona. Ell li diu que va a analitzar el tema a veure què surt. Villarejo li diu que en un mes o mes i poc tindrà les dades, però a part d'això, si ella necessita qualsevol cosa de qualsevol part de món, se li ofereix per facilitar-ho, al que Corinna li respon que poden fer bon negoci ", explicava el jutge.

SABER SI VILLAREJO HO VA FER I SI VA COBRAR PER AIXÒ

Així doncs, García Castelló considera que ha d'aclarir si l'encàrrec va arribar a materialitzar-se i si es va abonar quantitat per això, el que en tal cas podria constituir delictes de suborn actiu i passiu en els que haurien intervingut els investigats pels delictes comesos a Espanya.

El jutge argumenta en el seu escrit que els fets analitzats poden acreditar l'existència d'una possible actuació concertada dirigida per un funcionari públic en actiu, Villarrejo, que es lucrava rebent important quantitats per a l'execució de diferents encàrrecs, per als quals es valia de la seva condició de policia.

En el marc d'aquesta actuació criminal, afegeix l'acte, "pogués haver-se produït algun tipus d'encomana per part de Corinna Larsen a José Manuel Villarejo perquè, a través de les societats que integraven l'anomenat Grup Cenyt, procedís a l'obtenció il·lícita d' determinada informació ".

El jutge recorda que la investigació que va donar lloc a la present peça separada arrenca de la troballa d'uns arxius, dels quals es desprenen diferents i variats fets que revesteixen l'aparença d'infracció penal. Així, fa referència al registre per part de Villarejo d'una conversa d'índole privada en un domicili particular i afegeix que es desconeix si els intervinents en la mateixa eren conscients que estaven sent gravats. Del contingut d'aquestes converses semblen inferir, explica, una sèrie d'infraccions penals del relat exposat per Corinna Larsen en els àudios.