Els consells d'administració de Caixabank i Bankia planegen reunir-se el 13 de setembre

 

CaixaBank i Bankia estudien el diumenge 13 de setembre com a data temptativa per a la reunió dels seus respectius consells d'administració en què adoptar una decisió fundada sobre l'operació, van informar fonts del sector.

Els màxims òrgans de govern de les dues entitats esperen comptar per llavors amb els resultats de la auditoria preventiva (auditoria legal) que els permeti disposar de totes les dades sobre la taula per adoptar la decisió de seguir endavant o no amb l'operació.

Tot i que els consells d'administració de CaixaBank i Bankia encara no han estat convocats formalment per al diumenge 13, es tracta d'una de les dates que més probabilitats té, donat l'interès d'ambdues entitats per accelerar els processos al màxim.

Tots dos consells van autoritzar l'inici de les negociacions, que van arrencar de forma discreta abans de l'estiu, i per a la seva pertinent assessorament van contractar a sengles bancs d'inversió (Morgan Stanley en el cas de CaixaBank i Rotschild en el de Bankia), a més de consultores (Deloitte i EY, respectivament) i assessors legals (Uría Menéndez i Garrigues, respectivament).

Si els resultats que llança la due diligence són positius, els consells decidiran donar el tret de sortida a la operació i convocar sengles juntes extraordinàries d'accionistes, que se celebrarien previsiblement a la tardor, per aconseguir la seva preceptiva autorització.

CaixaBank i Bankia pretenen esgotar els terminis i accelerar al màxim els tràmits corresponents amb la finalitat de tenir ultimada la seva fusió abans de finals d'any, de manera que aquesta pugui materialitzar-se al tancament del primer trimestre del 2021, van informar fonts del sector.

L'operació, que donaria lloc a la primera entitat de banca domèstica a Espanya, ha arrencat amb força, al comptar amb la benedicció del supervisor (el Banc Central Europeu) i el Ministeri d'Economia, no així amb la del soci de la coalició de Govern Unides Podem.

La fusió de CaixaBank i de Bankia, tercera i quarta entitat per grandària del sector financer espanyol, donaria origen a un grup amb actius per import de 650.000 milions d'euros, unes 6.600 sucursals (4.400 l'entitat d'origen català i més de 2.200 l'entitat nacionalitzada) i una plantilla conjunta superior als 51.000 empleats (gairebé 35.600 CaixaBank i uns 16.000 Bankia), el que propiciaria significatives sinergies.

Des de l'àmbit de la solvència, tots dos es situen en els llocs de cap dels bancs cotitzats espanyols, amb una ràtio de CET1 del 13,27% a Bankia i del 12,3% a CaixaBank, de manera que la nova 'CaixaBankia' estaria entre els bancs espanyols més solvents.

Pel que fa a les autoritzacions, i donada la seva presència majoritària a Espanya -CaixaBank és l'única de les dues que té presència a l'exterior, concretament a Portugal - és molt probable que les dues entitats notifiquin l'operació a la Comissió Nacional dels Mercats i la competència (CNMC) en lloc de remetre-la a Brussel·les.

La Llei de Defensa de la Competència planteja el procediment de control de concentracions en dues fases. A la primera, que durarà màxim d'un mes, s'analitzarà l'operació, i el consell de l'organisme presidit per Cani Fernández decidirà si l'operació ha de ser autoritzada (amb o sense compromisos) o, si per contra, exigeix una anàlisi més detallat.

La majoria d'operacions s'aproven en aquesta fase. En 2016, es van resoldre 102 operacions de concentració, de les quals 96 van ser autoritzades en primera fase sense compromisos i 5 amb compromisos.