PSOE, PP, Vox i Cs s'uneixen per condemnar Maduro

També crida a el Govern d'Espanya a liderar en el si de la UE "els esforços internacionals per promoure l'Estat de Dret i restaurar la democràcia mitjançant eleccions democràtiques, lliures i transparents a Veneçuela quan es donin les circumstàncies".

|
EuropaPress 2637294 sala constitucional congreso votaciones eleccion miembros mesa comision

 

La Comissió d'Afers Estrangers de Congrés ha aprovat aquest dijous una proposició no de llei sobre Veneçuela, amb els vots de PSOE, PP, Vox, Ciutadans i PNB en la qual, entre altres punts, insta el Govern d'Espanya a vincular qualsevol negociació o cooperació amb Veneçuela a la "demostració d'avenços en matèria democràtica i de respecte als drets humans".


EuropaPress 2637294 sala constitucional congrés votacions elecció membres taula comissió



També crida a el Govern d'Espanya a liderar en el si de la UE "els esforços internacionals per promoure l'Estat de Dret i restaurar la democràcia mitjançant eleccions democràtiques, lliures i transparents a Veneçuela quan es donin les circumstàncies".


L'acord ha estat possible, malgrat un aspre debat a la Comissió, a partir d'un text que havia presentat el PP per denunciar la intervenció judicial de partits d'oposició a Veneçuela i una esmena transaccional d'Aitor Esteban, de el PNB que ha advertit que no aprovar un text seria un "autèntic fracàs".


De el consens s'ha apartat el Grup Confederal de Unides Podem, el portaveu, Enrique Santiago, ha assegurat que el seu grup "condemna totes les violacions de drets humans, passin on passin" i també "qualsevol tipus d'ingerència en assumptes d'altres països". Ha defensat que cap òrgan que hagi observat eleccions a Veneçuela ha impugnat mai els seus resultats i que la imposició de sancions només pot correspondre a el Consell de Seguretat de l'ONU.


Santiago també ha demanat a Govern que eviti que les seves ambaixades siguin usades "per a la desestabilització de cap país", al·ludint, sense esmentar-ho, a la presència de l'opositor Leopoldo López a la residència de l'ambaixador d'Espanya a Caracas.


Amb aquesta PNL, el Congrés "condemna les violacions dels drets civils i democràtics per part del règim dictatorial veneçolà", com la suplantació de la personalitat jurídica de partits polítics i insta revertir aquesta mesura "i a el cessament de la inhabilitació i enjudiciament de líders polítics ".


A més, insta l'elecció d'un Consell Nacional Electoral per part de l'Assemblea Nacional per permetre que participin tots els partits en unes eleccions parlamentàries però també presidencials i que siguin lliures, transparents i verificables.


També constata que Joan Guaidó està reconegut com a president encarregat per Espanya i altres països europeus, "exigeix" l'alliberament immediat dels presos "empresonats sense observar els procediments legal i democràticament establerts" d'acord amb la Declaració Universal dels Drets Humans.


D'altra banda, insta el Govern espanyol a "seguir donant una resposta contundent" a les acusacions de Maduro contra l'Ambaixada espanyola a Caracas, mostra el seu suport a l'ambaixadora de la UE expulsada de país i dóna suport a les sancions individuals adoptades per la UE contra dirigents veneçolans, considerant que les sancions són un instrument vàlid per a aconseguir avanços democràtics.


Els cinc partits s'han posat d'acord en un text tot i que el debat ha deixat clares les seves diferències sobre com actuar en relació amb Veneçuela. La portaveu de PP, Belén Hoyo, ha advertit que Espanya no pot "avalar una farsa d'eleccions convocades per un dictador" i ni "donar peu amb silencis i mitges tintes a legitimar la dictadura".


"El camí no és el que pren (l'alt representant de la UE, Josep) Borrell a l'enviar una delegació d'observadors per blanquejar el règim sinó seguir imposant sancions personalitzades", ha dit.


La socialista Maria Olga Alonso ha acusat el PP d'utilitzar Veneçuela com a arma llancívola contra el Govern i l'ha instat a contribuir a verificar les eleccions veneçolanes i el respecte als seus resultats.


També ha retret als populars les escassa xifres de concessió de protecció internacional a veneçolans a Espanya durant el seu mandat, tot just 21 d'un total de 31.740 sol·licituds entre 2013 i 2017, mentre el 2019 es van aprovar gairebé 40.000 i s'han tramitat més de 36.000 fins el 31 d'agost de 2020.



Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMÍA