El 15% de la despesa pública en infraestructures acaba a la corrupció

 

La inversió que fan els estats en infraestructures no està prou controlada pels governs, el que provoca que molts diners acabi en mans de corruptes. Aquesta és una acusació que fa el Fons Monetari Internacional, que assegura que el 15% dels diners que es destina a infraestructures acaba en mans de corruptes.

"La inversió pública en infraestructures jugarà un paper clau en la recuperació. Però amb els recursos limitats, els Governs han de gastar els diners dels contribuents sàviament en els projectes correctes. Per això, els països necessiten una bona governança de la infraestructura: institucions i marcs sòlids per planificar, assignar i implementar una infraestructura pública de qualitat ", afirma el FMI en un informe titulat 'Bé gastat: com una sòlida governança de la infraestructura pot acabar amb el malbaratament en la inversió pública'.

A més, denuncia que "amb massa freqüència, la inversió pública genera una infraestructura cara i de mala qualitat, amb beneficis limitats per a les persones i l'economia. Tendeix a involucrar projectes que són grans, a llarg termini i complexos, tot terreny fèrtil per a la corrupció, les demores i els sobrecostos. Una sòlida governança de la infraestructura és clau per reduir aquest malbaratament ".

REFERÈNCIES A ESPANYA

En l'informe també es fa referència a Espanya. En concret assegura que durant les dues dècades que van des de 1995 a 2016 "la manca de transparència en les licitacions públiques conduir a pràctiques corruptes". Cita el cas de l'aeroport de Ciudad Real "que no va poder garantir un mínim de demanda i va haver de tancar-se uns anys després de la seva construcció". També fa referència a la fallida de les autopistes i el rescat que l'Estat ha hagut de fer de moltes d'elles.

A més, l'informe considera que hi ha solucions per evitar que aquest tipus de corrupció es repeteixi. "Alliberar aquest potencial hauria de tenir un paper important a mesura que els països es recuperen de la pandèmia. La bona notícia és que les pèrdues d'eficiència i el malbaratament en infraestructura no són inevitables. Les nostres estimacions mostren que més de la meitat d'aquestes pèrdues podrien compensar mitjançant una millor governança de la infraestructura ", diu.

I afegeix: "La inversió en sistemes de salut, infraestructura digital i sostenible amb el medi ambient pot millorar la vida de les persones, connectar els mercats i millorar la resiliència dels països de el canvi climàtic i les pandèmies futures".