A Barcelona hi ha "un pati del darrere de la ciutat més turística, consumista i de postal" (Eva Arderius, "Una altra Barcelona")

 

A un pas de la Barcelona monumental que visiten els turistes i per les places i carrers passegem a la recerca de botigues, teatres o cinemes hi ha una altra ciutat que roman amagada. És, com diu Eva Arderius en "Una altra Barcelona (Grup Enciclopèdia)" el pati del darrere de la ciutat més turística, consumista i de postal "on viuen els insalvables, els molesten, és a dir, els pobres, els sense papers, els immigrants, els expresos, les prostitutes. Formen també part de la ciutat, però romanen ocults o es fa el possible perquè no se'ls vegi massa.

L'autora intenta evocar en deu històries aquesta altra cara de la ciutat que descriu en algunes zones concretes (encara que possiblement hi hagi altres més) Com és fàcil advertir, alguns d'aquests punts són al cor de la ciutat, per on passen -passem- diàriament desenes de milers de persones que, però, no es donen compte dels problemes d'aquells que estan molt a prop i molt desprotegits.

Així de Ciutat Meridiana diu que és "un barri que no sembla Barcelona, però que ho és", i que això es percep a simple vista ja que és una zona molt diferent de la resta de la ciutat per la seva estructura urbana i la seva demografia. Del Gòtic no turístic destaca la lluita per evitar l'expulsió dels seus residents tradicionals com a conseqüència de les argúcies dels interessos immobiliàries. El Raval apareix amb dos motius: per la lluita veïnal que hi va haver per reivindicar l'ambulatori i pel problema creat per l'existència de narcopisos, "veritables inferns" dels que va arribar a haver-hi setanta. Pel que fa a al barri del Besòs, es caracteritza per l'existència d'un 31% de residents immigrants, majoritàriament senegalesos, la convivència amb altres col·lectius, com el gitano, va donar lloc a situacions conflictives. I, en fi, la parròquia de Santa Anna, a costat mateix de la plaça Catalunya i les Rambles, que s'ha convertit en un refugi de persones sense sostre, on aquestes troben acollida i menjar.

També tracta de certs col·lectius que realitzen una acció meritòria de suport a la superació de situacions de desigualtat, com les dones immigrants (tracta d'un grup de hondurenyes), les accions contra la pobresa energètica i l'activitat d'un grup de nois i noies Millenials que intenten revertir un futur que presumeixen apocalíptic amb la seva plataforma "Fridays for future", així com el protagonisme d'alguns personatges combatius, com Andrés Naya, el "segrestador d'autobusos".

Eva Arderius fa una crida d'atenció que pretén desmitificar aquesta Barcelona de cartell turístic, la imatge oculta una altra ciutat no precisament subterrània, sinó molt perceptible, encara que per descomptat menys visible i molt més incòmoda.