Per primera vegada en sis anys cau la despesa autonòmica en serveis públics essencials

 

La despesa autonòmica en serveis públics essencials (sanitat, educació i serveis socials) va caure en 2019 un 0,1% respecte a la despesa de 2018, passant de 116.857,3-116.850,5, trencant així la tendència a l'alça que venia produint-se des del any 2014, segons un informe de l'Associació Estatal de Directors i Gerents de Serveis Socials, en què també es revela que les comunitats que mantenen un major retallada en termes percentuals des de 2009, són Catalunya (19,6%) i Castella-la Manxa (15,4%).

"L'absència de pressupostos generals de l'Estat ha llastat la tendència de recuperació de la despesa en polítiques socials posant en greu perill", avisa l'associació.

Segons explica, les retallades realitzades en polítiques socials a partir de l'any 2010 i que van ser "especialment dràstics" el 2013, van conduir al fet que en aquest any es registrés el nivell més baix en la despesa autonòmica en serveis essencials, amb menys de 100.000 milions d'euros . Des de l'any 2014 i fins al 2018 s'havien anat registrant augments, una tendència que s'ha trencat en 2019.

A més, l'associació adverteix que la recuperació de la despesa en polítiques socials és encara "deficitària" doncs, després de 10 anys pressupostaris, la despesa en polítiques socials de 2019 (116.850,5 milions) encara està per sota del de 2009 (116.851,7 milions).

RISC PEL INGRÉS MÍNIM VITAL

En tot cas, des de l'any 2009 fins al 2019 la inversió en serveis socials s'ha incrementat en 2.132,6 milions d'euros, un augment d'un 70% que ara "està en un clar risc després de l'aprovació de l'ingrés mínim vital", segons alerta l'associació.

"Després de l'aprovació de l'IMV, les comunitats autònomes podrien caure en la temptació de dedicar els 1.500 milions d'euros que actualment inverteixen en els seus propis sistemes a altres polítiques que no fossin les relacionades amb la inclusió social i els serveis socials", assenyala.

Dins dels serveis públics essencials, l'associació posa en relleu que només la despesa en serveis socials ha recuperat el nivell previ a les retallades, cosa que atribueix a dues raons: "l a atenció a la dependència, que es trobava en ple desplegament a 2009 i la necessària atenció a centenars de milers de persones i famílies especialment colpejades per la crisi ".

No obstant això, l'associació necessita que aquest increment en atencions assistencials ha estat "insuficient" si s'atén a les dades d'increment de la pobresa i a les 266.000 persones en situació de dependència en llista d'espera d'atenció i les 160.000 pendents de valoració.

ES REDUEIX LA DESPESA SOCIAL PER HABITANT

Pel que fa a la despesa social per habitant, l'informe revela que va ser de 2.498,5 euros el 2019, 36,8 euros inferior al del 2009 i 11,75 euros inferior al del 2018. Per la seva banda, el percentatge del pressupost destinat a protecció social, que el 2009 era el 66,9%, el 2019 ha estat 6,3 punts inferior (60,6%) i 1,2 punts inferior que el 2018.

"Això posa en evidència que la despesa en polítiques de protecció social gestionades per les autonomies no s'ha recuperat o s'ha estancat", subratlla l'Associació Estatal de Directors i Gerents de Serveis Socials.

També llasta a les comunitats autònomes el "continu" augment de la quantitat del pressupost que es destina a pagar el deute. Aquest deute, segons indica l'associació, ascendiria actualment a prop de 300.000 milions d'euros, acostant-se als 6.500 euros per habitant.

LA COMUNITAT VALENCIANA, ON MÉS AUGMENTA

Per comunitats autònomes, l'informe assenyala que hi ha dotze d'elles que han aconseguit superar el 2019 la despesa social per habitant que tenien en 2009, sent la Comunitat Valenciana la que en termes absoluts ha aconseguit un major augment en la seva inversió en polítiques socials (1.656 milions d'euros), i Balears, la qual percentualment obté un major augment (24,8%).

Per la seva banda, les comunitats que mantenen un major retallada en termes percentuals en aquests 10 anys, tot i la recuperació, són Catalunya (19,6%) i Castella-la Manxa (15,4%).

També s'observen diferències interterritorials en la despesa social per habitant. Així, tant Navarra com el País Basc superen els 3.300 euros anuals, mentre que, en les comunitats de règim comú, aquesta xifra oscil·la entre els 2.200 euros i els 3.000 euros, entre les quals Extremadura (3.039,9 euros per habitant), Astúries (2.948,9 euros) i Cantàbria (2.908,3 euros).

Les comunitats de Catalunya (2.199,8 euros) i Madrid (2.222,6 euros) es troben a la cua de la despesa social per habitant amb una inversió més d'un 10% inferior a la mitjana d'Espanya.

Totes les comunitats autònomes excepte Navarra (+ 7,5%) i Astúries (+ 4,3%) han reduït el percentatge de pressupost que destinen a Polítiques Socials i, a més, cinc d'elles (Madrid, Aragó, Canàries, Castella-la Manxa i Catalunya) han disminuït també la inversió per habitant.

L'informe destaca el "significatiu" augment en més de 300 euros per habitant d'inversió en polítiques socials de Navarra, València i Astúries. A l'altre extrem se situen Castella-la Manxa amb un retrocés de 415,4 euros i Catalunya amb un descens de 588,3 euros per habitant.

PRECARIETAT DAVANT EL COVID-19

A més, davant la crisi sanitària i social provocada pel COVID-19, l'associació adverteix que els serveis públics essencials es troben en una situació "precària".

"Amb aquests serveis públics essencials debilitats hem hagut d'afrontar aquesta crisi social i sanitària. La pregunta seria com haguéssim abordat la crisi del COVID-19 amb uns pressupostos autonòmics amb uns serveis essencials forts, en què la inversió hagués estat superior", subratlla .

Per això, reclama el "blindatge pressupostari" de la sanitat, l'educació i els serveis socials i que es posin en marxa "fórmules urgents" que permetin a les comunitats autònomes prestar aquests serveis.

"En un escenari polític tan greu com l'actual, amb unes postures tan extremes (que sembla han vingut per quedar-se), el benestar de les persones no pot acabar sent ostatge de les estratègies partidistes i de la manca de talla política", tanca la associació.